Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

L'avantguardisme: futurisme, cubisme, dadaisme i surrealisme, i els seus autors catalans

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,32 KB

L'Avantguardisme

Introducció

L'avantguardisme és un conjunt de corrents estètics que van sorgir a Europa a principis del segle XX, evidenciant una crisi de les arts. Aquest moviment buscava trencar amb el passat i establir un nou llenguatge artístic.

Característiques generals

  • Trencament amb la tradició i creació d'un llenguatge nou.
  • Representació de la crisi de la societat del segle XX: una societat canviant i conflictiva.
  • Gust per la modernitat i l'originalitat.
  • Supressió de les barreres entre diferents gèneres de la creació artística.
  • Introducció d'elements artístics i literaris innovadors.
  • Noves formes d'expressió com el cal·ligrama, el poema objecte i la poesia visual.
  • Incorporació de la tècnica, la modernitat i la màquina a la
...
Continua llegint "L'avantguardisme: futurisme, cubisme, dadaisme i surrealisme, i els seus autors catalans" »

Narrativa catalana després de 1975: autors clau i obres destacades

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,3 KB

La narrativa catalana després de 1975

Jesús Moncada (Mequinensa 1941-Barcelona 2005)

Jesús Moncada abandonà el poble natal el 1966 per anar-se’n a treballar a Barcelona i entrà a l’Editorial Montaner y Simón. Allà conegué Pere Calders, que l’ajudà en els seus inicis.

Entre les seves obres destaquen:

  • Històries de la mà esquerra i altres narracions (recull de contes, 1981)
  • La novel·la Camí de sirga (l’enfonsament de Mequinensa sota les aigües d’un pantà, 1988)
  • Novel·les: La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997)
  • Reculls de contes: El cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999)

Quim Monzó (Barcelona 1952)

Quim Monzó va guanyar el Premi Prudenci Bertrana amb L’udol del griso al caire de les

...
Continua llegint "Narrativa catalana després de 1975: autors clau i obres destacades" »

Surrealisme i avantguardes catalanes: Manifest groc i Joan Salvat-Papasseit

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,81 KB

Surrealisme

Fou producte del dadaisme. André Breton, autor del manifest fundacional del surrealisme, es va separar del dadaisme i va crear una nova teoria estètica: la literatura per fugir del racionalisme, que havia empobrit la civilització. Per Breton, per arribar a la superrealitat són necessàries l'amor, el somni i la descoberta de la vida urbana. Completa la realitat a través de l'inconscient. Les teories de la psicoanàlisi de Freud volen alliberar el món amagat, manifestat a través dels somnis, i que parlen de les realitats més profundes. Els surrealistes defensaven la llibertat total —ús de l'escriptura automàtica (les idees es plasmen al paper sense rectificació)— i l'ús del collage.

Manifest groc

A L'Amic de les Arts...

Continua llegint "Surrealisme i avantguardes catalanes: Manifest groc i Joan Salvat-Papasseit" »

La narrativa i el teatre de la Renaixença: Oller, Soler i Guimerà

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,69 KB

La Narrativa de la Renaixença: Del Romanticisme al Realisme

El Romanticisme va comportar el naixement de la novel·la històrica, un gènere que es va anar recuperant a poc a poc a Catalunya, primer amb obres escrites en castellà i després, gràcies a la influència de la Renaixença, en català.

A mitjans del segle XIX va néixer la novel·la realista. A Catalunya, la transició de la novel·la romàntica a la realista va estar propiciada pel quadre de costums (representat, per exemple, per Emili Vilanova).

Narcís Oller: Creador de la Novel·la Catalana Moderna

Narcís Oller va ser el màxim representant d’aquesta tendència i divulgador de la novel·la naturalista.

Dades biogràfiques de Narcís Oller (1846-1930)

  • Va néixer el 1846 a Valls
...
Continua llegint "La narrativa i el teatre de la Renaixença: Oller, Soler i Guimerà" »

Guillem de Berguedà: anàlisi d'un sirventès contra Ponç de Mataplana

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,64 KB

Guillem de Berguedà i el Sirventès contra Ponç de Mataplana

El text a comentar són les dues primeres estrofes d’un poema de Guillem de Berguedà.

Guillem de Berguedà (1138-1192) fou un dels millors trobadors del segle XII i va destacar pel seu temperament agressiu, ja que va estar enemistat amb el rei, el bisbe i la majoria de nobles feudals amb qui tenia relacions de veïnatge. D’altra banda, és autor d’una trentena de poemes, entre els quals destaquen els sirventesos.

Durant els segles XII i XIII, es va estendre per totes les corts feudals d’Occitània, Catalunya i el nord d’Itàlia, la moda de compondre i cantar cançons d’amor (poesia d’amor cortès). El trobador n’escrivia la lletra i la música, i el joglar les interpretava...

Continua llegint "Guillem de Berguedà: anàlisi d'un sirventès contra Ponç de Mataplana" »

Ramon Llull: vida, obra i aportacions a la prosa catalana

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,55 KB

Vida i formació de Ramon Llull

Llull es dedicarà durant nou anys a l'estudi de les ciències i la filosofia. Una etapa de formació intel·lectual que va completar amb l'estudi de la gramàtica en llatí i l'àrab. Escriu el Llibre de contemplació en Déu (1272-74), que conté tot el seu pensament. Després, Llull decidí retirar-se al Puig de Randa, on visqué com a ermità, i a partir de 1274 inicià la construcció del seu sistema filosòfic: l'Art abreujada d'atrobar veritat. D'aquesta obra sorgiran diverses obres que tracten d'explicar i divulgar el seu ideari. Anys més tard es dedicà a viatjar incansablement per difondre'l, tant pel món cristià com pel món musulmà, en un intent de convertir els infidels a la fe cristiana. Va morir...

Continua llegint "Ramon Llull: vida, obra i aportacions a la prosa catalana" »

Renovació del teatre català: de la postguerra a l'avantguarda

Altres llengües estrangeresActualitzat el 7,99 KB

Renovació del Teatre Català: De la Postguerra a l'Avantguarda

Després de la Guerra Civil (1936-1939), durant els anys de la immediata postguerra, el teatre en català fou completament bandejat dels escenaris. A partir d'aleshores la represa fou lenta, i més encara a les comarques valencianes. A mitjans dels quaranta es permeteren representacions del sainet tradicional, i a Catalunya, muntatges sobre obres romàntiques o realistes d'autors de preguerra (com Guimerà), però no obres noves (només peces realistes de Sagarra i Soldevila) ni traduccions, que no seran permeses fins deu anys més tard.

A la segona meitat dels anys cinquanta es creà l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), que estrenà obres d'autors clàssics, i contemporanis...

Continua llegint "Renovació del teatre català: de la postguerra a l'avantguarda" »

Registres lingüístics i pronominalització en català: guia amb exemples

Altres llengües estrangeresActualitzat el 4,51 KB

Registres Lingüístics del Català

Registre Vulgar

Tema: General, quotidià.

Canal: Oral espontani.

Intencionalitat: Subjectiva.

Grau de formalitat: Baix.

Característiques del Registre Vulgar

  • Llenguatge espontani, emocional, amb repeticions i frases inacabades.
  • Ús de recursos expressius (interjeccions, frases fetes, etc.).
  • Lèxic pobre, redundància i paraules mal construïdes o incorrectes.

Textos Típics

Converses orals, missatges, notes personals, diàlegs teatrals o de pel·lícules que reprodueixen la parla col·loquial.

Registre Estàndard

Tema: General o específic.

Canal: Escrit o oral.

Intencionalitat: Objectiva.

Grau de formalitat: Mig.

Característiques del Registre Estàndard

  • Registre neutre, adequat per a contextos formals i informals.
  • Ús de
...
Continua llegint "Registres lingüístics i pronominalització en català: guia amb exemples" »

La Renaixença: diglòssia i recuperació de la llengua catalana al segle XIX

Altres llengües estrangeresActualitzat el 2,88 KB

La Llengua Catalana al Segle XIX: Diglòssia i Renaixença

La situació de diglòssia literària i lingüística que patia la llengua catalana des del segle XVI, arran de la progressiva desaparició de les institucions de la Corona d'Aragó que donaven suport al seu ús oficial, va significar la decadència dels usos formals i literaris cultes de la llengua. Al segle XIX, continua el procés de castellanització i hi hagué un augment de les normes legals contràries al català. La diglòssia lingüística s'estengué entre les classes altes, ja que l'ús del castellà era signe de poder.

El nou esperit romàntic va desvetllar un sentiment de recuperació de les senyes d'identitat pròpies i la reivindicació de la llengua llemosina. La situació...

Continua llegint "La Renaixença: diglòssia i recuperació de la llengua catalana al segle XIX" »

Ausiàs March i la poesia catalana del segle XV: precedents i evolució

Altres llengües estrangeresActualitzat el 3,51 KB

Segle XIII

Els primers poemes estaven en llengua romànica o en occità. Els joglars tenien com a funció adaptar, traduir o fer diferents versions d'aquests poemes per a aquells que no entenien el llatí o l'occità.

Segles XIV-XV

Els canvis de la poesia en llengua vulgar van fer que aparegués l'obra d'Ausiàs March.

La poesia anterior a la de March estava interessada en la lírica trobadoresca, però va canviar quan es va crear el Consistori de Barcelona i quan hi va haver una sèrie de corrents literaris i de pensament que van afectar les idees de l'autor, que van acabar a Catalunya.

Al segle XV, a Catalunya hi ha dos períodes. El primer seria l'inici de la llengua catalana en poesia i l'ús de metres trobadorescos amb les noves rimades; representatius...

Continua llegint "Ausiàs March i la poesia catalana del segle XV: precedents i evolució" »