Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Regeneracionisme i esteticisme

Regeneracionisme o vitalisme

El vitalisme fou un corrent literari nascut de l'obra de Nietzsche, caracteritzat pel paper central de la vida (d'on sorgeix tot). Els seus partidaris creien en l'individualisme de l'artista i sostenien que aquest havia de contribuir a canviar la societat. A Catalunya va coincidir amb el regeneracionisme (ideologia renovadora sorgida de la insatisfacció provocada pel sistema polític), que es traduí en una literatura de caràcter nacionalista.

Propugnaven la regeneració moral, social i política de Catalunya i compaginaren una actitud d'obertura a Europa amb un fort sentiment nacionalista. Hi havia dos grups d'autors:

• Anarquistes i antiburgesos (Jaume Brossa)
• Liberals i conservadors

La tendència avantguardista

En acabar la Guerra Civil, alguns autors es van inclinar per recuperar els postulats experimentals de l’avantguardisme dels anys 30, sobretot del corrent surrealista. En aquesta mirada enrere subjau la voluntat de connectar amb el passat i reprendre una de les tendències literàries que la guerra havia interromput. En aquesta tendència destaca Joan Brossa. Es caracteritza per la ruptura formal i lingüística; la tendència avantguardista es defineix per trencar amb tot allò establit i, per aconseguir-ho, es val de diversos recursos per a modificar les estructures sistematitzades.

• La indagació i experimentació: Explora les possibilitats expressives i experimenta amb tècniques com la introspecció onírica

Què són les prosificacions?

Les prosificacions eren textos escrits originalment en vers que van ser transformats en prosa. Aquestes són pròpies de les cròniques medievals. En la literatura catalana, el 1922 Manuel de Montoliu va suscitar la possibilitat que en la crònica de Jaume I s'haguessin prosificat poemes narratius referents a episodis de les conquestes de Mallorca i del País Valencià.

Autors de les quatre grans cròniques i la seva cronologia

Els autors de les quatre grans cròniques són:

• Jaume I
• Bernat Desclot
• Ramon Muntaner
• Pere III el Cerimoniós

L'ordre cronològic d'aquestes cròniques seria el següent:

• Les de Jaume I i Bernat Desclot són de la segona meitat del segle XIII.
• Les de Ramon Muntaner i Pere III el Cerimoniós són de

Què era la Cancelleria Reial?

La Cancelleria Reial va ser una estructura administrativa que va incorporar Jaume I el Conqueridor a la Corona d'Aragó per governar els seus regnes. El 1264, va disposar que tota la documentació judicial de València fos redactada en romanç, de manera que el català es va convertir en llengua nacional. Així, els Furs de València, redactats primerament en llatí el 1261, foren traduïts el 1266.

Recursos lingüístics i estilístics de la solemnitat

L'estil solemne apareix als textos jurídics, legals i administratius. Aquest s'aconsegueix mitjançant:

• El plural majestàtic: Consisteix a referir-se a un mateix (el parlant o l'escriptor) per mitjà de la primera persona del plural, utilitzant el pronom "Nos" en

Àmbits d'ús

Són els tipus de contextos en què els individus poden dur a terme una comunicació lingüística. Hi ha tants àmbits d'ús com tipus de contextos comunicatius s'estableixen.

Tipus d'àmbits

• Acadèmic: La comunicació que es fa servir en centres educatius o en diverses professions en les quals és necessari un cert nivell d'especialització.
• Periodístic: Es tracta de l'àmbit dels mitjans de comunicació, com la televisió, la ràdio, etc.
• Publicitari: L'emissor intenta vendre un producte al receptor.
• Jurídic: Es pretén ordenar i regular la vida social.

Tipologies textuals per àmbit

• Acadèmic: Narratiu, Descriptiu, Expositiu, Argumentatiu, Conversacional.
• Periodístic: Narratiu, Expositiu, Predictiu, Argumentatiu, Conversacional.

Renaixença (Catalunya, 1833)

Renaixença: moviment de renovació cultural emparellat amb el romanticisme (Catalunya, 1833). Pretén una normativització de la llengua i una reivindicació política. Els Jocs Florals, restaurats amb la temàtica pàtria-fe-amor, van suposar un nou impuls modernitzador: poesia (Jacint Verdaguer), narrativa (Narcís Oller) i teatre (Àngel Guimerà).

València: (Jocs Florals 1859) la societat Lo Rat Penat, a, b, una projecció social i progressista. Inclou els petes d'espardenya, extracció social popular, poesia molt artificiosa i arcaïtzant. Amb la poesia jocfloralesca de Llorente; només el sainet (teatre menor de caràcter satíric). Destaquen Bernat i Baldoví i Escalante.

Modernisme (última dècada del s.

Coherència

El text que anem a comentar és… de… publicat a l'editorial… i presenta la següent organització:

• Estructura externa: El text disposa de… paràgrafs i un títol.
• Estructura interna: És la pròpia d'un text narratiu i està distribuït de la següent forma:
  • Plantejament (línia… a…): presenta les següents idees…
  • Nus (línia… a…): presenta les següents idees…
  • Desenllaç (línia… a…): presenta les següents idees…

El tema del text és… i un possible resum seria…

Adequació

Aquest text és de caràcter literari, ja que es tracta d'una novel·la, un conte o una obra de teatre. La modalitat textual és narrativa, ja que ens conta uns fets, i convencional, ja que els personatges parlen. Quant a la variació lingüística,...

La sociolingüística estudia la interrelació entre els fenòmens lingüístics i la societat. La sociolingüística ha desenvolupat conceptes com el bilingüisme o la diglòssia.

Bilingüisme

El bilingüisme posa en relació dues llengües i pot ser de tres tipus:

• Individual: capacitat d'una persona per a fer servir dos idiomes.
• Territorial: l'existència d'un territori amb dues àrees lingüístiques delimitades.
• Social: la presència dins d'un territori de conjunts d'individus que usen més d'un idioma.

Diglòssia

Dues llengües comparteixen un territori però es vinculen a funcions socials diferents: la llengua A s'utilitza en els usos formals i la llengua B en contextos informals.

Conflicte Lingüístic

El conflicte lingüístic és una conseqüència...

Escriptura Teatral Actual: Evolució i Tendències

El Teatre Post-Paraula i l'Èmfasi en la Imatge (Anys 70)

A partir dels anys 70, el teatre es va desentendre de la paraula dramàtica, de tot allò que fes pudor a literatura. Els protagonistes eren ara els directors, l’expressió corporal i la imatge, i les tècniques de treball col·lectiu. En aquest context, trobem grups pioners com Els Joglars, Els Comediants, o Dagoll-Dagom. Una mica més tard es van fundar altres companyies com La Cubana i La Fura dels Baus.

El Canvi de Rumb: La Recuperació del Text (Finals dels 80)

Cap a finals dels vuitanta, però, aquest estat de coses va començar a canviar. El Teatre Lliure va estrenar textos de Benet i Jornet i altres autors. El Centre Dramàtic...

Josep M. Benet i Jornet: Dramaturg i Guionista de Televisió

Josep M. Benet i Jornet és un gran dramaturg compromès políticament i socialment que manté, a més, una estreta relació amb el món audiovisual, ja que treballa també com a escriptor de melodrames per a la televisió. Amb sèries com Poble Nou, Nissaga de poder, Laberint d’ombres, entre d’altres, ha demostrat la seva versatilitat i ha sabut aproximar-se amb encert a un públic més popular.

Evolució i Experimentació Dramatúrgica

La producció de Josep M. Benet i Jornet ha evolucionat de les primeres obres, de base realista, cap a una dramatúrgia més personal. Malgrat les innovacions constants d'un procés caracteritzat per l'experimentació permanent, tota la seva producció...