Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Teatre Català Actual: Renovació i Característiques

A partir dels anys 70, el teatre és tan sensible com els altres gèneres a la renovació que requereix la fi de la dictadura franquista i l'obertura a la modernitat i a Europa.

Principals Característiques del Teatre Actual

• L'espai escènic: Actualment es tendeix a la improvisació d'espais, representant obres al carrer o en llocs poc freqüents.
• Participació del grup: Tot el grup participa en l'escriptura del text teatral, com és l'exemple d'Els Joglars.
• Importància del director escènic: El director és qui decideix els detalls de tot allò que s'ha de representar.
• Globalització del concepte teatral: Ha augmentat l'interès i la investigació per les formes teatrals africanes i orientals,

L’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet: El teatre de Benet i Jornet, d'inspiració realista, es basa en tècniques d'origen literari. Benet i Jornet tracta la problemàtica d’aquella generació que va viure la postguerra i les seues limitacions, i denuncia l’actitud d’aquells que, una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició, s’oblidaren de les penúries que havien passat. Entre les seves obres, cal destacar: Berenàveu a les fosques. És conegut per ser el creador dels serials televisius en català de gran audiència. Poble Nou fou la primera telenovel·la en català i tot un fenomen social digne d’estudi. La base eren dos temes clàssics: el canvi de fortuna d'una família i la contraposició entre el vell...

La literatura dels segles XVI al XVIII

La prosa

Durant aquests segles, la prosa culta en llengua catalana només va tenir manifestacions en el gènere de la didàctica i de la història.

• La narrativa va desaparèixer gairebé del tot, excepte en la literatura popular.

La didàctica: el diàleg filosòfic o doctrinal

És el gènere literari que exposa coneixements, veritats científiques o doctrines amb la finalitat d’ensenyar-les o simplement d’explicar-les.

• El diàleg filosòfic o doctrinal és el subgènere didàctic més emprat, on s’imita una conversa entre diversos personatges.
• Amb el Renaixement, els diàlegs van assolir la seva major popularitat com a forma literària.

La prosa didàctica del segle XVIII: l’assaig

És una obra breu que...

Substitució i Combinació de Pronoms Febles

Exemples de pronominalització

• El Martínez té els discs de "La Oreja de Van Gogh". → Demana-l'hi.
• Qui portarà la proposta a la delegada? → El Martínez la hi portarà.
• El Jordi ha regalat un anell a la Pepa. → De veritat que l'hi ha donat?
• El Martínez m'ha demanat si li podia deixar els apunts.
• La Sánchez li ha escrit una carta.
• Sempre li expliques tot el que passa? → No li ho expliquis avui.
• Ja has enviat les felicitacions als amics? → No he tingut temps d'enviar-los-les.
• El Martínez estudia batxillerat tècnic. → No sé si li interessa.
• Portes el bitllet d'avió per a la Núria? → Sí, l'hi porto.
• A l'examen, deixava als estudiants el llibre, però solament els l'hi deixava durant la primera

Literatura Catalana

Context Històric: La Decadència (Segles XVI-XVII)

Els segles XVI i XVII marquen el període conegut com la Decadència.

Factors que van provocar la Decadència

• Econòmics: Desplaçament del comerç del Mediterrani cap a l’Atlàntic a conseqüència del descobriment d’Amèrica.
• Culturals: Trasllat de la cort reial al centre de la península i la castellanització de la Corona Catalana.
• Polítics: Derrotes en les Guerres de les Germanies (a Mallorca i València), la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió, que va introduir el Decret de Nova Planta.

El Renaixement i la Contrareforma

El Renaixement (Finals S. XV - Segona Meitat S. XVI)

Principis fonamentals:

• Defensa dels principis del món clàssic.
• Valoració dels models

Renovació teatral (postguerra - anys 70)

Descriu la renovació teatral del període des de la postguerra fins als anys 70. El règim franquista va prohibir el teatre en valencià. El gènere es va desconnectar dels corrents innovadors del teatre europeu i nord‑americà fins a la Segona Guerra Mundial. A València, el públic demanava teatre d'evasió i es programaven funcions còmiques que responien al model del sainet, com La cotorra del mercat.

El 1946 alguns autors plantejaren que l'escena valenciana s'obriria a nous plantejaments escènics i tocaria arguments moderns. A Catalunya, el 1955 es fundà l'Agrupació Dramàtica de Barcelona: programaren clàssics, editaren traduccions i posaren escena obres d'autors com Joan Oliver. El 1960...

Joan Francesc Mira: Assaig, Ironia i Mestratge de l'Adjectiu

Ha tractat els seus assajos amb un fresc singular. Suggereix i argumenta amb gràcia, maneja bé la ironia i és un veritable mestre de l'adjectiu.

Els coneixements antropològics de l'autor li resulten molt útils per analitzar qüestions fonamentals. Quan observa un poble, compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals, ho constata amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat.

Temes Centrals en l'Obra de Mira

• El nacionalisme.
• La relació entre cultura i poder.
• La importància de les llengües per tal de crear consciència col·lectiva.
• La possibilitat de manipular aquests elements amb interessos concrets.

L'eix...

Mercè Rodoreda: Novel·lista Clau de la Literatura Catalana

Mercè Rodoreda és la novel·lista més important de la nostra literatura contemporània. Va començar la seva activitat literària molt jove, escrivint contes per a revistes i diaris de l'època. L'any 1938 va publicar Aloma.

La Guerra Civil va interrompre l'evolució de la seva producció literària, que no va reprendre fins que es va establir a Ginebra.

Narrativa Psicològica i Simbòlica

Com a narrativa psicològica, les seves obres se centren en la història i l'anàlisi dels personatges. Per tant, molts dels personatges rodoredians es transformen en una altra persona. Tota la seva producció és una reflexió sobre el pas del temps, reflectida en les seves obres segons l'etapa...

La influència del simbolisme en l'obra de Màrius Torres

Màrius Torres rep influències de Les Fleurs du mal, de Baudelaire, la consolidació de Verlaine, Mallarmé, Rimbaud i, finalment, la instauració com a escola poètica del simbolisme, autors francesos en aquest cas. Segons l'idealisme simbolista, la realitat sensible esdevé el correlat objectiu de l'immaterial, anímic o metafísic; és a dir, tot allò que va més enllà de les raons dels sentits que et porten a la imaginació.

Els poetes simbolistes rebutgen l'idealisme i el naturalisme. El simbolisme el definiríem com l'art evocatiu de les regions profundes i intangibles, que pretén sondejar allò que només resulta accessible per les ressonàncies intuïtives i per les sensacions...

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860 - Barcelona, 1911) va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi del segle XIX al XX. En el vessant personal, Joan Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Entre l'"Adéu, Espanya" i l'iberisme, la seva influència sempre va ser vigent a Catalunya de forma més o menys visible. Va ser un personatge amb múltiples contactes, amb els quals mantenia una extensa correspondència d'un interès que supera de molt el fet purament anecdòtic o biogràfic.

Visions & Cants: Estructura de l'obra

Les visions

Representen el passat històric que Maragall vol tenir present per definir amb plena consciència quina és...