Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Literatura Doctrinària: Prosa Moralitzant Segles XIV i XV

Context Històric: Església i Monarquies

Després de la desfeta de l'Imperi Romà (segle V), l'Església es va erigir com l'única institució amb una estructura estable de poder i pensament, impregnant tot el món medieval a Occident. Aquesta estabilitat es devia al fet de ser el principal punt espiritual entorn del qual es van organitzar els monestirs, unificant culturalment Europa enfront de l'Islam.

Ascens de les Monarquies i Crisi Eclesiàstica

Al segle XII, les monarquies van començar a unificar els feus (comtats, ducats...), establint una nova institució de referència. El govern de persones i propietats es va començar a exercir des de Roma, que concentrava tant el poder espiritual...

Temes principals del teatre de Guimerà

Àngel Guimerà crea unes constants temàtiques que aprofundiria en la seva obra posterior, on recorre sovint al plantejament d'uns conflictes passionals que impliquen una relació de poder. Un altre tema és el de l'inadaptat, el diferent, sovint a causa de l'orfandat o del mestissatge.

Diferències entre les etapes de Guimerà

Dins de la seva trajectòria, podem distingir clarament dues etapes:

• Primera etapa: Obres de tema històric escrites en vers, amb característiques que el lliguen al Romanticisme (com per exemple, Mar i Cel). Aquestes primeres obres tenen una estructura de 5 actes.
• Segona etapa (Plenitud): En aquesta fase fa drames en prosa i de temàtica contemporània a l'autor, amb trets més propis

Diglòssia

La concepció de diglòssia, de Fergusson (1959), parteix de l'estudi d'una situació en què coexisteixen dues varietats d'una mateixa llengua (varietat alta: A i varietat baixa: B). Diglòssia seria, segons Fishman (1971), aquella situació en què una llengua (A) ocupa àmbits formals i l'altra (B), els àmbits informals.

Minorització Lingüística

La minorització lingüística es produeix en situacions de superposició, en què l'ús d'una llengua subordinant compta amb el suport del poder polític, i l'ús de l'altra llengua -la territorial- esdevé subordinant i es veu entrebancat per aquest mateix poder. Per tant, una llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició d'una altra llengua i està immersa en un procés...

Les Propietats del Text: Una Unitat Comunicativa Complexa

Un text és una unitat comunicativa complexa perquè en la seva producció intervenen diversos elements:

1. Cada text és el resultat d'un procés comunicatiu en què intervenen, com a mínim, un emissor, un receptor, un canal, un context, un codi i un missatge.
2. Cada text pot presentar una o més funcions comunicatives, d'acord amb la intenció de l'emissor, i segons aquestes funcions i els elements anteriors, respon a estructures distintes.
3. Cada estructura textual organitza els continguts de manera adequada als seus objectius, i relaciona els temes i les idees que conté mitjançant els seus propis recursos textuals.
4. Cada text usa particularment els recursos de la llengua d'acord amb els condicionants

Característiques bàsiques de la poesia actual

Al començament de la dècada dels 70 es recuperà la tendència a l'escriptura simbolista i experimental, sobretot en poesia. Aquesta tendència presentava les següents característiques:

• Nous paràmetres de codi textual: El lector es veu immers en la lectura, la qual no té necessàriament un argument o anècdota.
• Avantguardisme poètic: La realitat és ara inexistent a la poesia. És l'hora del surrealisme, el simbolisme...
• La poesia com a vehicle de la insinuació: La poesia ara no narra, sinó que inspira i insinua allò que pretén l'autor. És suggerent.
• Nous arguments: Els poetes deixen de tractar temes passats com l'amor o l'enyorança i evoquen l'universalisme.

Als anys 80 la tendència es...

Context sociopolític i influència en la narrativa

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil als 70 condiciona la producció narrativa de l'època.

La narrativa durant el règim franquista: la narrativa no fou un gènere predominant en la postguerra degut a la dificultat d'elaboració i publicació. Per tant, predominà la poesia per la seva forma lleugera i àgil de difusió i d'elaboració. La narrativa del segle XX serà una constant crítica a la narrativa del XIX, l'època anomenada destrucció de la novel·la, la qual pretén cercar noves tècniques (que s'aconseguiran als anys 50 i 60).

Tendències de la narrativa durant el franquisme

Es diferencien les novel·les segons les intencions i preocupacions...

La narrativa curta de Quim Monzó i la societat

➢ Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

Quim Monzó ha estat anomenat com un dels escriptors catalans més rellevants i trencadors des del segle XX fins a l'actualitat. Ha escrit lletres de cançons, guions per a televisió, ràdio i cinema, ha estat traductor, però, sobretot, escriptor.

Un retrat àcid de la vida contemporània

Malgrat tot el seu repertori d'escrits extensos, curts, avorrits i fascinants, cal destacar la narrativa curta, en la qual fa, d'una forma extraordinària i molt fidel, un retrat de la societat contemporània. Els seus relats reflecteixen els aspectes més ridículs de la vida...

1. Què és una cançó de gesta?

És una epopeia en llengua romànica, difosa gràcies als joglars que feien arribar als oients notícies i històries que s'acabaven magnificant fins a desfigurar la realitat i convertir-la en llegenda o ficció.

2. Les cròniques medievals

Són llibres d'història de l'edat mitjana escrits per reis o per encàrrec d'aquests. Els autors i les seves obres principals són:

• Crònica de Jaume I (Llibre dels feits)
• Crònica de Bernat Desclot
• Crònica de Ramon Muntaner
• Crònica de Pere III el Ceremoniós

3. La novel·la cavalleresca vs. novel·la de cavalleries

La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu nou que indica el camí cap a la futura novel·la moderna:

• Novel·la cavalleresca (s. XV): Obra principal Tirant lo

La Cancelleria Reial al Segle XIV

• Reorganització a mitjan segle XIV.
• Funcionaris cultes i coneixedors del llatí.
• Efectes en la prosa:
  • Complexitat sintàctica.
  • Precisió lèxica.
  • Hiperbàton (canvi de l'ordre de les paraules).

L'Humanisme: Característiques i Expansió

• Corrent cultural i de pensament que pretén que l'ésser humà progressi a partir de l'ús de la raó i la intel·ligència.
• Expansió des d'Itàlia amb autors com Dante Alighieri, Francesco Petrarca, etc.
• Antropocentrisme en el lloc del teocentrisme.
• La literatura humanística és moralitzadora, però de manera diferent que en l'època medieval.
• S'usen els clàssics grecs i romans com a referència.
• La prosa és més elaborada.

Bernat Metge: Humanista i Funcionari Reial

• Funcionari de la Cancelleria

El Romanticisme: Context i Característiques

Context Històric (Segles XIX i XX)

• Nous règims parlamentaris (burgesia).
• Revolució Francesa i Revolució Industrial.
• La burgesia com a classe dominant.

El Mite de Faust

Història escrita per Goethe que parla sobre un mag alemany que ven la seva ànima a un dimoni a canvi de poders màgics.

Característiques del Romanticisme

• Rebuig de les regles socials i evasió del món real.
• Política: Nacionalisme.
• Literatura: Època màgica i misteriosa, imatge del món espiritual, formes no racionals de la vida, metàfores, mites, imaginació poètica.
• Rebuig de l'ordre i l'equilibri de la Il·lustració.
• A Catalunya: Recuperació de la llengua i la cultura de l'Edat Mitjana.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Neix a la Plana...