Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Mercè Rodoreda i la Novel·la Psicològica Catalana

Sí, hi estic d'acord, l'obra de Mercè Rodoreda és molt representativa de la novel·la psicològica. Aquest tipus de novel·la va ser la tendència narrativa predominant durant els anys quaranta i cinquanta. Es basa en la descripció de la intimitat d'un o diversos personatges i de les seves reaccions. El narrador tendeix a no intervenir i a ser suplantat per les reaccions i actituds dels personatges.

La narració en 1a persona culmina amb la tècnica del monòleg interior, molt característic de l'obra de Mercè Rodoreda, amb la qual, mitjançant el llenguatge, es reprodueixen els pensaments i les idees dels personatges.

Etapes de l'Obra de Mercè Rodoreda

L'obra de Mercè Rodoreda es divideix...

El català del segle XVIII al primer terç del segle XX

Durant aquest període, es va voler la substitució del català pel castellà en l'àmbit jurídic i polític, per la qual cosa s'inicià una forta repressió. Amb el Decret de Nova Planta, es va reestructurar la vida social i política, i el català es va anar prohibint públicament, la qual cosa va desembocar en una mentalitat diglòssica. A la Catalunya Nord, la repressió fou encara més forta.

El procés de castellanització, tanmateix, continuava permetent l'ús del català en certs àmbits, i la societat va acabar sent majoritàriament bilingüe. Amb la Renaixença (1833), iniciada amb la publicació de l'Oda a la Pàtria, s'intentà una recuperació cultural que també va arribar,...

Panorama general de la cultura catalana de postguerra

En acabar-se la Guerra Civil Espanyola, el panorama cultural català, que havia arribat a ser esplendorós, quedà reduït al no-res, amb les institucions abolides i la llengua prohibida. Els escriptors més compromesos amb la República s'exiliaren: entre d'altres, Carles Riba —que tornaria al cap de poc—, Josep Carner, Joan Oliver, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Francesc Trabal, Agustí Bartra i Lluís Ferran de Pol. D'altres, com Josep Pla, o reduïren la seva obra al silenci o a les edicions clandestines, com fou el cas, per exemple, de J.V. Foix i Salvador Espriu.

L'inici de la recuperació cultural als anys seixanta

La situació començà a canviar una mica a la dècada dels seixanta....

La narrativa es pot dividir en 2 grups segons el registre literari k desenvolupi.Parlem de narativa culita i naraiva popular.narativa culta:2 producions literàries bàsikes i molt cultivades al llarg de tota la his de la litera:novel·la i el conte.novela:es el subgènere naratiu mes complex,en el kual es combinen tots els elements formals de la naracio.Les noveles solen clasificarse segons el tema o el tractament del discurs naratiu.conte:es una naracio dextensió mes breu k la novela,poden combinarse igualment tots els elements del discurs naratiu.Cal distingir els contes foljlòrics o de fades k son de caràcter popular i oral,asociats amb les ronadalles.narativa popu:podem distingir diversos gèneres,dels quals dsatken en el folklore tradicional...

L'èpica medieval

La poesia èpica tenia un paper molt important en les civilitzacions de l'Antiguitat: els cants d'exaltació de les gestes dels herois configuraven una mitologia compartida i estimada per tot el poble. Durant l'Edat Mitjana, els joglars èpics, semblantment als aedes grecs, s'encarregaven de divulgar, per castells i places, uns textos perfectament memoritzats que anomenem cançons de gesta. Les cançons de gesta, com les epopeies de l'Antiguitat, partien d'un esdeveniment històric; tanmateix, l'argument barrejava fets i personatges reals amb fets i personatges ficticis; l'objectiu era presentar la història com una gran llegenda heroica.

L'instrument publicitari de les gestes

En les èpoques de croades i guerres, els cants de...

Ramon Llull: Vida i Formació Intel·lectual

Inicis i Vida Cortesana

En primer lloc, l'autor d'aquest text és Ramon Llull, nascut a la Ciutat de Mallorca el 1232/3, tres anys després que Jaume I conquerís Mallorca. Formava part d'una família noble. Fins als trenta anys va dur una vida cortesana i fàcil. Es va casar amb una al·lota anomenada Blanca Picany i d'aquell matrimoni van tenir un fill i una filla.

Conversió i Obra Principal

Quan tenia trenta anys, va marxar de casa i va passar nou anys dedicat a formar-se intel·lectualment. Es va retirar al Puig de Randa, on va tenir la inspiració divina del seu Art i va escriure el llibre l'Art abreujada d'atrobar veritat per convertir els infidels al cristianisme l'any 1274.

Viatges i Llegat Lingüístic

Ramon...

1 - Amor cortès i trobadores

Amor cortès: El trobador es declarava servidor, fidel i lleial a la dama. Considerava la dama com un ésser superior en la jerarquia; la dama havia de ser casada. Es tractava d'un amor prohibit que calia ocultar al marit. Ocultaven el nom de la dama sota un pseudònim.

Trobadores, joglars i poetes

Els trobadores: escrivien versos i componien les seves obres. Joglars: cantaven i divulgaven la poesia trobadoresca amb acompanyament musical. Poetes: versificaven en llatí i en llengües romàniques.

Exemples de trobadores: Guillem de Cabestany (Berguedà), Ramon Vidal de Besalú, Cerverí de Girona, la Comtessa de Dia i la Reina de Mallorca.

Gèneres i estil

• Cançó: composició més característica, expressa sentiments

La narrativa de la Guerra Civil, l'exili i la postguerra

Una part important de la narrativa que es va produir a partir de 1936 té com a tema l'experiència bèl·lica. Es tracta d'obres que donen testimoni de la guerra:

• La guerra: Tema central de cròniques novel·lades com Unitats de xoc (1938) de Pere Calders, 556 Brigada Mixta (1945) o Incerta glòria (1956) de Joan Sales, la trama de la qual s'estén cronològicament fins ben entrada la postguerra.
• Els camps de concentració: Destaquen novel·les com K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella, escrita el 1945 i publicada el 1963.
• L'exili: Els refugiats a Amèrica es van enriquir mútuament en llengua, cultura i paisatges.

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda va néixer a Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona,...

Les Quatre Grans Cròniques

Llibre dels Fets de Jaume I

El Llibre dels Fets de Jaume I és una obra autobiogràfica que s'inicia amb uns breus antecedents familiars del monarca i que ràpidament presenta el seu engendrament i el seu naixement. Exposades les dificultats inicials del seu regnat, s'hi narren les conquestes de Mallorca, València i Múrcia, i el viatge a Lió per intentar organitzar, sense èxit, una croada. El relat es tanca amb la mort del rei a València. La narració és en primera persona i el llenguatge és viu.

Crònica de Bernat Desclot

Es suposa que Bernat Desclot va ser un funcionari a la cúria reial. El primer terç de l'obra es refereix als regnats dels tres reis anteriors a Pere II, i les dues terceres parts es concentren...

La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa

Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca d’autor anònim escrita, probablement, a la primera meitat del segle XV i que no va ser descoberta fins al final del segle XIX. L’acció se situa durant el regnat de Pere II (1276-1285) i narra l’ascensió social de Curial, un jove de baixa condició, a través de la cavalleria i l’amor. Curial és ajudat per Güelfa, una dama noble, però s’enamora de Laquesis, dama d’un estament encara superior, cosa que provoca el trencament amb Güelfa. Després, Curial viatja per Terra Santa i Grècia i naufraga prop de Tunis. Allí és fet esclau, s’amaga sota el nom de Joan i no correspon a l’amor que li professa Càmar, la filla del seu amo. Quan...