Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

El bilingüisme i la sociolingüística

Sociolingüística: disciplina científica que estudia la relació entre els parlants i la llengua.

Tipus de bilingüisme

• Bilingüisme individual (objecte d'estudi de la psicolingüística): l'individu bilingüe és una persona capaç de fer servir dues llengües. No importa com les ha apreses, amb qui les utilitza, quan ni com les utilitza.
• Bilingüisme territorial (objecte de la geografia lingüística): espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament.
• Bilingüisme social (objecte d'estudi de la sociolingüística): es dona quan dins una mateixa unitat territorial apareixen dos conjunts d'individus (que formen grups socials) i un d'aquests usa més d'un idioma: un de propi,

Vicent Andrés Estellés: El gran renovador

Vicent Andrés Estellés és considerat el gran renovador de la poesia valenciana i un dels poetes més importants del País Valencià des del segle XV. Durant la dècada dels 70 assolí una gran popularitat, amb obres com el Llibre de meravelles, on va reflectir la crua i dura postguerra al País Valencià. La seua és una obra poètica de to marcadament popular, quotidià i col·loquial. Els seus principals eixos temàtics són: l'amor, la mort i el compromís cívic.

La presència de la mort a la seua obra es fonamenta en l’experiència personal i col·lectiva. És també el gran poeta de l'amor, del desig amorós, un sentiment que va saber expressar amb una especial intensitat. Als seus poemes...

Impacte del Context Sociopolític en la Literatura Catalana (Postguerra - Anys 70)

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

El context sociopolític posterior a la Guerra Civil va marcar profundament la cultura catalana, que va patir una forta castellanització. Dominava la prohibició de la llengua, l'exili de gran part dels intel·lectuals, la censura estricta i una moral rígida.

Etapa de la Resistència (Anys 40 i 50)

Durant aquesta etapa, l'exili interior es va caracteritzar per l'aïllament cultural i el silenci imposat per la censura. Els únics recursos disponibles eren:

• Lo Rat Penat.
• Els Jocs Florals.
• Reunions clandestines.
• Edicions

Adverbis:

• Des del punt de vista morfològic, són invariables.
• Des del punt de vista sintàctic, són el nucli del sintagma adverbial. Complementen un verb, un adjectiu, un altre adverbi o tota una oració.
• Des del punt de vista semàntic, expressen lloc (allà), temps (abans), manera (bé), quantitat (molt), afirmació (sí), dubte (potser) o negació (no).

Preposicions:

• Des del punt de vista morfològic, són invariables.
• Des del punt de vista sintàctic, són el nucli del sintagma preposicional, tot i que la paraula amb més significat n'és una altra. En el marc de l'oració, la preposició inclou el sintagma del qual és nucli en un altre sintagma.
• Des del punt de vista semàntic, tenen un significat reduït, poc precís i dependent dels significats

El naixement del còmic modern

Richard F. Outcault i The Yellow Kid (1895)

La tira còmica The Yellow Kid apareix en el diari World. The Yellow Kid (Hogan’s Alley) són les aventures d'un nen en un barri popular d'una gran ciutat. Eren macrovinyetes que ocupaven mitja pàgina i que mancaven d'una seqüència cronològica precisa. Els textos eren escrits en les robes del personatge i eren de caràcter humorístic amb certs tons crítics i irònics de la realitat social.

Pioners i primeres tires còmiques

• The Katzenjammer Kids (1897), de Rudolph Dirks: aventures d'una sèrie de nens germanoamericans.
• The Little Tiger (1897), de James G. Swinnerton: adreçat al públic infantil i que inicia els animals com a protagonistes.
• Happy Hooligan (1898), de

Teatre Modernista

Teatre d'idees

El teatre d'idees es caracteritza per una finalitat ideològica, social i política. Utilitza una acció i un llenguatge realistes on els personatges vehiculen tesis revolucionàries. El tema central és la presència d'individus enfrontats amb la societat, generant drames amb un fort impacte social i polític. Un exemple destacat és Aigües encantades.

Teatre simbolista

A diferència de l'anterior, no pretén vehicular cap missatge ideològic, però va comportar una innovació tècnica molt important. Es tracta de peces breus sense acció externa on es busca crear una atmosfera i un ambient suggestiu mitjançant:

• La música i els sons
• El silenci
• Els llums
• La paraula

Modernisme literari

Moviment cultural que s'estén...

Ausiàs March: Vida i Context Literari

Biografia i Fets Destacats

• Naixement i Mort: Safor (c. 1397) - València (3 de març de 1459). Fill de Pere March.
• Carrera Militar i Reial: Participà en l'expedició a Gerba (1424). Fou recompensat per Alfons el Magnànim amb les senyories de Beniarjó i Gandia. Fou falconer del Rei de València (1425).
• Matrimonis:
  • 1437 (als 40 anys): Es casa amb Isabel Martorell (morta el 1439).
  • 1443: Es torna a casar amb Joana Escorna (morta el 1459, després d'11 anys de matrimoni).
• Descendència: Va tenir fills no legítims (cinc bastards).

Temes Centrals i Innovació Poètica

Ausiàs March s'emmarca en la tradició de la poesia trobadoresca i l'amor cortès, però se'n separa profundament en la temàtica, tot i conservar...

Separació de síl·labes en català

Normes bàsiques per a la separació de síl·labes de dígrafs i grups consonàntics:

• ix: rei-xa
• cc: ac-cés
• tll: rat-lla
• l·l: pàl·lid
• mm: im-mens
• tj: plat-ja
• rr: fer-ro
• nn: an-nex
• tg: fet-ge
• sc: as-cens
• tm: rit-me
• tx: dut-xa
• ss: tas-sa
• tl: at-les
• tz: at-zar

No se separen els dígrafs: gu (se-guir), qu (pa-quet), ll (pa-lla), ny (pe-nya) i ig (a final de paraula, com a ba-teig).

Les propietats del text

Requisits que ha de complir qualsevol text perquè el missatge que vol transmetre sigui eficaç.

Adequació

L'adequació consisteix a adaptar el text a la situació comunicativa. Inclou:

• Intel·ligibilitat: l'emissor ha de fer que el text sigui intel·ligible per al receptor.
• Tema i propòsit: el tema pot ser especialitzat o

El registre informal o col·loquial

Es manifesta en la conversa espontània i pot incloure el registre vulgar. Destaca per la seva gran expressivitat (hipèrboles, comparacions, onomatopeies...) i una riquesa entonacional notable. Es caracteritza per l'espontaneïtat i un llenguatge poc precís, amb una intencionalitat subjectiva i un grau de formalitat baix. Presenta una sintaxi simple amb abundància de la juxtaposició, així com d'interrogacions i exclamacions. S'hi observa l'ús de col·loquialismes, un lèxic limitat i repetitiu, i abundància d'elements expressius com refranys i frases fetes. Tipus de text: conversa.

Els registres formals

El registre estàndard

Té una intencionalitat subjectiva i un grau de formalitat mitjà. El canal principal...

El Dolce Stil Novo: Característiques i Innovació

Aquest moviment es caracteritza pel seu esperit innovador, que representa un trencament i una superació de la tradició trobadoresca en l’àmbit de la poesia.

Trets distintius del Dolce Stil Novo

• Surt del món feudal.
• Modifica el concepte de noblesa.
• Proposa un nou ideal de la dona (la donna angelicata), vista com a font de virtut i perfecció.
• Abandona la llengua occitana en favor de l'italià o el llatí.

Obra clau i temes

L'obra paradigmàtica és la Vita Nuova de Dante, on Beatriu (la seva dona ideal) és lloada per totes les seves perfeccions. El sentiment central és la renovació i el renaixement espiritual del poeta.

Francesco Petrarca i el Canzoniere

El Canzoniere de Francesco Petrarca conté...