Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Psicologia i sociologia de Formació professional

Components del llenguatge

Contingut: Què es diu (semàntica).
Forma: Com es diu (fonologia, fonètica, morfosintaxi).
Ús: Per què es diu.

Nivells lingüístics

• Semàntica: Significat.
• Fonètica / Fonologia: So i articulació.
• Morfologia: Estructura de les paraules.
• Sintaxi: Ordre i relació entre paraules.

Unitats del llenguatge

• Fonema: Unitat mínima sense significat.
• Morfema: Unitat mínima amb significat.
• Oració: Unitat lingüística amb sentit complet.
• Discurs: Conjunt coherent d’oracions.

Trastorns del llenguatge

• Genètics: Síndrome de Down, sordesa.
• Congènits: Complicacions al part.
• Adquirits: Lesions, ictus.

Trastorns d'emissió

De la veu

• Disfonia: Pèrdua parcial (orgànica, funcional, psicògena).
• Afonia: Pèrdua total de la veu.
• Disfèmia (quequeig)

Psicologia: Estudi de la Conducta i Processos Mentals

La Psicologia és l'estudi de la conducta humana i els processos mentals, el que fa la persona, sent o pensa.

Conducta: Manera de Comportar-se i Actuar

La Conducta és la manera de comportar-se, actuar o procedir.

Modificació de la Conducta

La modificació de la conducta es classifica segons els objectius i les conseqüències:

• Modificació Adequada: conseqüències de la conducta realitzada, amb objectius planejats o beneficiosos.
• Modificació Inadequada: conseqüències que divergeixen dels objectius planejats, negatives per a la pròpia persona.

Tècniques de modificació:

• Perfeccionar o Incrementar una Conducta: per reforçar o estimular la conducta desitjada (recompenses).
• Adquirir una Nova

Què és la psicologia evolutiva?

La psicologia evolutiva és l’estudi de les diferents fases del desenvolupament físic, psíquic i psicosocial en l’ésser humà al llarg de la seva vida.

Característiques comunes de l’evolució

• Etapa d’immaduresa.
• Capacitat d’adaptació al medi ambient.
• Ritme de creixement amb característiques pròpies.

Etapa d’immaduresa

Es tracta d'un període molt llarg, degut a la complexitat de la conducta de l’individu adult i a la falta d’instints. Exemple: el nen acabat de néixer és incapaç de coordinar moviments.

Capacitat d’adaptació a l’ambient

L'ésser humà té la necessitat d’un ambient humà i social per arribar a ser adult; les característiques s’adquireixen per imitació d’altres. L’ésser...

Conceptes Fonamentals de Grup

Concepte de Grup

Som socials per naturalesa; naixem i ens desenvolupem en una societat.

Definició de Grup

Un conjunt de persones formen un grup quan es relacionen entre elles, comparteixen normes comunes i tenen un repartiment de funcions determinat en funció de les característiques de la seva interacció.

Característiques Clau

• El grup no neix, es fa.
• Cal establir normes i objectius entre tots des del principi.
• El grup i l'animador (o dinamitzador) formen part del mateix sistema.

Classificació dels Grups

Segons l'Estructura

• Formals: Grups amb normes fixes i estructurades.
• Informals: Formació espontània, basada en l'elecció personal per simpatia o atracció.

Altres Tipologies

• Designació Externa: Com es percep el grup

L'Educador Infantil en el Desenvolupament Socioafectiu

L'educador infantil assumeix un grau d'implicació i entrega molt forts, ja que mai més serà tan important l'etapa educativa d'un infant. La majoria de nens passa moltes hores a l'escola bressol, de vegades més que amb l'entorn familiar. És important que l'educador creï un ambient de relax i comoditat que afavoreixi els petits.

L'educador infantil té una gran responsabilitat. S'ha de tenir clar que aquests professionals no només han de donar afecte (carinyo), sinó que també han de marcar uns límits. L'educador no pot oblidar mai que és un professional.

Intervenció davant de Problemes Socioafectius

S'ha de ser prudent. En primer lloc, s'haurà de parlar amb els pares per esbrinar...

Classificació de les Habilitats Socials

1. Primeres habilitats socials: (Escoltar, presentar-se, donar les gràcies, etc.)
2. Habilitats socials avançades: (Demanar ajuda, disculpar-se, etc.)
3. Habilitats relacionades amb els sentiments: (Expressar afecte, etc.)
4. Habilitats alternatives a l’agressió: (Demanar permís, negociar, etc.)
5. Habilitats per fer front a l’estrès: (Formular i respondre a una queixa, manejar la pressió de grup, etc.)
6. Habilitats de planificació: (Prendre decisions, establir un objectiu, etc.)

Comportament de les Habilitats Socials

El comportament de les habilitats socials implica tres àmbits fonamentals: pensament, emoció i acció.

Components de les Habilitats Socials

Les habilitats socials es componen de quatre elements principals:...

Qüestionari de desenvolupament social i personal

1. d. Es produeix a partir de la interacció del nen o la nena amb el grup social al qual pertany.
2. b. El context de la socialització es basa en la relació afectiva.
3. d. Les relacions són menys íntimes i les regles menys personalitzades.
4. b. La família, l’escola i el grup d’iguals.
5. b. Les relacions interactives autònomes entre nens d’edat similar sense la interacció directa de la persona adulta.
6. c. Afavoreix el seu desenvolupament social perquè facilita l’adquisició d’habilitats socials i l’aprenentatge en la resolució de conflictes.
7. a. L. Vigotsky.
8. a. Ha d’anar per davant del desenvolupament per tirar d’ell i fomentar l’aprenentatge.
9. b. La de confiança enfront de desconfiança.

Sociologia: La Rutina i la Influència en la Societat

Què és la Societat?

La societat és la nostra experiència amb la gent que ens envolta. Per tant, són les nostres experiències socials, les relacions que mantenim amb els altres i el món que ens envolta durant la nostra vida.

Tot això ho estudia la Sociologia, que és l'estudi científic de la societat.

La Rutina i el Comportament Social

Les persones ens movem pel món que ens envolta. La nostra manera de ser depèn de factors com:

• On vivim.
• Amb qui vivim.
• La nostra situació personal.

Això també té a veure amb el nostre dia a dia i les nostres rutines. La rutina és la creació d'unes pautes de conducta que ens guien durant el nostre dia a dia, i l'aparició d'unes expectatives sobre el...

La construcció de les relacions familiars i la filiació

La filiació es defineix a través dels ascendents i descendents, ja sigui per vincles de sang o per adopció. Es divideix en:

• No unilineal: Inclou la família nuclear (pares i fills) i la família extensa (on també s'inclouen els avis).
• Unilineal: Es basa en una sola línia de la família. Distingim entre el llinatge (transmès per sang) i el clan (descendents d'un ancestre comú).

El matrimoni, el divorci i la residència

Dins de les estructures de parella trobem l'exogàmia i l'endogàmia. Pel que fa a la residència, existeixen diferents models:

• Neolocalitat: El matrimoni estableix una casa pròpia.
• Patrilocalitat: Es resideix amb la família de l'home.
• Matrilocalitat: Es resideix amb la

Condicions d'un bon joc

Principals discursos justificadors del joc en l'EF

• Socialitzador (mitjà): Es tracta d'una influència social i moral que connecta amb la formació del caràcter dels jugadors i l'adquisició de valors socials desitjables com la voluntat, l'obediència, l'honradesa i la justícia. A través del joc, aprenen a ser adults i a viure en societat.
• Funcional (mitjà): Joc com a instrument al servei dels propòsits socials, cognitius, afectius i motrius. El joc educatiu prové de l'adult.
• Autotèlic (finalitat): Situa el valor de les activitats físiques i el joc en elles mateixes, i no en altres fins més enllà de les pròpies activitats que les converteixen en mitjans.

3 raons que justifiquen la necessitat del joc

1. La justificació