Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Sociolingüística

Sociolingüística: analitza la relació entre la societat i la llengua.

Contacte de llengües

• L1: Llengua pròpia; apresa dels pares durant els primers anys de vida.
• L2: Llengua estrangera; apresa dins el sistema educatiu, a partir d’una edat més o menys avançada.
• Llengua minoritària: Parlada per un nombre molt limitat de parlants.
• Llengua majoritària: Parlada per un gran nombre de parlants.
• Llengua A: Llengua dominant; ocupa els àmbits d’ús formals i públics, té més prestigi social i una millor cobertura legal i política.
• Llengua B: Llengua recessiva, dominada; ocupa només els àmbits d’ús informals i privats i es troba menystinguda i en desavantatge en la cobertura legal i política.

Actituds lingüístiques

Actituds

Els anys 20 i 30: panorama general

Va ser una època de forts contrastos, dos dels quals són:

• Primera Guerra Mundial.
• Època d'entreguerres, durant la qual es van produir diversos canvis importants:

Entre els canvis més rellevants hi ha:

• Una important radicalització de règims polítics entre el feixisme i el comunisme.
• Moviments d'avantguarda: cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme, etc.
• Canvis estètics profunds entre autors com Marcel Proust i James Joyce en la novel·la, i figures com Picasso o Stravinsky en altres arts.
• Noves manifestacions artístiques de masses: cinema, jazz, etc.
• Reacció classicitzant d'alguns artistes: Eugeni d'Ors, Charles Maurras.

El Noucentisme (1906–1923)

Hi va haver un moviment estètic classicista centrat en l'...

Ramon Llull

Ideologia i coherència del pensament

Ramon Llull va demostrar una extraordinària coherència en el seu pensament. Tota la seva obra responia a uns objectius precisos i fonamentals que explica en la Vida coetània i que, segons afirma, li van ser revelats per Déu.

Objectius principals:

• Compondre un sistema filosòfic —que Llull anomenava «Art»— basat en la raó i que permetés lluitar contra els errors dels infidels.
• Exercir una labor missional i de conversió dels pagans.
• Sol·licitar al papa i als reis cristians la creació d’escoles per a predicadors missioners, on aquests poguessin aprendre llengües i l'Art.

L’Art com a sistema de pensament

L’Art és un sistema lògic que pretén demostrar els dogmes de la fe cristiana

Àngel Guimerà (1845-1924): Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife, de pare català i mare canària. Va néixer abans que els seus pares es casessin, fet que el va afectar profundament, fins al punt de falsejar la seva data de naixement per adequar-la al matrimoni dels pares. Durant la seva infantesa, no només el va trasbalsar aquesta circumstància, sinó que deixar la seva pàtria canària i traslladar-se a Catalunya amb tota la seva família encara el va marcar molt més. A part d'això, varen perdre el vaixell que els havia de dur a Barcelona, el qual naufragà. Això també influí en la seva obra. La seva primera relació sentimental va fracassar, i mai no n'intentà d'altra. Guimerà té els seus personatges més...

El teatre modernista (s. XIX)

Hi ha dues tendències teatrals:

Teatre vitalista

Va ser un corrent teatral, influït per H. Ibsen, que tractava temes de gran impacte social com:

• La defensa de la veritat per damunt de tot.
• La situació de la dona a la societat.
• El caràcter individualista de la llibertat.

Tot amb un rerefons ideològic claríssim, és a dir, conflictes socials. Joan Puig i Ferreter va ser un dels grans representants d'aquest teatre. Les seves primeres obres pertanyen al teatre d'idees, com la seva obra més coneguda, Aigües encantades (1907), que combat l'obscurantisme religiós i el caciquisme perquè són un fre per al progrés de la societat rural. El problema que s'hi planteja ve a ser el mateix que planteja Ibsen a Un enemic del

Textos Descriptius

• Funció: Presenten les qualitats d'una persona, animal o cosa.
• Característiques: Són variables i no fixos.
• Recursos:
  • Ús d'adjectivació.
  • Recursos literaris amb llenguatge figurat.
  • Verbs copulatius.
• Tipus: Poden ser científics (objectius) o literaris (subjectius).

Textos Expositius

• Funció: Ofereixen informació objectiva sobre un tema determinat.
• Estructura:
  • Introducció.
  • Desenvolupament.
  • Conclusió.
• Estil i Recursos:
  • Vocabulari i estil precís i clar.
  • Verbs en 3a persona i mode indicatiu.
  • Ús de recursos gràfics.

Textos Instructius

• Funció: Ensenyen com realitzar un procés que obliga a actuar d'una manera determinada per arribar correctament a un fi.
• Estructura:
  • Presentació.
  • Procediment.
• Estil i Recursos:
  • Sintaxi simple.
  • Lèxic concret i

La Cultura Catalana de Postguerra (1943-1960)

Infraestructura Cultural: Editorials i Revistes

Els primers anys de la postguerra van constituir el segon període en què va ser possible construir una infraestructura cultural elemental. Van aparèixer les primeres editorials, com Torre (1943-1966) i Lletres Valencianes (1948), i les primeres revistes literàries valencianes de postguerra: Esclat (1948) i Mediterráneo (1943-1948), aquesta última bilingüe.

L'Existencialisme Parisenc i l'Angoixa de Viure

Enmig d'un ambient de carestia i desolació degut a la postguerra de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, va arrelar entre els poetes l'existencialisme parisenc. Aquest va ser un moviment inconformista, filosòfic i literari que, més enllà...

Quim Monzó

Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. Es donà a conèixer com a escriptor el 1975, guanyant el premi "Prudenci Bertrana" de narrativa. Les seues influències literàries són franceses (Queneau), nord-americanes (Barthelme), sud-americanes i catalanes (Calders).

Utilitza la improvisació com a procés literari, tot treballant el llenguatge, la ficció, la il·lusió i les imatges estereotipades amb una gran capacitat analítica contemporània. Així, ironitza sobre la societat actual amb posicions lúdiques que intenten desmuntar les tòpiques convencions.

Conrea la novel·la (La magnitud de la tragèdia), tot barrejant els tons festius amb angoixes i autoenganys. Sobresurt, però, en els reculls de contes com Uff, va dir o...

Àmbits d'ús i factors

Àmbits d'ús: diversos marcs socioculturals en què la llengua s'utilitza (amics, família, escoles). Depèn dels següents factors: individu, tema, intenció i situació.

Normes d'ús

Normes d'ús: cada societat estableix quines varietats lingüístiques són adequades per a cada àmbit d'ús.

Us lingüístic

Us lingüístic: s'adapta a les convencions i a l'ús d'una societat.

Us intencional

Us intencional: apareixen grups socials que qüestionen o rebutgen les normes d'ús; és una forma d'usar la llengua amb una intenció social o política.

Comunitat lingüística

Comunitat lingüística: formada per membres que tenen en comú almenys una varietat lingüística o una llengua; no coincideix necessàriament amb un grup religiós...

La Renaixença

La Renaixença és un moviment lent i progressiu de recuperació de la cultura catalana i una adaptació d'alguns dels corrents de la cultura europea. Comença als anys 30, però es consolida a finals del segle XIX amb l'aparició dels Jocs Florals el 1859.

Al principi, es pretenia recuperar la llengua només en la poesia, i no en la novel·la ni en el teatre.

Context històric

A Europa, el segle XIX viu una transformació social i econòmica que influeix en la literatura i en la cultura en general. En primer lloc, per un nou model econòmic basat en el capitalisme i, en segon lloc, per un nou model social basat en les idees liberals; apareixen dues noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera.

Punt de vista literari

• Apareix