Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Secundària

Oració: subjecte i predicat

Oració: subjecte + predicat.

Sintagma nominal (SN)

Sintagma nominal: (determinant) + nom + (cn). El cn pot ser un sintagma adjectival; l'adjectiu concorda en gènere i nombre amb el nom. També pot aparèixer un sintagma preposicional (sprep) —preposició + sintagma nominal— o una oració (que és un sintagma oracional). Per exemple: "que" + (SN) + SV.

El predicat

El predicat: pot ser predicat nominal o predicat verbal.

• Predicat nominal: el verb actua com a lligam entre el subjecte i els complements; funciona amb verbs copulatius o atributius.
• Predicat verbal: el nucli és un verb predicatiu i pot portar complements.

L'atribut

L'atribut: és el complement introduït per un verb copulatiu (per exemple, ser, estar, semblar)...

LODE: 1985

• Igualtat pública vs. concertada.
• Les famílies poden escollir centre.
• Consells escolars, per tant, més participació dels pares.

LOGSE: 1990

• Educació obligatòria fins als 16 anys.
• És obligatori l'ensenyament, no l'escolarització.
• Inicia la descentralització.

LOE: 2006

• Educació de qualitat per a tothom.
• Evitar la segregació entre alumnes.
• Atenció a la diversitat.
• Valors de construcció de la personalitat.
• Reforçar l'aprenentatge permanent.
• Això podria causar: èxit de l'alumne, millor qualitat i més del 85% faria estudis postobligatoris.

Estructura:

• Infantil: 2 cicles.
• Primària: atenció a la diversitat i prevenció de dificultats d'aprenentatge.
• FP: mitjà i superior. Més flexibilitat i accés.
• Ensenyament d'idiomes, esport.
• Educació

Posicions dels jugadors de bàsquet

• Base: Gran domini de la pilota, bons passadors, dirigeixen el joc d'atac.
• Escolta: Bon domini de la pilota, bons llançadors, dominen la passada i el driblatge.
• Aler: Combinen les funcions d'escolta i ala-pivot. Entren a cistella i són efectius amb el llançament exterior; combinen velocitat i força.
• Ala-pivot: Llançament efectiu a 3-4 metres, bons anotadors a prop de cistella i triplistes. Participen allunyats de la seva posició natural: el "post baix".
• Pivot: Capturen rebots, fan taps i faciliten posicions de bloqueig per als companys.

Regles del joc i temps

• Partit: 4 períodes de 10 minuts cadascun (amb mitja part entre el 2n i 3r període).
• Equip: 12 jugadors (5 a pista, 7 a la banqueta).
• Temps morts: 5 en

Introducció als Teixits del Cos Humà i les seves Funcions

El cos humà està format per diferents tipus de teixits, cadascun amb una estructura i funció específica. Un teixit recobreix i protegeix superfícies externes o cavitats internes del nostre organisme.

Teixit Epitelial: Protecció i Secreció

El teixit epitelial es caracteritza per la seva funció de revestiment i glandular.

• Mucoses: Recobreixen la cavitat bucal, la faringe, l'esòfag, etc.
• Endotelis: Recobreixen l'interior dels vasos sanguinis.
• L'epidermis: És la capa més externa de la pell.

Epitelis Glandulars: Les Glàndules

Els epitelis glandulars són el teixit que forma les glàndules, amb la funció principal de secretar substàncies.

• Glàndules exocrines: Prodüixen substàncies

Procés d'Industrialització a Catalunya

Catalunya va ser una de les regions pioneres en la industrialització d'Espanya, especialment a l'àrea mediterrània. Va tenir causes semblants a altres regions europees pel que fa a l'adopció de l'energia de vapor.

Causes de la Industrialització

• Increment important de la producció agrària.
• Augment de la població (mà d'obra i consumidors).
• El comerç d'interior i exterior va aportar capital necessari per a les inversions.

Evolució del Procés Industrial

• Inicis de la industrialització: entre el 1792 i 1832.
• 1838: L'arrencada definitiva en el sector tèxtil. Es creen moltes fàbriques tèxtils, conegudes com a vapors per l'ús de la màquina de vapor:
  • El Vapor Nou (Germans Bonaplata).
  • El Vapor Vell de Sants.

Lleis de la Fusió i la Solidificació

1. Quan una substància pura es fon, ho fa a una temperatura determinada anomenada temperatura de fusió.
2. Mentre dura la fusió, la temperatura es manté invariable.
3. Tots els líquids purs prou freds s'acaben solidificant, i ho fan a la mateixa temperatura que es fonen.
4. Mentre dura la solidificació, la temperatura es manté invariable.

• La temperatura de fusió i la de solidificació d'una substància pura són idèntiques.
• Una substància que té una temperatura que varia durant un canvi d'estat no es pot considerar una substància pura.
• El pas de l'estat líquid al gasós s'anomena vaporització. Es pot produir per evaporació o per ebullició.
• La velocitat d'evaporació depèn de diversos factors: la classe de

Els signes lingüístics

Per a construir un missatge fem servir signes. Tot signe consta de dues cares: el significant (material perceptible) i el significat (imatge mental), que apunten cap a una part de la realitat o referent.

Dins un signe, la relació entre significant i significat és arbitrària. No hi ha res en un significant que motivi un significat concret. La relació és fruit d’una convenció entre els parlants d’una llengua.

Relacions semàntiques

• Antonímia: mots de significat contrari.
• Sinonímia: mots del mateix significat.
• Hiperonímia: relació d’inclusió semàntica.
• Hiponímia: el significant d’un està inclòs en el significat de l’altre.
• Monosèmia: un significant correspon a un sol significat.
• Polisèmia: un significant

Sistemes d'Escriptura i Orientació

Els sistemes d'escriptura inclouen caràcters com el xinès, l'àrab, el ciríl·lic i l'alfabet braille. La direcció de l'escriptura és generalment d'esquerra a dreta, com en català, tot i que l'àrab, per exemple, s'escriu de manera inversa a la nostra llengua.

Formes d'Expressió Escrita

Les idees es poden expressar per escrit de diverses maneres:

Escriptura Pictogràfica

Consisteix en el fet que cada signe escrit o dibuix representa una paraula. El problema sorgeix quan es volen representar, mitjançant un dibuix, paraules abstractes com "ànim".

Escriptura Sil·làbica

Cada signe correspon al valor fonètic d'una síl·laba. Pot ser una imatge reconeixible, com en l'escriptura jeroglífica egípcia, o un...

Els Canvis Demogràfics i Socials (1960-1975)

Creixement Demogràfic

En la dècada de 1960 es va produir un augment demogràfic significatiu (de 30,4 milions d'habitants el 1968 a 33,8 milions el 1970) degut al descens de la mortalitat i a una natalitat elevada, afavorides per unes condicions de vida més favorables. La planificació familiar era gairebé inexistent i el franquisme proposava una política natalista. També hi va haver un augment de l'esperança de vida. Entre 1960 i 1975, es va passar de 67 a 70 anys per als homes i de 72 a 76 per a les dones.

El creixement de la població catalana fou més accelerat: entre 1960 i 1975 va passar de 3,9 milions a 5,5 milions d'habitants. Això va ser sobretot a conseqüència de l'onada migratòria...