Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Batxillerat

Concepte de dialecte

En parlar o escriure fem servir un determinat registre d'acord amb la situació comunicativa, però, alhora, posem de manifest les nostres característiques dialectals.

La diferenciació dialectal que identifica els diferents grups de parlants no tan sols té a veure amb la variació territorial (varietats geogràfiques) sinó també amb la variació que es produeix al llarg del temps (varietats històriques) i amb la que depèn de l'extracció social dels parlants (varietats socials). La procedència geogràfica, històrica o social determina l'aparició de varietats dialectals, cadascuna amb un accent, mots o construccions peculiars.

Varietats històriques i generacionals

Podem observar-les en exemples com un poema actual...

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Biografia i Context

Nascut en el si d’una família modesta, va estudiar a l’Institut Balear, on va conèixer Gabriel Alomar. El 1930 partí cap a Barcelona, on es llicencià en Filosofia i Lletres. Fou company i amic de Salvador Espriu. L’esclat de la Guerra Civil el sorprengué a Madrid, on estudiava oposicions per a catedràtic d’institut. Un any després li va ser diagnosticada una tuberculosi. Morí al cap d’uns mesos.

Ruptura i Innovació Estètica

Rosselló-Pòrcel trenca amb els postulats de l’Escola Mallorquina i s’interessa per incorporar tendències noves a la literatura de les Balears. La seva producció combina la tradició simbolista i la més innovadora d’avantguarda, el surrealisme, a...

El Teatre Català sota el Franquisme: Censura i Represa

Durant la postguerra, la dictadura controlava totalment l’activitat teatral i imposà el teatre en castellà. A partir de 1946, el franquisme començà a autoritzar algunes obres en la nostra llengua que van haver de patir la censura prèvia i la limitació de publicitat en premsa i ràdio, tant a València com a Barcelona. Les traduccions d’obres estrangeres també estaven prohibides.

Inicis de la Represa: Catalunya i València (1946-1950s)

A Catalunya, les primeres obres de companyies professionals seguien els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de postguerra. Josep Maria de Sagarra amb La fortuna de Silvia (1947) i amb Galatea (1948) intentà innovar, però,...

Anàlisi de l'obra de Pere Calders

En tots els contes hi apareix un fet sorprenent o absurd, que l'autor crea en introduir en una situació quotidiana un esdeveniment que no hi correspon o bé exagerant una acció del dia a dia portant-la a l'extrem.

A més, presenta els fets com a versemblants amb l'objectiu d'aportar credibilitat i arribar al lector. Als seus contes també trobem un cert humor, sobretot al final de cadascun, on dóna un gir inesperat a l'acció, un toc de gràcia, per donar-li agilitat al relat.

Per acabar, en tots els contes també podem extreure una reflexió sobre la condició humana.

Els principals recursos estilístics que utilitza Pere Calders en les seves obres són la ironia i la hipèrbole.

La narrativa de Calders introdueix...

1. Ausiàs March: Qüestionari sobre la Poesia Catalana

1. Presència de la lírica trobadoresca al segle XIV

Pregunta: Per què al segle XIV a la literatura catalana hi ha una gran presència de la lírica trobadoresca, fins al trencament que significà Ausiàs March?

Resposta: Pels lligams lingüístics, polítics i socials que hi havia entre les dues terres (Catalunya i Provença) i la seva noblesa.

2. El Consistori de la Gaia Ciència

Pregunta: Què és el Consistori de la Gaia Ciència?

Resposta: Fomentat des del poder amb l’intent de perpetuar l’elitisme de la noblesa i la cavalleria, s’instaura a Barcelona des de 1393 una mena de concursos de poesia que van ser l’origen dels Jocs Florals. Alguns autors comencen a escriure poesia culta...

La Renaixença: Qüestions Fonamentals

Per què es va abandonar el català en la literatura culta?

A causa de la desaparició de la monarquia catalana, la castellanització de la cort, la unió amb Castella i el Decret de Nova Planta de l'època de Felip V.

Quina obra marca l'inici de la Renaixença?

L'obra que marca l'inici de la Renaixença és l'Oda a la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau.

La imposició del castellà va afectar tot el territori igual?

No, no va afectar de la mateixa manera. La gent del camp sovint no coneixia el castellà, i les rondalles i el teatre popular es mantenien en català.

Què reivindicaven els romàntics?

• Nacionalisme
• Cultura popular
• Retorn al fet medieval

Qui va recollir les llegendes populars catalanes?

Víctor

Vida i context d'Ausiàs March (1397-1459)

Ausiàs March va néixer a Gandia possiblement el 1397 i va morir a València el 1459. Fill i nebot de poetes, era un cavaller feudal i tenia grans possessions a Beniarjó. Va combatre en diverses batalles de ben jove i va obtenir el càrrec de falconer reial.

Es va casar dues vegades, no va tenir fills, i les dues esposes van morir aviat.

Contingut i temes centrals de l'obra

Renovació de l'ideal amorós i el trencament amb l'occità

L'obra arrenca de la tradició trobadoresca, però es desmarca d'aquesta lírica i construeix una nova mirada basada en la sinceritat. El trencament més clar és l'abandó definitiu de l'occità i l'adopció del valencià com a llengua poètica.

Ausiàs teoritza i aspira a...

Característiques dels Blocs Dialectals del Català

Orígens i Formació de la Corona Catalanoaragonesa

L'origen de la Corona comença quan Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó al segle X i així es forma la Corona Catalanoaragonesa. Però els dos territoris segueixen tenint les seves institucions i la seva llengua per separat.

Fases Clau de l'Expansió Territorial

La Corona comença la seva expansió i té tres grans moments:

1. La Catalunya Nova.
2. Les Illes Balears i el País Valencià.
3. L'expansió per la Mediterrània.

Impacte de l'Expansió en la Llengua Catalana

Aquesta època és molt important per a la literatura, ja que es comença a escriure en català. L'expansió per la Mediterrània fa que als territoris conquerits hi comenci a haver catalans.

Efectes Positius de l'Expansió

Al llarg...

Funcions del Llenguatge i Propietats Textuals

Funcions del Llenguatge

Les funcions del llenguatge es classifiquen segons la intenció comunicativa:

• Emotiva: Manifesta els sentiments de l'emissor.
• Referencial: Informació sobre fets. Pròpia del llenguatge científic o dels noticiaris.
• Conativa: Influeix en el comportament del receptor.
• Fàtica o de contacte: Assegura la continuació de la comunicació entre un canal comú.
• Metalingüística: Parla de la llengua mateixa.
• Poètica: Juga amb els sentits. Típica d’obres literàries.

Propietats Textuals

Són les propietats per les quals un conjunt d’elements lingüístics s’organitzen en una unitat comunicativa:

• Cohesió: És la propietat textual per la qual les diferents unitats que formen el text