Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Joaquim Monzó: Narrativa Experimental del Segle XX

Joaquim Monzó pertany al moviment de la narrativa experimental de la segona meitat del segle XX. Va estudiar disseny gràfic i va treballar com a dibuixant de còmic. Quim crea una obra sòlida i un món literari propi. Ell sotmet la realitat quotidiana a una deformació on es trivialitzen realitats i s’exalten altres.

Comença a publicar a principis dels anys 70, acabat de fer 20 anys, reportatges sobre Vietnam, Cambotja... a Tele/exprés. La seua producció literària evoluciona des del plantejament de la generació dels 70, fins a aconseguir una veu més personal des dels 80.

Les primeres obres estaven marcades per un textualisme, funcionant com un isme radical, en la politització extraparlamentària...

Poesia: El món dels trobadors

La poesia trobadoresca (segle XII) és el reflex literari de la societat feudal de l'època. El tema principal és l'amor cortès, una insinuació amorosa fora del matrimoni per part d'un om (vassall enamorat) cap a la Midons (la senyora estimada). El marit d'aquesta és un gelós, anomenat Gilós, mentre que els Lausiengiers són la gent que escampa l'engany.

Poetes destacats

• Jordi de Sant Jordi (final del s. XV): La seua obra té una vessant arcaica, però destaca la seua modernitat per la nostàlgia i la melancolia. El més important és la qualitat dels seus poemes.
• Ausias March (1397-1459): Pertanyent a la noblesa valenciana, la seua obra és un reflex dels canvis socials a la ciutat de València. Va escriure

Fonètica i Classificació dels Sons Catalans

Consonants Catalanes per Punts i Modes d'Articulació

Oclusives

• Sordes: P, T, K
• Sonores: B, D, G

Nasals

• M, M₂ (possiblement /ɱ/), N, NY (palatal), N₂ (velar, possiblement /ŋ/)

Fricatives

• Fricatives comunes: f, v, s, z
• Fricatives poc freqüents:
  • f rara (que significa /ʃ/, com en 'caixa')
  • z rara (que significa /ʒ/, com en 'jardí')

Africades

• ts, dz
• tf rara (possiblement /tʃ/)
• dz rara (possiblement /dʒ/)

Aproximants i Vibrants

• Aproximants: j, w
• Aproximants labiodentals: β (beta), d rara (com en 'ajudar'), v rara (com en 'amagar')
• Bategant: r rara (possiblement /ɾ/)
• Vibrant: r (possiblement /r/)

Laterals

• l i λ (que significa 'll', possiblement /ʎ/)

Classificació per Punts d'Articulació

Bilabials

• Sordes: p
• Sonores:

El conte: definició i tendències

El conte és una narració breu d’esdeveniments ficticis que té la intenció de moralitzar o entretenir. Alguns escriptors han fet del conte o la narració breu l’objecte de la seua activitat. Es tracta d’una narrativa d’ambientació urbana que fa un retrat desencisat de la societat actual.

La ciutat, el món modern, és el centre temàtic a l’entorn del qual gira el conte més innovador dels últims anys, dins el qual trobem dues tendències: la descriptiva i l'al·legòrica. La segona converteix els referents urbans en una metàfora dels valors que caracteritzen la nostra època: la despersonalització de les relacions humanes, la solitud, la insatisfacció vital de l’home contemporani, l’obsessió...

Malgrat tot, no donà començament a aquests propòsits fins que uns mesos més tard va escoltar un sermó del bisbe de Mallorca sobre Sant Francesc d'Assís, el qual l'inspirà com a model a seguir. Va vendre les propietats, deixant una part per a la seva dona i fills, i els va abandonar per iniciar el seu primer viatge pelegrinant al santuari de Rocamadour, al Llenguadoc i a Sant Jaume de Galícia.

Obra literària de Ramon Llull

Llibre d’Evast e Blanquerna

Narra la vida de Blanquerna, que es proposa trobar el grau màxim de perfecció cristiana, passant per diferents graons de la jerarquia eclesiàstica (monjo, abat, bisbe i papa). No troba la perfecció sent papa, deixa el papat, es fa ermità i es dedica a fer vida contemplativa. Aquesta...

Bernat Metge i el corrent humanista

Bernat Metge, autor vinculat al corrent ideològic i artístic del segle XIV, forma part del humanisme d'inspiració italiana (a través de Dante, Divina Comèdia; Boccaccio, Decameró; Petrarca, Secretum). Aquest corrent defensa el retorn a l'antiguitat clàssica, el rebuig d'alguns valors de l'època medieval i la voluntat de ressuscitar ideals de mesura i escepticisme. A la Corona d'Aragó hi va haver una acceptació notable: era obligatori conèixer el llatí per ser funcionari de la Cancelleria Reial, organisme burocràtic que redactava tots els documents oficials.

Biografia breu

Barcelona, 1340-1413. Fou funcionari de la Cancelleria i secretari reial de Joan I. Diners: fins que el rei morí; la reina empresonà...

Gèneres de la lírica trobadoresca

Balada

També anomenada ballada. Presenta el següent esquema mètric:

• Refrany: un apariat (A A).
• Estructura: tres versos del solista amb un vers del refrany (b A b a), seguit del refrany (A A).

Dansa

Normalment està formada per algunes estrofes de vuit versos. S'acompanya d'un refrany de quatre versos (abans i després) o bé d'una tornada amb una rima habitualment igual a la dels quatre versos de l'estrofa anterior.

Cançó i l'amor cortès

El tema principal és l'amor cortès, que participa dels aspectes socials i espirituals de l'època medieval.

L'amor trobadoresc exigeix discreció, ja que la dona cantada és casada. Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són:

• El gilós: el marit, del

La Renaixença: Definició i etapes

La Renaixença s’estén des del 1833 fins a finals del segle XIX. Podem trobar dues etapes:

• Primera etapa: Comença el 1833 amb la publicació de La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau en el diari El Vapor i s’allarga fins al 1870.
• Segona etapa: El 1871 apareix el diari La Renaixensa. Sorgeixen els primers professionals de la literatura catalana: Jacint Verdaguer (poesia), Àngel Guimerà (teatre) i Narcís Oller (narrativa).

Projectes literaris i lingüístics

1. Reconstruir la història medieval.
2. Descobrir i divulgar els clàssics de l’edat mitjana.
3. Recollir les llegendes i la poesia de tradició oral.
4. Crear uns models depurats de la llengua: codificar i depurar el lèxic, fixar l’ortografia i sistematitzar

La llengua literària

Quan emprem la llengua amb una finalitat artística o estètica, la literatura té com a finalitats l'expressió de la bellesa i l'obtenció del plaer estètic mitjançant la paraula.

Característiques de la llengua literària

• Subjectivitat: És la visió subjectiva que té l'autor de la realitat.
• Connotació: Les paraules poden suggerir múltiples significats.
• Intenció estètica: Funció poètica.
• Recursos estilístics: El vers, la rima i la mètrica.

El tema

El tema és l'assumpte bàsic de què tracta l'obra. El tema cohesiona els diferents elements que formen l'obra i n'és l'element motor principal. Segons el tema, també podem classificar les obres literàries.

Els tòpics

Són recursos literaris d'origen clàssic que recullen...

Pere Calders (1912-1994)

Considerat sobretot un mestre del conte. Va néixer a Barcelona el 1912, on va treballar com a periodista, dibuixant i caricaturista. El 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i morí a Barcelona el 1994.

Obra destacada:

• Contes: El primer arlequí (1936), Unitats de xoc (1938), Cròniques de la veritat oculta (1955).
• Obra de tema mexicà: Gent de l'altra vall (1957).
• Novel·la: L'ombra de l'atzavara (1964).

Manuel de Pedrolo (1918-1990)

És un dels autors més prolífics de la literatura catalana i, al seu moment, un dels que va gaudir de més èxit i prestigi. Nascut a l'Aranyó el 1918, va ser guanyador de molts premis i morí a Barcelona el 1990.

Obra destacada:

• 1952-1956 (Poesia, contes i novel·la breu)