Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Secundària

La direcció s’ocupa de coordinar i integrar el conjunt de recursos materials i humans que configuren l’empresa. La tasca directiva consisteix a aconseguir una actuació conjunta de les persones i mitjans que componen l’organització, donant-los objectius i valors comuns. Per a fer-ho, la direcció ha de portar a terme les funcions de planificació, control, organització i gestió de recursos humans.

Nivells de direcció

1. L’alta direcció: està integrada pel president i els directius de més alt nivell de l’empresa. Ocupa el nivell superior de la piràmide i és l’encarregada de pilotar l’empresa, fixar-ne els objectius i les grans línies estratègiques. Les decisions són a llarg termini.
2. La direcció intermèdia: entre l’alta

La Varietat Nord-occidental del Català

Fonètica

• Diftongació de la o- àtona inicial que esdevé au (ex: aulor).
• Pronunciació amb una e final en la 3ª persona del singular d'alguns temps verbals (ex: tenie).

Morfologia

• Ús de uns com a article masculí (lo/los) (ex: lo pare).
• Desinència -o en la 1ª persona del singular del present d'indicatiu.

La Narrativa Actual

Al segle XX, la narrativa catalana va experimentar un impuls considerable. Entre els autors clàssics destaquen Mercè Rodoreda, Villalonga, Enric Valor i Pere Calders. En una generació posterior, trobem escriptors com Carme Riera, Quim Monzó i Jordi Sierra i Fabra. Des del País Valencià, cal esmentar autors com Ferran Torrent, Isabel-Clara Simó i Pasqual Alapont.

Entre els factors...

Argument de La Teranyina

La Teranyina és un relat situat a la Setmana Tràgica, on es mostren un seguit de conflictes per tal d'aconseguir el control d'una indústria tèxtil. Els fets es desenvolupen a Feixes (Terrassa en la ficció), una ciutat industrial propera a Barcelona l'any 1909.

Julià Rigau, propietari de la fàbrica tèxtil, aprofita la mort del seu germà Francesc per tirar endavant una comanda tan lucrativa com perillosa: la confecció de roba per equipar els soldats de la campanya del Marroc.

Un cop es fa pública aquesta notícia, s'inicia un conflicte entre dos grups socials: els fabricants, d'una banda, i el món del proletariat, de l'altra.

• Els burgesos: se senten traïts per un industrial que amaga uns interessos perillosos.

Teodor Llorente i Constantí Llombart: Figures Clau

Teodor Llorente (1836-1911): El Patriarca de la Renaixença

Teodor Llorente Olivares formava part d'una família de juristes. Estudià Dret i Filosofia i Lletres a la universitat. Durant un temps exercí la professió d'advocat.

Evolució Ideològica i Periodisme

Va escriure poesies en castellà, però es va conscienciar de la causa valencianista i començà a escriure en la seva llengua. Amb el temps, esdevingué la figura més important de la Renaixença valenciana. D'ideologia conservadora, va ser director del diari Las Provincias, de tendència conservadora.

Jocs Florals i Lo Rat Penat

Juntament amb Vicent W. Querol, va instaurar els Jocs Florals, que va presidir i on va guanyar el títol de...

Llibre primer: L'ascens de Curial i Güelfa

Explica com Curial, jove de família humil, és educat a la cort del marquès de Montferrat, a Itàlia, i com Güelfa, la germana del marquès, vídua jove, se n'enamora i decideix donar-li la protecció econòmica que necessita per convertir-se en cavaller. Havent de fugir a Àustria per culpa de falsos rumors sobre Güelfa i ell, especialment per la seva diferent condició social, Curial salva la duquessa d'Ostalric de falses acusacions d'adulteri. Per aquest motiu, el duc de Baviera, el seu pare, li ofereix la mà de la seva altra filla, Laquesis, però Curial hi renuncia per l'amor de Güelfa. No obstant això, Güelfa s'assabenta de l'afer i s'esdevenen alguns episodis de gelosia. Aquesta primera...

Catalunya i la Cerca de l'Autonomia (1931)

Catalunya, el País Basc i Galícia volien l’autonomia. No obstant això, Catalunya va ser l'única que es va veure realment beneficiada en aquest àmbit, ja que tenia un partit hegemònic, mentre que el País Basc no en tenia un de clar i Galícia realment no tenia tanta força política.

Fets Clau de la Proclamació i l'Estatut

• En les eleccions del 12 d’abril de 1931, Esquerra Republicana guanya per majoria a la Lliga Regionalista (L.R.) i als monàrquics.
• El 14 d’abril, Francesc Macià va declarar la independència de Catalunya i l’establiment de la Generalitat.
• El Govern Provisional de Catalunya va voler dotar-la d’un Estatut d’Autonomia i va crear una comissió d’experts perquè redactessin

Nutrients: Definició i Classificació

Els nutrients són substàncies que l'organisme necessita per obtenir energia, per créixer i per mantenir els teixits i els òrgans en bon estat. Segons la seva naturalesa, es classifiquen en:

Classificació segons la seva naturalesa

• Inorgànics:
  • L'aigua: Component principal que forma part dels teixits de l'organisme.
  • Sals minerals: Intervenen en reaccions metabòliques.
• Orgànics:
  • Glúcids (o hidrats de carboni): Principal font d'energia.
    • Simples: Solubles en aigua.
    • Complexos: No solubles.
  • Lípids: Insolubles en aigua. Proporcionen energia i matèria. Són aïllants tèrmics i reserva energètica.
    • Greixos vegetals: Líquids a temperatura ambient.
    • Greixos animals: Sòlids a temperatura ambient.
  • Proteïnes: Molècules

Teixits Vegetals: Unitats Funcionals i Estructurals

Teixit: Conjunt de cèl·lules que constitueixen una unitat funcional i estructural. Exemple: l'epidermis protegeix l'organisme de l'exterior.

Òrgan: Conjunt de teixits que realitzen una funció determinada. Exemple: l'estómac digereix part dels aliments. Els vasos conductors transporten substàncies.

Tipus de Teixits Vegetals

Segons la capacitat que presenten les cèl·lules per dividir-se, hi ha dos grups:

1. Meristemes o Teixits Meristemàtics

Les seves cèl·lules es poden dividir. Segons on es troben, distingim:

1.1. Meristemes Apicals o Primaris

Es troben als extrems dels vegetals; permeten el creixement en longitud. Distingim els que es troben a les arrels i els de la tija.

1.2. Meristemes

Estoïcisme: Indiferència i Austeritat

L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC - 264 aC). El nom de l'escola estoica prové del lloc on Zenó impartia els seus ensenyaments: un pòrtic (stoà) d'Atenes. En un sentit ampli, es poden considerar estoiques totes les doctrines ètiques que defensen la indiferència envers els plaers i dolors externs, i l'austeritat en els propis desitjos.

En sentit estricte, es coneix com a estoïcisme tant el corrent filosòfic grecoromà, iniciat per Zenó, com la teoria ètica mantinguda per aquests filòsofs. L'ètica estoica es basa en una particular concepció del món: el cosmos està governat per una llei o raó universal que determina el destí de tot el que s'hi esdevé,...