Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

La Prosa Catalana Medieval: De la Cancelleria a Llull

La Cancelleria Reial i l'Estandardització Lingüística

La Cancelleria Reial era una institució de la cort encarregada d'elaborar i arxivar la documentació oficial de la Corona. Els funcionaris de la cancelleria usaven el llatí, que tenien com a llengua culta des que l'aprenien a l'escola. El poble utilitzava la llengua oral, i això va fer necessari que els documents també passessin a fer-se en romanç, però conservant l'estil dels textos llatins.

Gràcies a figures com Ramon Llull i Arnau de Vilanova, es va arribar a crear una prosa literària culta amb uns paràmetres molt unificats. Aquesta estandardització va ser tan ferma que no resulta gens fàcil determinar si l'autor d'una obra...

Modalitats poètiques dels trobadors

• Cançó: poema de lloança i idealització de la dama.
• Sirventès: es destinava a la moralització i a la propaganda política.
• Plany: lamentació per la pèrdua d'un gran personatge.
• Pastorel·la: explicava l'encontre amb una pastora i la conversa que se'n seguia.
• Escondit: excusació davant la dama per haver traït el secret amorós.
• Alba: lamentació dels enamorats que s'han de separar.

La Cancelleria Reial i l'expansió del català

Jaume I va crear la Cancelleria Reial, organisme administratiu de la Corona d'Aragó. L'any 1264 va disposar que tota la documentació judicial del Regne de València fos redactada en romanç; d'aquesta manera, el català es va convertir en llengua nacional.

Els joglars i les cançons

Les quatre grans cròniques

Són les de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós, redactades entre els segles XII i XIV. No són textos estrictament històrics, ja que alteren alguns fets, a excepció de la de Pere el Cerimoniós, que és més objectiva.

Les cròniques dels reis

Són memòries personals dels monarques. Tot i tenir una funció propagandística, constitueixen un retrat fidel dels dos reis:

• Crònica de Pere el Cerimoniós: És la més objectiva; es tracta d'un recull de documents amb algun diàleg.
• Llibre dels feits (Rei Jaume I): Narrat en primera persona (encara que no escrit personalment pel rei), ens transmet les seves emocions i personalitat.

Les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner

• Bernat Desclot:

Vida i llegat de Ramon Llull (1232-1316)

Ramon Llull (1232-1316) té una obra immensa i una activitat interessant. Va escriure uns 300 llibres en català, en llatí i en àrab. Va ser el primer europeu a escriure en la seva llengua materna sobre temes que només es tractaven en llatí, i el primer a escriure novel·les en prosa sobre temes contemporanis. Va viatjar molt per a difondre la seva obra i convertir infidels. Va néixer a Mallorca; la família de Llull provenia de Barcelona i la tercera part de la població era musulmana. Va abandonar-ho tot i va viatjar per a difondre la seva fe entre els infidels.

L'Art i el Llibre de contemplació en Déu

El Llibre de contemplació en Déu vol demostrar que el Déu cristià està darrere de totes...

Autors Essencials:

Dante Alighieri

Autor de la Divina Comèdia, extens poema al·legòric que suposa una genial síntesi del món medieval. L'obra s'estructura en tres parts que corresponen a Infern, Purgatori i Paradís, llocs que va recorrent l'ànima del poeta fins que arriba a la redempció gràcies a la figura de Beatriu.

Francesco Petrarca

Conegut sobretot pels seus esplèndids sonets amorosos dedicats a la seva enamorada Laura. Representa la figura de l'enamorat en constant patiment.

Giovanni Boccaccio

És el gran prosista de la seva època. Autor d'Il Corbaccio i Il Decamerone, conjunt magistral i variadíssim de narracions breus molt imitat a totes les literatures europees.

L'Humanisme a la Corona d'Aragó

Els canals d'introducció de l'humanisme...

Literatura de saló i de certamen: característiques generals

Gràcies a la impremta, es va ampliar el públic lector de les capes mitjanes urbanes, que a més van accedir a la literatura com a escriptors. Hi ha dos tipus d’autors: els d'origen popular i els de les capes benestants urbanes, els quals tenen alguns aspectes en comú.

L’efervescència literària va produir la moda de les tertúlies literàries, on es componien poemes en col·laboració, en parlaments i en forma de diàleg. També era habitual concursar en els certàmens poètics.

La tertúlia de les capes urbanes benestants i la poesia satírica

Hi ha tres temàtiques principals:

• L’amorosa-al·legòrica
• La religiosa
• La poesia satírica

La crítica és formal i el que pretén és...

Els segles XVII i XVIII: L'Edat Moderna

Entenem per Edat Moderna el període que va del segle XVI al XVIII i que engloba bàsicament tres etapes culturals: el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme. La primera part d'aquest període és una etapa de sotracs socials i de crisis. Des de Carles I fins a Carles II, els reis de la dinastia dels Habsburg intensifiquen les mesures per a governar com un estat unitari.

L'expulsió dels moriscos va ser també un factor desestabilitzador; els llauradors de les comarques centrals valencianes van protagonitzar la Segona Germania en un intent d'alliberar-se'n. La guerra contra França durant el regnat de Felip IV comportà la implantació al Regne de València de la lleva obligatòria, i arribaren a la...

El Renaixement: tardor per a la llengua, primavera per a l'esperit

Ferran II el Catòlic ja era casat amb Isabel I de Castella quan va accedir al tron, i això determina la unió de dos estats peninsulars. Amb aquesta unió comença un període anomenat Decadència. Apareixen els primers episodis de substitució lingüística del català pel castellà, però no va ser fins al darrer terç del segle XVII que el castellà s'instal·larà en l'administració, la universitat i la predicació.

Els primers sotracs de la preeminència del català en els àmbits formals dins del territori coincideixen amb l'inici del període que coneixem amb el nom de Renaixement. En aquesta etapa cultural es va establir un paral·lelisme que esdevingué fonamental...

Joan Maragall: Poeta Clau del Modernisme Català

És el gran poeta del Modernisme català, una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Nascut a Barcelona el 1860, fill d'un industrial del teixit, no va voler continuar el negoci familiar i va convèncer el seu pare per estudiar la carrera de dret. Va exercir la carrera d'advocat fins que es va posar a fer de periodista. Va col·laborar amb el Diario de Barcelona i L'Avenç. Va ser autor de molts articles i assaigs. El 1903 va ser elegit president de l'Ateneu Barcelonès. El 1904 va ser proclamat Mestre en Gai Saber.

La seva importància se centra especialment en la seva obra poètica, els articles o l'actitud crítica que mantingué envers la mateixa classe social...

Entre Cavallers i Burgesos

El segle XV marca la crisi del feudalisme i la pèrdua de poder de l'Església. Anuncia el corrent humanista italià que conduirà al Renaixement. La caiguda de Constantinoble (1453), sota domini turc, és la fita històrica fixada com a inici de l'edat moderna.

Les relacions de la Corona d'Aragó amb la Itàlia del Renaixement (expedicions d'Alfons el Magnànim, establiment de la cort a Nàpols) van propiciar el contacte dels nostres escriptors amb l'humanisme. Aquesta influència, malgrat ser primerenca, tingué poca repercussió en la nostra literatura.

La mort sense descendència del rei Martí l'Humà, el 1410, es resolgué en el Compromís de Casp a favor del Trastàmara Ferran d'Antequera. Això provocà la castellanització...