Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

La Literatura: Definició i Perspectives d'Estudi

La literatura en l'època antiga s'entenia com l'art d'escriure i llegir. Actualment, entenem per literatura l'art d'escriure amb un objectiu estètic. Té com a objectiu l'estudi del conjunt de produccions literàries. Aquest estudi es pot realitzar des de diverses perspectives:

• Corrents o moviments: (Ex: literatura romàntica, literatura realista)
• Per èpoques o períodes: (Ex: antiga, medieval)
• Per llengües: (Ex: catalana, italiana)
• Per destinataris: (Ex: juvenil, adulta)
• Característiques d'origen: (Ex: popular, culta)

El Text Literari i les seves Característiques

Es considera que un text és literari quan el receptor és capaç de crear una realitat imaginària, una visió nova i personal. El...

Jordi de Sant Jordi

Fou un poeta cortesà nascut a València a la fi del segle XIV. Com a cavaller, participà en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a Sardenya, Còrsega i Nàpols, on caigué presoner. Morí prematurament l'any 1425.

La seua obra poètica és breu: 18 poemes, la majoria amorosos, amb una nova actitud lírica sincera i humana, influenciada per l'amor cortès i pels provençalismes abundants. La seua modernitat rau en la sinceritat i versemblança de la seua poesia i en una certa aproximació a l'humanisme italià a través del Cançoner de Petrarca.

En El presoner explica els sentiments que li provoca la captivitat i no hi abunden els tòpics trobadorescos.

Cròniques Medievals

Les obres en prosa de tema històric...

Literatura Urbana: Jaime Roig

Espill és una prestigiosa narració en vers, una sàtira de la societat de l'època. El llibre narra la biografia del protagonista i repassa la seua vida desafortunada amb les dones. Quan mor son pare, sa mare el despatxa de casa i ha de guanyar-se la vida des de menut.

Característiques de la literatura urbana medieval

• La literatura urbana medieval mostra una visió crítica i escèptica de les institucions socials del feudalisme i de l'Església.
• Per a la gent que viu a les ciutats, els diners tenen molta importància.
• A diferència de la literatura cortesana (tant la lírica trobadoresca com la narrativa cavalleresca), destaca el caràcter eròtic de l'amor i la misogínia.

Renaixement

Es caracteritza per la creació...

La repercussió de l'assaig de Joan Fuster

Joan Fuster (1922-1992) és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. Fou un intel·lectual compromès amb la identitat valenciana. La seua dedicació a l'assaig és amplíssima; va escriure assaig humanístic, sociopolític i d'història cultural. El seu estil és fresc, desenfadat i carregat de col·loquialismes, amb una mirada irònica i càustica.

L'assaig va ser perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era considerat perillós per la seua càrrega ideològica. Fuster, en la seua trajectòria intel·lectual, va haver de vèncer moltes adversitats: censura, falta de mitjans i el silenci dels mitjans de comunicació del País Valencià.

Obres destacades

Els trobadors

Van ser la primera poesia culta expressada en occità. La poesia catalana es va iniciar amb la producció dels trobadors catalans. Mentre els poetes versificaven poemes en llatí, els trobadors componien en llengua vulgar i havien de disposar de formació musical. Els trobadors componien les seves cançons i els joglars les interpretaven. Els joglars es dedicaven a entretenir la gent; alguns eren èpics, perquè interpretaven cançons de gesta.

Ausiàs March

Va néixer a Beniarjó el 1397 i va morir a València el 3 de març del 1459. Va ser un poeta i cavaller valencià medieval, un dels poetes més importants del Segle d’Or Valencià i, probablement, el més gran poeta valencià.

Característiques de la seva obra:

• La substitució

Enric Valor i Vives: Figura Clau de la Cultura Valenciana

Enric Valor i Vives (1911-2000) és una de les figures clau de la història valenciana contemporània. La seua tasca s’ha manifestat com a rondallista, novel·lista i com a gramàtic.

Les Rondalles Valencianes

Ha recopilat i literaturitzat un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu. Es classifiquen en tres tipus:

• 1. Rondalles meravelloses: Intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes màgics que ajuden a l’heroi.
• 2. Rondalles de costums: Reflecteixen la vida de la societat agrària, amb persones que resolen conflictes sense ajuda.
• 3. Rondalles d’animals: Els personatges són animals humanitzats; són pròximes a les faules.

La rondalla...

Literatura Popular Valenciana: Característiques i Autors

La literatura popular es determina per:

• Emissor real.
• Receptor proper.
• Codi lingüístic.
• Canal oral.
• Missatge amb escassa originalitat.

D'aquesta variada producció oral destaca la poesia de cançoner, les nadales, les cançons de ronda i les albades.

Francesc V. Garcia, Rector de Vallfogona

Francesc V. Garcia, nascut a Vallfogona, va conèixer Lope de Vega. Va fer seus tots els temes i gèneres poètics propis de la literatura barroca castellana. Fou sobretot poeta: poesia artificiosa, elegant i cortesana, utilitzava sobretot sonets i dècimes, expressions retòriques i castellanismes.

El to és festiu i enginyós. Això va fer que li atribuïren poesies d'autenticitat dubtosa i vàlua literària...

Aparició i primers textos de la llengua catalanaAl segle V al VII es fragmenta el llatí vulgar i aparició de les llengües romaniques. L'any 839 primeres mostres de llengua catalana “ El capbreu d'Urgell”.Durant tot el segle IX trobem textos en llatí però que ja tenen estructures sintactiques o paraules en català. Primers textos en llengua catalana en el Segle XII en textos jurídics i religiosos. Traducció catalana Forum iudicum o líber ivdiriorum.A partir de la segona meitat del Segle XII la producció de textos en català augmenta i trobem textos jurídics com el Usatges de Barcelona i Furs de València entre altres.En el Segle XIII, aportació de Ramón Lluí.Aportació de Ramón Lluí a la llengua catalana 1)Es el primer intel·lectual...

Joan Fuster: L'intel·lectual del segle XX

Joan Fuster fou l'intel·lectual més important de tot el domini lingüístic del segle XX. La seua rellevància rau en el fet que les seues idees nacionals mobilitzaren els valencians. En els seus llibres tracta des de la història fins a la política, fent reflexions sobre la identitat dels valencians (Nosaltres, els valencians). Va conrear l'assaig en moltes formes: articles, diaris, etc., amb la voluntat de fer fets. La seua producció sobre la cultura valenciana destaca per una prosa clara dins de l'àmbit català, amb una crítica a la insuficiència de la Renaixença. La seua obra, publicada a partir de 1962, ha estat profunda per a la societat valenciana i la seua influència va arribar a tot...

Aspectes de la cavalleria

Aspectes de la cavalleria: en contrast amb el món antic (Grècia, Roma) i el món modern, la cavalleria implica armes defensives i ofensives i defenses del cavall. Va fer progressar l'armament—com ara la metal·lúrgia—els transports, la cartografia, etc. També va comportar la creació d'una classe militar davant els inermes (sense armes). Hi havia poca importància relativa davant l'exèrcit i molta dificultat per mantenir-lo.

Novel·la cavalleresca

Novel·la cavalleresca: caracteritzada per la linealitat, la psicologia dels personatges, paisatges ficticis, i fets narrats juxtaposadament. Sovint inclouen màgia, fantasia i un ambient misteriós; herois llegendaris amb força sobrehumana i elements increïbles (...