Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Psicologia i sociologia de Formació professional

Què estudien el parallenguatge, la Kinèsia, i la proxèmica?

I.El Parallenguatge. Està relacionat amb les senyals vocals no Verbals del discurs com són els volum de veu, el to, la fluïdesa, la claredat, La velocitat o ritme i les pauses. Aquets components acompanyen al discurs oral I són molt importants ja que aporten molta informació. A través del Parallenguatge es pot intuir l’estat anímic d’una persona

II.La Kinèsia. És l’estudi dels moviments corporals. Els gestos ajuden a Conèixer millor les emocions d’una persona.

      a)Els gestos. Els podem classificar de la següent Manera:

·Emblemàtics: són Actes no verbals que tenen una traducció verbal específica coneguda per la Majoria dels membres del grup. Per exemple...

Intervenció Grupal: Objectius i Rol de l'Animador/a

Intervenir en un grup té com a objectiu ajudar-lo a funcionar, avançar, ser productiu i aconseguir els seus objectius. Aquesta acció requereix la selecció i aplicació d’una sèrie de tècniques específiques aplicades amb una metodologia. Per tant, la formació, experiència i habilitat de l’animador/a seran fonamentals en la presa de decisions més encertades.

Tècniques i Metodologia d'Intervenció Grupal

Tipus de Tècniques d'Intervenció

Les tècniques d’intervenció en grup són el conjunt de procediments que s'utilitzen per aconseguir uns resultats en els processos grupals. Inclouen:

• Tècniques de formació de grups
• Tècniques de dramatització
• Dinàmiques de grup

Metodologia de

La teoria piagetiana del joc

Segons la teoria de Jean Piaget, el joc infantil està directament relacionat amb l'evolució del pensament. Al joc s'accedeix per graus de capacitat que depenen del desenvolupament cognitiu de l'infant. Les diferents manifestacions lúdiques són un reflex de les estructures intel·lectuals de cada moment del desenvolupament individual. D'aquesta manera, Piaget classifica el joc basant-se en tres grans tipus que corresponen a diferents etapes evolutives: el joc sensoriomotor, el joc simbòlic i el joc de regles.

Joc Sensoriomotor (0-2 anys)

Aquesta etapa, també anomenada joc funcional, correspon als primers anys de vida (aproximadament dels 0 als 2 anys). Encara no es considera un joc en el sentit estricte, perquè...

Definició i Característiques del Joc

Podem definir el joc com una actitud, una forma qualitativament diferent d’abordar una activitat. Això ens porta a diferenciar el joc en el sentit subjectiu de l'experiència personal, del que denominem objectivament un joc.

El joc és una necessitat vital. Els infants necessiten acció, manipular objectes i interactuar amb altres persones, i això és precisament el que fan mentre juguen.

Característiques del Joc

(Segons Maite Garaigordobil)

• Lliure i voluntària.
• Divertida i satisfactòria.
• Gratuïta.
• Participativa.
• Limitada.
• Global.

El joc també és:

• Plaer, llibertat, procés, acció, ficció.
• Seriós, esforç.

Teories Clàssiques del Joc

• Potència supèrflua / Excés d’energia: El joc permet alliberar o gastar

Tipus de Grups

Segons la relació que s'estableix entre els membres:

• Primaris: Relacions afectives intenses, alt grau d'intimitat i forta cohesió. Solen ser grups petits i de caràcter informal.
• Secundaris: Grups més amplis, amb relacions impersonals i formals. Hi ha horaris i obligacions.

Segons l'adscripció de l'individu al grup:

• De pertinença: L'individu hi pertany sense haver-ho escollit, no és voluntari.
• De referència: L'individu s'hi identifica, adopta normes, valors i comportaments que condicionen la seva conducta.

Segons la natura de la seva constitució:

• Formals: Formats expressament, amb normes fixes. La seva finalitat s'imposa sobre els fins individuals.
• Informals: Espontanis, es constitueixen en base a la satisfacció personal.

Estructures

Organització i definició del grup

Organització del grup: seguretat, estatus, autoestima, poder, finalitat i economia. Per què en formem part o no: proximitat, interès o afecte, identificació i involuntàriament.

Definició: conjunt de persones d'una mida o estructura determinada que tenen objectius comuns, satisfan necessitats i estan units durant un cert temps.

Fases de formació del grup

• FASE 1: Formació. Etapa de trobada i primers contactes. Es barreja la il·lusió inicial amb el neguit pel que passarà. Formació dels primers líders (presentació).
• FASE 2: Normes i agitació. La comunicació és més fluida en superar dificultats. Apareix la necessitat de crear normes sobre el funcionament del grup. Poden sorgir desacords amb els rols

Etapes del desenvolupament segons Wallon i Bowlby

Wallon — Estadi d'impulsivitat motriu (fins als 6 mesos)

Estadi d'impulsivitat motriu: fins als 6 mesos.

Funcions fisiològiques:

• son
• alimentació
• moviment

Wallon — Estadi emocional (6 mesos-1 any)

Estadi emocional: 6 mesos – 1 any. S'amplia i es matisa l'espectre d'emocions. L'infant comença a necessitar la mare no només perquè cobreix les necessitats fisiològiques, sinó perquè la representa emocionalment.

Wallon — Estadi sensoriomotor (1-2 anys)

Estadi sensoriomotor: 1-2 anys. L'infant es bolca cap al món exterior i duu a terme les activitats circulars: moviments de realització dels quals li produeix plaer i que repeteix.

Wallon — Estadi del personalisme (2-6 anys)

Estadi del personalisme:

Habilitats Socials: Definició i Context

Les Habilitats Socials (HH.SS.) són el conjunt d'hàbits (conductes, pensaments i emocions) de què disposem per relacionar-nos amb els altres.

• Context interpersonal: Les habilitats socials es desenvolupen en situacions en què hi ha diverses persones i interacció entre elles.
• Les persones hàbils socialment expressen de manera adequada els seus sentiments, actituds, desitjos, opinions i drets.
• Ajuden a resoldre o minimitzar els problemes socials (fer amistats, integrar-se en un grup, etc.).

Components de les Habilitats Socials

1) Components Conductuals

• Conducta: Manera particular que té una persona de comportar-se, actuar o donar resposta en una situació determinada.
  • Conducta passiva: No expressar obertament

DEFINEIX LA CONSCIÈNCIA

Allò que una persona reconeix com el propi jo, pensaments i sentiments propis de la nostra psique.

Característiques de la consciència:

• Implica la memòria a curt termini (10% d'avui per demà).
• És independent de les entrades sensorials, la consciència a diferència dels impulsos no ha d'estar a l'aquí i l'ara.
• Exigeix atenció dirigible, la persona pot direccionar la seva consciència.
• Té la capacitat de fer interpretacions alternatives.
• Reapareixen quan somiem, de manera alterada.

ELS NIVELLS DE CONSCIÈNCIA

La consciència, tal com l’experienciem, és una propietat emergent de l’activitat del cervell, les neurones del qual intercanvien missatges electroquímics.

Ser conscient consisteix a comprendre i valorar un...

Creixement, Maduració i Desenvolupament

Creixement: Canvis físics al llarg de la vida, fàcilment observables i mesurables. Augment del nombre de cèl·lules i de substància intracel·lular.

Maduració: Canvis biològics que afecten l’estructura i la funció de les cèl·lules.

Desenvolupament: Canvis psicològics i la formació de funcions humanes. Permet passar d’un estat de menys capacitat a un de més capacitat.

Aprenentatge: Procés d’adquisició del coneixement d’algun aspecte per mitjà de l’estudi o l’experiència.

Desenvolupament Afectiu

Processos relacionats amb el món dels afectes, les emocions i els sentiments.

Afectivitat: Constituïda per la vivència i l’expressió dels diferents estats d’ànim de l’ésser humà...