Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

El complement de l'adjectiu

El complement de l'adjectiu és una funció sintàctica tradicional consistent a complementar un adjectiu per ampliar o especificar el seu significat (i, per tant, forma part del sintagma adjectival). De la mateixa manera que altres complements no verbals, com ara el complement del nom o de l'adverbi, no es defineix pel que és, sinó sols per a qui complementa. Les estructures majoritàries són un sintagma nominal, un sintagma preposicional o un adverbi, tot i que es pot donar en tota una oració o amb altres categories gramaticals.

Un exemple en català seria la frase: «No és capaç d'una cosa així». Aquest element acostuma a ser un sintagma preposicional, com a «boig de ràbia» o «capaç d'això i molt més»,...

El Barroc (Segle XVII): Art, Crisi i Desengany

Moviment predominant sobretot a Espanya i Anglaterra, en què l’ideal d’equilibri i de serenitat de l’art del Renaixement és substituït per la voluntat d’impressionar i d’enlluernar per mitjà d’efectes de llum, de massa i de moviment. Neix en un moment de crisi política, religiosa, econòmica i cultural.

L'Art Barroc: Evasió o Crítica

En aquest context, l’art tendeix a dues grans direccions:

• Embelliment i evasió: Dissimular la duresa de la realitat embellint-la a través de l’artifici, l’ornamentació i el lluïment, a fi d’intentar evadir el públic d’un món desagradable.
• Accentuar la negativitat: Accentuar-ne els aspectes negatius (la misèria, la lletgesa, els defectes

L'Escola Mallorquina: Costa i Llobera i Alcover

Context i Relació amb el Noucentisme

L'Escola Mallorquina fou un grup d'escriptors liderat per Miquel Costa i Llobera. Va influir en el Noucentisme i el seu principal mitjà de difusió literària fou la revista La Nostra Terra. Tot i que el Noucentisme i l'Escola Mallorquina presenten diferències notables, comparteixen algunes coincidències:

• Seguiment de models literaris d'empremta clàssica, classicista i d'autors romàntics francesos.
• Predomini de versos mesurats i amb musicalitat.
• Oposició a la teoria de la "paraula viva".
• Presència de composicions paisatgístiques.
• Conceptes clau com formalisme, humanisme i idealisme.

Generacions

Es divideix en dues generacions principals:

• Primera generació:

Variació diastràtica

És la variació condicionada pel nivell social, cultural i professional assolit pel parlant.

Trets principals

• Classe social
• Nivell cultural
• Sexe
• Generació
• Grup ètnic

Argots

Són varietats lingüístiques pròpies d'un grup d'usuaris que presenten mots o expressions que identifiquen aquest grup com a col·lectiu social. Tenen una voluntat secreta i la necessitat de vincular-se a un grup.

Tipus: argot escolar, juvenil i professional.

Tecnolectes

Són una varietat de la llengua natural que integra elements simbòlics i gràfics en el seu codi lingüístic. Tenen una voluntat de comunicació entre professionals i un caràcter objectiu i impersonal.

Díxi

És el mecanisme lingüístic que permet fer presents en el text els elements de...

Naixement i Evolució de la Prosa Literària

Durant l'època medieval no hi havia més "norma" que la llatina. És a dir: els qui sabien llegir i escriure, ho feien en llatí, i adaptaven l'alfabet llatí a la fonètica de les diferents llengües romàniques quan escrivien. Els compendis ortogràfics i gramaticals de les llengües modernes no sorgeixen fins als segles XV i XVI.

Per tant, la norma de correcció lingüística l'establia el prestigi d'alguna figura literària inqüestionable, o bé els escrivans que elaboraven documents jurídics i administratius en nom del rei.

La Prosa Cancelleresca i l'Estàndard Idiomàtic

Quan realment la prosa cancelleresca tingué un prestigi tan incontestable com per erigir-se en model d'unificació i de correcció...

La poesia catalana de la dècada dels huitanta va estar marcada per la pèrdua progressiva dels grans mestres de la postguerra, com Espriu, Foix, Pere Quart o Vinyoli. D'altra banda, s'ha continuat cultivant una poesia de caràcter experimental, relacionada amb les avantguardes històriques, amb referents com Palau i Fabre, Foix i, sobretot, Joan Brossa, qui a partir de l’edició de Poesia rasa el 1970, ocupa un lloc central en la poesia catalana contemporània.

La línia estètica predominant en la poesia catalana de les dues últimes dècades del segle XX siga el realisme líric, que desenvolupa diverses possibilitats de la poesia postsimbolista. La influència de la poesia de Joan Vinyoli ha estat decisiva en la constitució d’aquest...

Introducció a l'Obra Poètica de Salvador Espriu (1913-1985)

L’obra poètica de Salvador Espriu (1913-1985) es produeix a la postguerra i es defineix a partir de la recerca de la diversitat (relacionada amb la quotidianitat, la pluralitat de gèneres i tècniques compositives) i l'aspiració a la unitat (temàtica, moral i filosòfica). Aquesta bipolaritat reflecteix la crisi del subjecte modern entre la pèrdua d'identitat i el desig de transcendència.

Les Directrius de la Poesia Espriuana (Segons Castellet)

Segons Josep Maria Castellet, la poesia espriuana presenta tres directrius principals que se sintetitzen en el vessant més líric i civil:

• Elegíaca
• Satírica
• Didàctica

L'obra es divideix en dos cicles principals segons el predomini del...

Literatura Clàssica Llatina: Autors i Obres Clau

Virgili: Bucòliques i Geòrgiques

Autor de les *Bucòliques* i les *Geòrgiques*.

• Bucòliques: 10 composicions de tema pastoral. Idealització dels humans i els paisatges.
• Geòrgiques: Gran poema didàctic que pretén adoctrinar sobre el cultiu dels camps i l'amor cap a la natura.

Horaci: Equilibri i Perfecció Estètica

Les característiques de la seva poesia són l’equilibri, la contenció formal i la concordança. Fa una recerca constant de la perfecció estètica.

Ovidi: Les Metamorfosis

La poesia d’Ovidi té tres etapes:

1. Època de joventut.
2. Època del desterrament.
3. Època de maduresa.

L'etapa destacada és la de la maduresa. L’obra més notable és *Les Metamorfosis*. Està molt present la mitologia...

1. Diferència entre mentalitat medieval i humanisme

La mentalitat medieval situa Déu al centre del món: la religió i el sistema feudal regien tots els aspectes de la vida. En canvi, l'humanisme posa l'home com a centre i rebutja la visió medieval; considera l'home com l'únic ésser dotat de raó i llibertat. El pensament humanista creu en les possibilitats de la intel·ligència humana per aconseguir el progrés i la justícia social.

2. Referent cultural ideal dels humanistes

El referent cultural ideal per als humanistes és la cultura antiga, és a dir, la dels clàssics grecs i romans.

3. Definició de l'humanisme

L'humanisme és un corrent de pensament que aspira al progrés de la humanitat a partir de la intel·ligència, la raó i el...

Simbologia i etapes de la vida

Maduresa: poma, figues, castanyes, ametlles, serves, codonys (vellesa); raïm (immortalitat).

• Infantesa: felicitat, criatures.
• Maduresa: dones, món quotidià, equilibri.
• Vellesa: tranquil·litat, solitud, tristesa, harmonia.

L'Escola Mallorquina (1900-1950)

El primer teoritzador fou Josep Lluís Pons i Gallarza, qui va destacar l’aportació de Mallorca al moviment de la Renaixença. Es defineix per una concepció poètica determinada dels poetes mallorquins entre 1900 i 1950.

Característiques principals

• Models clàssics i humanisme clàssic.
• Poesia formal.
• Oposició a la teoria espontània (la "paraula viva") de Joan Maragall.
• Rerefons mediterrani.
• Paisatges: cant a la natura.
• Conservadorisme. Revista La Nostra Terra.

Les