Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

El món dels cavallers i la literatura de cavalleries

Altres llengües estrangeres2,8 KB

El món dels cavallers

El terme cavaller era utilitzat a Europa a la fi del segle X per anomenar els professionals de la guerra lligats a grans senyors per jurament de fidelitat. L'expansió econòmica del segle XII va possibilitar el reclutament de mercenaris i la guerra va deixar de ser la funció pròpia de la cavalleria. El nom de cavaller va passar a ser patrimoni de l'aristocràcia.

L'Església, que hi va veure una força aprofitable, va contribuir a dotar aquest grup social d'una imatge simbòlica i d'unes funcions ideals. Un dels puntals de la pràctica cavalleresca és el judici de Déu: la confiança que Déu atorgarà la victòria en un combat a qui defensa la causa justa. Per això l'abundància de desafiaments i d'enfrontaments que...

Continua llegint "El món dels cavallers i la literatura de cavalleries" »

Anàlisi de la Romània: Origen, Variació Lingüística i Argot

Altres llengües estrangeres2,84 KB

La Romània: Origen i Definició

Aquest terme es va acordar a la fi de l’Imperi Romà. Anomenem Romània el conjunt de territoris en què, després d’haver format part d’aquest Imperi, avui es parlen algunes llengües que deriven del llatí (llengües romàniques).

La Romània perduda serien les terres on s’hi va parlar llatí o alguna llengua neollatina. Les llengües romàniques van quedar absorbides per altres llengües com el castellà, l’occità, el romanès, el sard, el francès, etc. Provenen del llatí vulgar, utilitzat en àmbit col·loquial.

Aquestes llengües tenen altres varietats lingüístiques considerades llengües embrionàries. En quant a la fragmentació lingüística hi ha diversos factors influents:

  • Substrat: La llengua
...
Continua llegint "Anàlisi de la Romània: Origen, Variació Lingüística i Argot" »

Anàlisi Comparativa: Edat Mitjana, Renaixement i Barroc en la Literatura

Altres llengües estrangeres3,75 KB

Edat Mitjana vs. Renaixement: Canvis de Paradigma

Edat Mitjana

  • Teocentrisme: Déu és la figura més important.
  • Estil: Esquemàtic, doble dimensió, simbòlic (en la pintura).

Renaixement (Segle XVI)

  • Antropocentrisme: L'home és el centre d'interès.
  • Humanisme: Es valora la raó i la voluntat.
  • Avanços: La ciència està en progrés.
  • Estètica: Recuperació de la realitat mitjançant la perspectiva i la profunditat (en pintura), proporció i equilibri.

Autors Destacats del Renaixement

Itàlia i Clàssics

És molt important la influència d'Itàlia (penseu en la Capella Sixtina de Miquel Àngel). Es produeix una recuperació i imitació dels clàssics grecs i llatins.

  • Cristòfol Despuig i Pere Serafí: Figures rellevants en aquest context.
  • Joan Roís de
...
Continua llegint "Anàlisi Comparativa: Edat Mitjana, Renaixement i Barroc en la Literatura" »

Sant Vicent Ferrer i Anselm Turmeda: Literatura Medieval

Altres llengües estrangeres2,75 KB

Els sermons de Sant Vicent Ferrer

Els sermons: aquest itinerari el feia acompanyar d'una massa de penitents integrada per diversos centenars d'homes, dones i criatures de tota classe, condició i nacionalitat, que era coneguda com “la companyia”. Vicent Ferrer predicava, sempre en espais oberts: places, mercats i cementiris. S'han conservat dos-cents vuitanta sermons. Sabem que aquests sermons duraven de tres a sis hores. Vicent Ferrer sempre va predicar en català allà on anava i tothom l'entenia. No és d'estranyar que això fos possible en qualsevol país de llengua romànica.

Aquest fet s'explica per l'atracció poderosa que la personalitat del predicador exercia damunt l'auditori, per la gesticulació i l'apassionament general que Vicent...

Continua llegint "Sant Vicent Ferrer i Anselm Turmeda: Literatura Medieval" »

Origen de les llengües romàniques i la poesia trobadoresca

Altres llengües estrangeres2,92 KB

Classificació de la Romània

Es classifica la Romània en dos grups:

  • Romània occidental: Sonoritzen les consonants oclusives (p, t, k) entre vocals o davant de líquida, i formen el plural utilitzant el morfema -s de l'acusatiu plural.
  • Romània oriental: No sonoritzen les consonants oclusives (p, t, k) entre vocals o davant de -r, i la formació del plural es fa amb el morfema -i/-e.

Factors que influïren en l'evolució de les llengües romàniques

  1. Substrat preromà: Influència de les llengües preromanes (pobles anteriors a l'arribada dels romans: celtes, fenicis, etc.).
  2. L'estrat: Llatí parlat pels repobladors romans, que no era homogeni i variava segons la procedència geogràfica i sociocultural, així com la durada i intensitat de la romanització.
...
Continua llegint "Origen de les llengües romàniques i la poesia trobadoresca" »

Jacint Verdaguer: Biografia, Obres i Renaixença Catalana

Altres llengües estrangeres2,89 KB

Vida i trajectòria de Mossèn Cinto Verdaguer

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (17 de maig de 1846). Amb deu anys va ingressar al Seminari de Vic, on va estudiar la carrera eclesiàstica.

L'any 1870 rebé els ordes sagrats i fou destinat a Vinyoles d'Orís, on compongué un gran nombre de poemes d'aire popular i religiosos.

L'any 1874 entrà a la Companyia Transatlàntica. Va viatjar molt i va sofrir un transtornament espiritual que cada vegada es convertia en un desig creixent de purificació que, a la llarga, el va portar a la pràctica dels exorcismes.

L'any 1895 va fugir a Barcelona, on li foren suspeses les ordes de dir missa. Verdaguer actuava amb violència contra tots aquells que no el deixaven expressar els actes més lliures...

Continua llegint "Jacint Verdaguer: Biografia, Obres i Renaixença Catalana" »

Categories Gramaticals i Lèxiques del Català: Substantiu, Verb i Adverbi

Altres llengües estrangeres3,15 KB

Categories Lèxiques o Gramaticals

Substantiu

És la paraula variable que designa persones, animals, coses, accions, idees concretes o abstractes. És el nucli del sintagma nominal.

Adjectiu

Paraula variable que modifica el nom tot indicant-ne qualitats.

Determinant

És la paraula variable que complementa el nom i hi afegeix un matís de significat.

Verb

És la paraula variable que expressa una acció que realitza o rep el subjecte. És el nucli del sintagma verbal.

Pronom

Paraula variable o invariable, segons els casos, sense significat propi que substitueix un element de l’oració.

Adverbi

Paraula invariable que matisa el significat d’un adjectiu, un adverbi, un verb i, també, predicats o oracions.

Preposició

Paraula invariable que relaciona paraules,...

Continua llegint "Categories Gramaticals i Lèxiques del Català: Substantiu, Verb i Adverbi" »

Anàlisi de la Literatura Cavalleresca i Joanot Martorell: Tirant lo Blanc

Altres llengües estrangeres2,77 KB

1. Origen de la Literatura Cavalleresca

La literatura cavalleresca va nàixer a mitjans del segle XII. Aquesta literatura contribuïa a definir un ideal de noblesa i de cavalleria per a les classes laiques, posant-los a disposició un bagatge d'històries, personatges, motius i temes en què tant podien reconèixer-se com imaginar-se.

2. Diferència entre Llibre i Novel·la de Cavalleria

En els llibres de cavalleria, l'ideal del cavaller era un heroi immortal, amb qualitats sobrenaturals. La història es desenvolupava en territoris irreals i eròtics.

3. Destinataris de la Literatura

Els destinataris d'aquesta literatura eren les persones que vivien en un àmbit de cortesia i de la noblesa.

Sobre Joanot Martorell

4. Fitxa Biogràfica i Professional

...
Continua llegint "Anàlisi de la Literatura Cavalleresca i Joanot Martorell: Tirant lo Blanc" »

L'Humanisme a la Corona d'Aragó: Dante, Petrarca i Bernat Metge

Altres llengües estrangeres2,73 KB

Figures Clau de l'Humanisme Italià

  • Dante Alighieri i La Vida Nova

    Dante Alighieri va escriure un llibre de poemes anomenat La Vida Nova. La seva musa era Beatriu, la donna angelicatta.

  • Francesco Petrarca i Laura

    Francesco Petrarca es va enamorar d'una dona anomenada Laura (poemes dirigits a ella), també considerada una donna angelicatta.

  • Giovanni Boccaccio: Realisme i Humanisme

    Giovanni Boccaccio explica històries més reals. La seva obra és humanista perquè se centra en la realitat humana i s'aparta de les històries de déus.

L'Humanisme a la Corona d'Aragó

Canals d'Introducció i Context Històric

Un dels canals d'introducció de l'humanisme va ser la Cancelleria Reial (escrivans, consellers, òrgans que controlaven els regnes de Catalunya...

Continua llegint "L'Humanisme a la Corona d'Aragó: Dante, Petrarca i Bernat Metge" »

L'Assaig Català: Definició, Joan Fuster i les Propietats Textuals

Altres llengües estrangeres3,58 KB

L'Assaig: Definició i Característiques

L'assaig és un gènere en prosa, no narratiu, que tracta de qüestions diverses i que sol partir de la crítica o anàlisi d'uns fets o unes idees. És un gènere de límits imprecisos, que tant es pot aplicar a un article com a un llibre o treball extens.

Diferència entre Assaig i Estudi

Importa diferenciar l'assaig de l'estudi. Mentre que el primer es caracteritza per la crítica i la postulació d'unes idees, el segon demostra uns fets, que han estat analitzats d'acord amb una determinada metodologia científica.

L'Assaig Català Posterior a 1939

L'assaig català posterior a 1939 revela una situació precària.

Joan Fuster i la seva Obra Assagística

Joan Fuster va començar a escriure poesia, però la...

Continua llegint "L'Assaig Català: Definició, Joan Fuster i les Propietats Textuals" »