Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Jacint Verdaguer: Biografia i Consagració Poètica

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) el 1845. Als 11 anys va ingressar al Seminari de Vic. Mentre continuava estudiant i exercia de mestre i de pagès, l’any 1865 va participar als Jocs Florals de Barcelona, on va guanyar quatre premis.

Posteriorment, es va establir a Barcelona com a capellà de la família del marquès de Comillas. Als 32 anys, el jurat dels Jocs Florals li va concedir el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema L’Atlàntida. Aquest fet va significar la consagració de Verdaguer com a poeta.

Verdaguer va representar la consolidació de la Renaixença literària en el camp de la poesia. Les característiques de la seva obra són plenament romàntiques....

T.20: El Teatre i la Novel·la Catalana

El Sainet: Peça Còmica Popular

El sainet és una peça curta de caràcter còmic, construïda a partir d'unes situacions escèniques esquemàtiques i d'uns personatges arquetípics. Va tenir un ampli ressò popular, lluny dels temes i procediments cultes.

• Eduard Escalante: Obres com "L'escaleta del dimoni" o "Bufar en caldo gelat". Va deformar el valencià i el castellà quan el parlaven els coents que intentaven adoptar un registre més elevat per aparentar més categoria social.

Teatre Culte: Àngel Guimerà

Guimerà va conrear diferents gèneres teatrals:

Drames Històrics

Obres com "Gal·la Placídia" i "Judith de Welp" són drames històrics en vers, a la manera de Victor Hugo.

Època de Plenitud

Amb "Mar

El Modernisme

El Modernisme és un moviment originat a Catalunya durant els segles XIX i XX. El seu objectiu era transformar la cultura catalana en una cultura moderna.

L'artista modernista

Els artistes modernistes eren fills de la burgesia. No volien ser com els seus pares; volien ser artistes i, mitjançant l'art, volien canviar la societat que els envoltava. Van lluitar contra la concepció tradicional de l'art: defensaven que havien de ser els únics que manessin sobre les seves pròpies obres i es negaven a viure exclusivament d'elles. Els més representatius van ser Santiago Rusiñol i Joan Maragall.

El Modernisme i la síntesi de les arts

Va ser el moviment que intentava inserir l'art en la totalitat de la vida social (literatura, cultura,...

Joan Fuster: L'assaig i la repercussió sociopolítica

Biografia i iniciació en el gènere de l'assaig

Joan Fuster i Ortells va nàixer a Sueca el 1922. Després de la universitat, on es llicencià en dret, s’abocà a la creació d’un gènere, l’assaig, encara que també va conrear la poesia.

L’assaig és una prosa d’idees amb una forta base argumentativa, lliure i personal, que tracta temes humanistes. Així, Fuster s’inicia en un gènere que resulta provocador en una època en què no es podien tenir idees, i molt menys expressar-les en llibertat.

L'impacte de l'obra sociopolítica

Són els seus escrits de caràcter sociopolític els que van repercutir amb més força en el context de l’època en què foren publicats. Fuster els...

El Còmic: Definició i Característiques

El còmic és un mitjà de comunicació gràfica en el qual les imatges es disposen de manera que estableixen una seqüència narrativa. Conviuen els àmbits visual i textual, sovint mitjançant globus de diàleg o entrepans.

Orígens i Primers Passos del Còmic

Antecedents Històrics

• Els Cicles morals del caricaturista William Hogarth.
• Rodolphe Töpffer, considerat el fundador del còmic modern amb obres com Histoire de M. Jabot (1833) i Assaig sobre fisonomia (1845), el primer text sobre teoria del còmic.
• Punch Magazine (1841), clau en l'expansió mundial del còmic per a la infància, amb il·lustradors com John Tenniel.

Consolidació i Expansió

Als Estats Units, Richard Felton Outcault va crear la primera...

Ausias March: El Primer Poeta Català Modern

Ausias March és el primer poeta català amb una obra plena de reflexions sobre l'amor, la mort, Déu i les seves creences. Ausias March es va plantejar construir una forma expressiva sobre la dona fins aleshores inèdita. March tracta la dona igual a qualsevol altre ésser humà; no li fa lloances, ja que la considera igual a qualsevol altre. Reuneix tots els seus pensaments en una extensa obra plena de sinceritat pròpia, i ho va aconseguir. La seva és una obra sense virtuosismes trobadorescos; tot és fet en un estil propi, un poeta que es desprèn de la tradició trobadoresca per tractar temes com l'amor o la mort en llengua catalana. Ell trenca els cànons de l'amor cortès per tornar a refer...

El teatre poètic noucentista

Josep Carner, en el pròleg a la seva traducció d'El somni d'una nit d'estiu, va proposar un nou teatre noucentista de marcada tendència poètica davant la crisi dels models dramàtics modernistes, ja esgotats. El referent classicitzant de la poesia noucentista va afavorir aquesta tendència.

El període d'entreguerres

Després de la Primera Guerra Mundial, les transformacions econòmiques, polítiques i culturals van influir en un canvi de perspectiva literària. Els models dramàtics anteriors van ser substituïts per altres referents que furguen en la interioritat humana i en les seves contradiccions més profundes.

Davant el poc èxit del teatre poètic noucentista i el risc de representar obres innovadores,...

Crònica de Jaume I o Llibre dels feits (s. XIII)

• Fets: Narra tot el seu regnat, sobretot les conquestes de Mallorca i València. També dóna dades de la vida quotidiana (ex: l'oreneta).
• Autor: És el mateix monarca; utilitza la primera persona, però segurament no l'ha escrit ell, sinó que la dicta a un escrivà.
• Estil: Té un to oral que la fa més propera al lector. També és verídica i sembla real gràcies a l'ús d'un llenguatge popular.

Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere (s. XIII)

• Fets: Narra el regnat de Pere el Gran i, sobretot, la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos.
• Autor: Tresorer de la cort anomenat Bernat Escrivà.
• Estil: La crònica té descripcions detallades i rigor històric. Vol ser

Literatura popular

La literatura popular va augmentar a causa de la davallada de la literatura catalana culta. Les seves característiques principals són:

• És normalment anònima.
• Entremès medieval: tipus de teatre amb peces dramàtiques breus que descriuen costums de l'època, acompanyades de música.

Gèneres de la poesia popular

• Corrandes: versos de 7 síl·labes.
• Goigs: poemes religiosos.
• Romanços: sovint sobre bandolers.

La poesia popular utilitza versos d'art menor, rima assonant i l'ús de repeticions. En prosa, destaquen les rondalles i les llegendes.

Panorama general: Segle XIX

El mapa europeu està emmarcat per dos temes:

1. Lluites entre liberals i conservadors.
2. Primera Revolució Industrial.

En la literatura trobem dos moviments:

• Romanticisme:

Barbarismes

Són paraules provinents d'una altra llengua i que són innecessàries en la llengua d'arribada perquè aquesta ja té de pròpies per a expressar aquest concepte. En la nostra llengua, els barbarismes més freqüents són els castellanismes.

El valencià

El valencià és una variant que s'inclou dins del bloc occidental de la llengua, juntament amb el nord-occidental. Arribà a les nostres terres amb els catalans de Lleida que repoblaren el territori valencià després de la conquesta de Jaume I. Aquest repoblament es va fer amb aragonesos i catalans. Aquesta és la explicació de per què, a la nostra comunitat, trobem una estructura bilingüe.

Encara que el valencià forma part del bloc occidental, presenta algunes diferències respecte...