Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Altres cursos

Teories de l'aprenentatge: condicionament clàssic, operant i social

Psicologia i sociologiaActualitzat el 9,58 KB

L'aprenentatge

L'aprenentatge és un canvi relativament permanent en la conducta dels individus que reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats a través de l'experiència. Inclou els canvis derivats de l'estudi, l'observació o la pràctica.

Ara bé, és important recordar que:

  • L'aprenentatge consisteix en un canvi en la conducta, però no implica la realització d'aquest canvi en qualsevol circumstància.
  • Aquests canvis produïts per l'aprenentatge no són sempre permanents.
  • Encara que associem "aprendre" amb adquirir informació o conductes noves, l'aprenentatge també pot suposar una disminució o la pèrdua d'una conducta.

Els patrons innats de conducta

  • La capacitat d'aprendre de l'experiència i de respondre a les diferents situacions
...
Continua llegint "Teories de l'aprenentatge: condicionament clàssic, operant i social" »

La Monarquia Hispànica a l'Edat Moderna: Reis Catòlics, Carles I i Felip II

HistòriaActualitzat el 19,43 KB

Les Fronteres de la Modernitat a la Monarquia Hispànica

La unió dinàstica de corones dels Reis Catòlics va ser un procés clau. El 1468 es va produir una reunió als Toros de Guisando entre Enric IV, casat amb la germana d'Alfons V de Portugal, i els seus germanastres, l'infant Alfons, i després Isabel. Alfons va morir, i llavors, dues dones eren candidates al tron: Joana i Isabel. Enric IV va acceptar als Toros de Guisando que la seva germanastra Isabel heretés el tron, ja que es dubtava de la legitimitat de Joana. Enric IV es reservava el dret a triar amb qui es casaria Isabel, ja que, segons el dret castellà, el seu marit no seria rei consort sinó titular.

La qüestió és que darrere de l'aliança matrimonial hi havia un gran arquitecte:...

Continua llegint "La Monarquia Hispànica a l'Edat Moderna: Reis Catòlics, Carles I i Felip II" »

Agents geològics externs: vent, glaceres, aigües salvatges i rius

GeologiaActualitzat el 3,61 KB

El Vent: Erosió, Transport i Dipòsit

El vent té una baixa capacitat erosiva, però una gran capacitat de transport. Quan perd força, diposita els materials que transporta. L'arena forma acumulacions anomenades dunes, que es desplacen en direcció al vent a mesura que els grans són arrossegats des de la cara enfrontada al vent (sobrevent) cap a la cara al recer del vent (sotavent). La pols transportada pel vent també pot formar grans dipòsits anomenats loess. El vent aixeca l'argila i l'arena, procés anomenat deflació. Els deserts d'arena s'anomenen ergs i les dunes en forma de mitja lluna, barcanes. La deflació produeix camps de pedres, anomenats regs. L'arena té un procés d'escatada anomenat abrasió eòlica.

Les Glaceres: Formació

...
Continua llegint "Agents geològics externs: vent, glaceres, aigües salvatges i rius" »

Gramàtica catalana: pronoms febles, oracions i tipologies textuals

Altres llengües estrangeresActualitzat el 12,16 KB

Gramàtica Catalana: Pronoms i Oracions

Els Pronoms Febles: Funcions i Combinacions

Els pronoms febles són elements essencials en la construcció de frases en català. A continuació, es detallen les seves funcions principals i algunes de les seves combinacions més comunes:

Funcions dels Pronoms Febles

  • Complement Directe (CD): la, el, les, els, en (per a frases indeterminades), ho (per a verbs + frases introduïdes per "que" o "si").
  • Complement Indirecte (CI): li (singular), els (plural).
  • Complement Circumstancial (CC) / Complement de Règim Verbal (CRV):
    • Si el complement comença amb la preposició de, es substitueix per en.
    • Per a altres preposicions, s'utilitza hi.
  • Complement Predicatiu (CPred): hi.

Combinacions de Pronoms Febles (CI + CD)

Quan el...

Continua llegint "Gramàtica catalana: pronoms febles, oracions i tipologies textuals" »

La divisió de poders a Espanya: legislatiu, executiu i judicial

HistòriaActualitzat el 3,02 KB

La Divisió de Poders a Espanya

El Poder Legislatiu: Les Corts Generals

A Espanya, el Parlament té la funció legislativa, que rep el nom de Corts Generals. Aquestes estan integrades per dues cambres: el Congrés dels Diputats i el Senat.

El Congrés dels Diputats: Funcions i Elecció

El Congrés dels Diputats té el poder de legislar, discutir i aprovar lleis i pressupostos que controlen la vida del conjunt del país. Els seus representants s'elegeixen per mitjà de les eleccions legislatives. Després d'aquestes, hi concorren els partits polítics i les coalicions que es disputen un nombre determinat d'escons.

Durant la campanya electoral, cada partit planteja les seves idees, plans i propostes. La votació es realitza per províncies. Segons...

Continua llegint "La divisió de poders a Espanya: legislatiu, executiu i judicial" »

En seu del soci

Anglès9,16 KB

Bargain: Be de preu/oferta                           Exhange: (Bes)canviar

Belongings:pertinences                              

Benefit:benefici                                            malbaratament

Bonfire: foguera                                            Tease: empimpar/molestar

Brand:marca                                                 Miserable: miserable

Consumerism:consumisme                           car

Debts:deutes                                                conscients del

...
Continua llegint "En seu del soci" »

La Restauració Borbònica, el Bipartidisme i el Catalanisme

Història3,22 KB

El Sistema de la Restauració

El Projecte Monàrquic Constitucional de Cánovas

Cop d'estat de Martínez Campos: Desembre de 1874 a Sagunt, va proclamar Alfons XII rei d'Espanya.

Constitució de 1876: Principis de les de 1845 i 1869, es van escriure les bases. Destaca la sobirania compartida, el rei controlava gran part del poder i les corts eren bicamerals. Ideologia moderada, no progressista, estat confessional, religió catòlica i admetia la llibertat. Des de 1890, sufragi universal.

El Bipartidisme i el Torn de Partits

Conservadors governaven fins a 1881. Pacte del Pardo de 1885.

Manipulació Electoral i Estructura Caciquista

Canvi de govern per falses eleccions, guanyava el partit escollit pel monarca. Va sorgir el caciquisme: propietaris rics,...

Continua llegint "La Restauració Borbònica, el Bipartidisme i el Catalanisme" »

Els sofistes: Protàgores, Gòrgies, Antifont i Trasímac

Filosofia i ètica8,15 KB

1. Protàgores — «L’home és la mesura de totes les coses»

En primer lloc, Protàgores afirma que «l’home és la mesura de totes les coses», de manera que allò que sembla veritable o fals depèn de cada persona. A partir d’aquí, una mateixa cosa pot ser considerada bona o dolenta, bella o lletja segons qui la percebi. Per tant, el text mostra que les coses no són percebudes de la mateixa manera per tothom, sinó que depenen de l’aparença i del punt de vista de cada individu.

El text presenta la teoria del relativisme de Protàgores, resumida en l’afirmació que «l’home és la mesura de totes les coses». Aquesta expressió significa que cada persona és el criteri del que considera veritable o fals, bo o dolent, bell o...

Continua llegint "Els sofistes: Protàgores, Gòrgies, Antifont i Trasímac" »

Filosofia Presocràtica: Del Mite al Logos a l'Antiga Grècia

Filosofia i ètica3,77 KB

· Filosofia: origen a l'antiga Grècia

La filosofia neix a l'antiga Grècia. Es produeix el pas del mite al logos. El mite conté explicacions tradicionals, sagrades i basades en narracions. El logos ofereix explicacions racionals, argumentades i obertes a la crítica.

Del palau a la polis

La civilització micènica s'organitzava al voltant del palau. El rei concentrava el poder polític, religiós, militar i econòmic. Amb la invasió dels doris desaparegué el palau i va aparèixer la polis: una ciutat-estat on la vida política i social es concentrava en espais públics. L'àgora era l'espai on els ciutadans es reunien per debatre, parlar de política i prendre decisions.

Causes de l'aparició de la polis

  • Històriques: invasió dels doris i
...
Continua llegint "Filosofia Presocràtica: Del Mite al Logos a l'Antiga Grècia" »

Guia Completa de Visualització de Dades: Conceptes, Tipus i Codificació

Plàstica i educació artística3,22 KB

Introducció a la Visualització de Dades

VD: dades -> representar -> patrons (raonar i comprendre).

Munzer: dades -> processing/preparation -> visual encoding (traduir a elements visuals) -> user -> resol specific tasks.

Procés = data massage: neteja, format, unió, filtre -> pre-dibuix. Per analitzar: what (dades), why (tasca), how (codificar visualment).

Visual encoding: map data to visual. Marques: punts, línies, barres, àrees. Canals: posició, longitud, color, mida (id: categoria, magnitud: ordinal/quantitatiu).

Anscombe's Quartet: confirma el que s'esperava, descobrir el que no -> valida sentit. Dataset diferent, same estadístic = diferent dibuix.

Be aware of the rainbow: mal color = no visual. Restrict: filtre...

Continua llegint "Guia Completa de Visualització de Dades: Conceptes, Tipus i Codificació" »