Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Anàlisi del Discurs i Estructura Textual

Discurs: Adequat a la situació en què ens trobem, efectiu per aconseguir el propòsit comunicatiu.

Criteris de Classificació de Textos

Els textos es classifiquen des de diversos punts de vista:

• Canal de transmissió
• Suport usat
• Grau de formalitat
• Tema
• Destinataris
• Grau d’abstracció
• Àmbit social en què són produïts

La tipologia textual s’estableix segons la funció discursiva:

• Narratiu-Descriptiu
• Argumentatiu-Explicatiu (o expositiu)
• Directiu-Predictiu
• Retòric-Conversacional

Els textos reals són una barreja; cal identificar-ne la funció dominant.

La Noció de Gènere Discursiu

La noció de gènere discursiu s’estableix a partir de:

• Criteris diversos: àmbit social (periodístic, polític), temàtica, situació

Recursos de la Poesia Trobadoresca

• Rima sempre consonant.
• Bordó: vers. El bordó més freqüent és de 7 a 10 síl·labes (es compta fins a l’última síl·laba tònica).
• Cobla: estrofa. L’última cobla en les composicions sempre té menys bordons que les altres (tornada).
• Cobles singulars: Són aquelles en què sempre se segueix el mateix patró de la rima, però cada cobla té unes terminacions diferents.
• Cobles unisonants: Presenten un únic so.
• Cobles dobles: El mateix patró de rima es manté en dues cobles.
• Cobles capcaudades: El final d’una cobla és el mateix que el principi de la següent.

Anàlisi de "Farai chansoneta nueva"

Context, Gènere i Origen

El text que em disposo a comentar és una composició poètica de l'època dels trobadors...

La Literatura Medieval: De la Cavalleria a la Crònica Històrica

L'Origen de la Narrativa Cavalleresca (Segle XIII)

França va ser el centre de la renovació cultural que es va produir al segle XIII. La lírica trobadoresca va sorgir a les corts de la França meridional, mentre que al Nord, a Bretanya, les cases nobles van impulsar el roman (novel·la), amb l'objectiu de difondre i defensar els ideals dels cavallers.

La Matèria de Bretanya i l'Amor Cortès

Destaquem la Matèria de Bretanya, que gira al voltant del rei Artús i de les aventures dels seus cavallers. Va ser iniciada per Chrétien de Troyes. Els relats del cicle artúric tenen la mateixa estructura, amb gran importància de l’acció i les aventures, personatges reals i fantàstics,...

Conjugació del verb saber

Mode indicatiu: Present: jo sé; pretèrit imperfet: jo sabia; pretèrit perfet: jo sabí; futur: sabré; plusquamperfet: havia sabut.

Mode subjuntiu: Present: jo sàpiga; pretèrit imperfet: jo sabés.

Condicional: jo sabria. Imperatiu: vós/tu sap.

Fonètica i fenòmens de contacte

Sons i contacte vocàlic

Sons: Oclusius (p, t, k), fricatius (feixes, ts, f, c).

Contacte vocàlic intermots:

• Diftong creixent: i/u + vocal (ioga), i/u entre vocals (feien), qu/gu + i/u (coure).
• Diftong decreixent: vocal + i/u (coure).
• Triftong: i/u + vocal + i/u.

Contacte vocàlic entre mots

• Sinalefa: i -> j, u -> w (canto i ballo).
• Elisió: supressió de vocals (e, a, o).
• Fusió: unió de dues vocals iguals (quina alegria).

Fenòmens de contacte

Barroc: Poesia

Francesc Vicent García

• Rector de Vallfogona.
• Explora diferents gèneres literaris.
• Presenta dos tipus de textos centrats en: el pas del temps i la fatalitat que comporta l'atzar.

Francesc Fontanella

• Es basa en els models barrocs castellans, inspirant-se en poetes com Góngora i Garcilaso.
• Obres destacades: Tragicomedia d'amor, fermesa i porfia i Lo desengany.

Segle XVIII: Canvis Culturals i Polítics

El rei Felip V va crear el Decret de Nova Planta. Com a conseqüència:

• El català va ser discriminat pel poder polític.
• La cultura catalana va patir una depressió.
• Es va tancar la Universitat de Barcelona.
• Els intel·lectuals van haver de buscar ajut extern.

Destaquen dos corrents culturals:

1. Neoclassicisme.
2. Il·lustració.

Aquests corrents es...

El Misteri d'Elx: Teatre Religiós i Patrimoni Universal

El Misteri d’Elx és una de les mostres més reeixides del teatre religiós. Es tracta d’una obra dividida en dos actes (la Vespra i la Festa) que es posen cada any a l’interior de la basílica de Santa Maria d’Elx. Allí es representa la mort, l’assumpció i la coronació de Maria. El Misteri d’Elx és l’única obra del seu gènere que s’ha representat dins de l’església.

Aspectes destacats del Misteri d'Elx

Els aspectes clau del Misteri són:

• La complexa maquinària que permet les aparicions de personatges des de la cúpula de l’església.
• La interpretació musical.

La UNESCO va concedir al Misteri d’Elx el rang de manifestació artística d’interès universal.

Serafina,

La renovació teatral: de la postguerra als anys 70

El règim franquista va prohibir el teatre en català, que no es va recuperar fins a l'any 1946, conreant els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de preguerra.

Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i la primeria dels seixanta, la renovació va provenir d'aportacions d'autors com Palau i Fabre o Villalonga. En segon lloc, es van fundar plataformes teatrals com l'ADB i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que van afavorir el naixement i desenvolupament del teatre independent i la revalorització de les figures del director, l'escenògraf i l'intèrpret.

A la fi dels anys seixanta, hi va haver un seguit de grups que van protagonitzar més directament la renovació...

Anàlisi d'un Sonet: La Dama Flora

Tema i Introducció

El poema tracta d'una bella dama, Flora, situada en un terrat, amb els cabells negres com l’atzabeja. Aquesta descripció trenca amb l’ideal clàssic de bellesa (cabells rossos i finíssims).

Estructura Mètrica i Temàtica

El poema és un sonet clàssic, dividit en quatre estrofes (dos quartets i dos tercets), format per catorze versos decasíl·labs d’art major amb rima consonant (ABBA ABBA CDE CDE).

• Quartets: El poeta defineix la dama físicament.
• Tercets: L’autor es centra a descriure les sensacions que la dama desperta en el seu interior.

S'hi troben els tòpics del locus amoenus i del jo poètic.

Figures Retòriques (Forma)

• Hipèrbaton: 1E1V, 2E1V, 2E3V, Versos 8-12
• Metonímia: atzabeja

Característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual

El nostre teatre entra en la modernitat a finals dels anys 60 i, sobretot, als 70. Uns grups de teatre van renovar el panorama teatral, insistint en l'espectacle i en els muntatges; van bandejar el text d'autor a favor d'una creació col·lectiva i van substituir l'espai escènic tradicional per un espai polivalent.

Nova etapa del teatre d'autor

Comença una nova etapa amb autors joves que fan un teatre diferent, de qualitat, innovador i tradicional alhora, amb denúncia social o vàlid comercialment. En destaca Josep Maria Benet i Jornet amb l'obra Una vella, coneguda olor.

Consolidació institucional (anys 80)

A partir dels 80, amb la democràcia, algunes institucions teatrals milloren...