Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

L'editorial : No va signat, és responsabilitat del director i exposa sempre el posicionament del diari sobre algun tema d'actualitat.

La Columna: és l'atra modalitat més important de l'article d'opinió. Les columnes van signades per col·laboradors fixos o ocasionals que expressen la seua opinió sobre temes actuals o d'interés general.

Sinoníma i Antonímia: -Tipus de sinònims { sinònims totals ( aquells que es poden intercanbiar en tots els contextos) sinònims parcials ( només en alguns contextos) } -Tipus de antònims { Contraris o complementaris (l'afirmació d'un implica la negació de l'atre) Recíprocs o Inversos ( l'afirmació implica l'afirmació del altre) Graduals ( entre un i l'atre hi ha graus intermedis).

Variació Lingüística:...

Les Avantguardes a la Literatura Catalana del Segle XX

Les Avantguardes es van desenvolupar a Europa a principis del segle XX. Aquests moviments artístics, que van florir entre el 1909 i el 1940, es van caracteritzar per la recerca de noves formes d'expressió i la ruptura amb les tradicions establertes. Entre els moviments més importants destaquen:

• El Cubisme: Buscava transmetre que no hi ha una realitat única, per això els seus dibuixos estan descompostos.
• El Futurisme: Elogiava els avenços i els invents de la industrialització, considerant-la una forma de bellesa. L'escriptura futurista pretenia provocar el lector; per això, no s'hi posaven signes de puntuació, es canviava l'ordre de les oracions i s'utilitzaven les majúscules lliurement,

L'ús de la O i la U

• Paraules amb O: avorrir, embotit, polir, sofrir, botifarra, escopir, pèndol, sorgir, brúixola, fonament, podrir, sospirar, capítol, joventut, rètol, títol, cobrir, nodrir, retolador, triomfar, complir, plomall, rigorós, volcà.
• Paraules amb U: bufetada, focus, supèrbia, butlletí, globus, suportar, butxaca, muntanya, tramuntana, cacau, muntar, trofeu, correu, subornar, turmell, cuirassa, sufocar, turment.

Els Gèneres Radiofònics

El Noticiari

És un programa que té com a objectiu informar els oients de tots els fets importants que han succeït al llarg del dia. Les notícies han de ser veraces, d'actualitat i d'interès general. El noticiari pot incloure altres gèneres com: entrevistes, cròniques, comentaris...

Parts

Sistema fonètic

Vocals i exemples

• vi [i]
• bé [e] (tancada)
• be [ɛ] (oberta)
• mà [a]
• públic [u]
• camió [o] (tancada)
• cos [ɔ] (oberta)

Transcripció fonètica de paraules

Bolígraf, llapis, sobtadament, solitud, important:

[buˈliɣɾəf] [ˈʎapis] [subtəðəˈmen] [suliˈtut] [impurtan]

Representació de sons: [u][i][ ] [a] [i] [u] [a] [ ] [e] [u][i][u] [i] [u] [a]

Classificació de les consonants

• Bilabials: sons quan els llavis entren en contacte: [p], [m], [b], [β]
• Labiodentals: [f], [v], [ɱ]
• Dentals: [t], [d]
• Alveolars: [s], [z], [ts], [dz], [n], [l], [r], [ɾ]
• Palatals: [ʎ], [ɲ], [ʃ], [ʒ], [tʃ], [dʒ]
• Velars: [k], [g], [ŋ]

Sintaxi: Complements de l'oració

• CD (Complement Directe): preguntem què al verb.
• CI (Complement Indirecte): preguntem a qui

Gramàtica Catalana: Punts Clau

Oracions Subordinades Adverbials

Ocupen el lloc d'un adverbi i fan la seva funció de complement circumstancial. Tipus:

• De lloc: On es realitza l'acció. Exemples: on, des d'on, allí on, arreu on.
• De temps: Quan es realitza l'acció. Exemples: quan, mentre, abans que, després que.
• De manera: Com es fa l'acció. Exemples: com, tal com, com si, segons que.
• Comparativa: Compara dos elements. Exemples: tan... com, més/menys... que.
• Condicional: Expressa una condició. Exemples: si, en cas que.
• Causal: Expressa una causa. Exemples: perquè, ja que, com que.
• Final: Indica la finalitat d'una acció. Exemples: per, perquè, a fi que, per tal que.
• Consecutiva: Expressa una conseqüència. Exemples: tan... que, massa... per,

Gramàtica Catalana: Categories i Ús

Els Determinants

Determinants: Acompanyen el nom (ex: el comandament).

• Article: el, la...
• Demostratiu: aquest, aquella...
• Possessiu: meu, teu, nostre...
• Numeral: dos terços, tres, vint-i-un...
• Quantitatius: molt, poc...
• Indefinit: qualsevol, alguna...
• Interrogatiu: quins, quina...

Els Pronoms

Pronoms: Substitueixen el nom.

• Demostratiu: aquest, aquella...
• Possessiu: meu, teu, nostre...
• Numeral: dos, tres...
• Quantitatiu: molt, poc...
• Indefinit: qualsevol, algun...
• Interrogatiu: qui, què...
• Relatiu: que, qui...
• Personal Fort: jo, tu, ells...
• Personal Feble: ens, us, li, hi, et...

El Substantiu o Nom

Designen coses, animals o idees i poden ser variables o invariables.

• Variable: tenen plural i gènere (ex: el llop, la lloba).
• Invariable:

L'esplendor de la poesia al segle XV

El segle XV és considerat el Segle d'Or de la literatura catalana per la gran quantitat i qualitat d'obres i poetes. El centre cultural de la Corona d'Aragó en aquella època era la ciutat de València.

Tipus de manifestacions poètiques

• Poesia culta: representada per grans poetes com Ausiàs March.
• Poesia de caràcter satíric: amb autors com Jaume Roig. Els poetes es reunien en tertúlies on criticaven els costums de l'època.

Poetes Cultes del Segle XV

Ausiàs March

Nascut a València, és un dels poetes més importants de la literatura catalana. Va escriure 128 poesies, conegudes com a cants d'amor.

La seva poesia és un instrument de confessió i un motiu de reflexió sobre la dualitat de l'ésser humà....

La Poesia Trobadoresca: Origen i Context

La poesia trobadoresca apareix entre els segles XII i XIII a les corts feudals d'Occitània, de la Corona Catalanoaragonesa i del nord d'Itàlia. Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social diversa. Alguns eren personatges importants, com Guillem IX d'Aquitània, el papa Climent IV o Ricard Cor de Lleó; d'altres eren d'origen més humil, però tots tenien una bona formació.

Els Trobadors

Els trobadors eren els autors de la lletra i la música de les seues composicions, que estaven destinades a ser escoltades en públic. Solien pertànyer a la noblesa.

Els Jogladors

Els jogladors, de classe social humil, eren els encarregats de difondre aquestes peces, acompanyats de diversos instruments musicals....

Els canvis estètics dels segles XVI, XVII i XVIII

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII es van produir diversos canvis estètics que van marcar etapes ben definides en l'art en general i en la literatura en particular:

• El Renaixement (segle XVI)
• El Barroc (segle XVII)
• El Neoclassicisme (segle XVIII)
• La Il·lustració (segle XVIII)

Després de tres segles de decaïment social i cultural, amb les noves idees del Romanticisme, la cultura escrita en català va prendre una nova embranzida. La burgesia va endegar la Renaixença, un moviment de recuperació nacional.

Renaixement

En teatre es conreen els actes sacramentals, peces en un acte, de caràcter al·legòric, per a l'exaltació de l'eucaristia.

En prosa destaquen Los col·loquis de la insigne ciutat

Express: Ale (05-30). Polifacetic. Destaca la revist Der Sturm i l’aut Franz Werfel. Acaba am larribad d Hitler. Contra el materialism d la societat industrial. Es basa en el jo d l’artist i deforma la realitat x express d form subject la natura i realitat. Vol captar l’esperit, no l’ésser. Influenc en Baroja i Valle-Inclán. Cubisme: París, 1907 (Picass fa quadre les démoiselles d’avignon).  Lite al 17-20 a revistes com Sic o L’Elan. 18 apareix Calligrammes d’Apollinaire. El poema es torna dibuix q barreja poes i imatge am tipografia important paper. Famós els poemes-convers d’apoll on ia diversos punts d vista. Influenc a Luces de bohemia i la colmena.Futurisme: París 1909. Editat Le Figaró, manif Itàlia d Marinetti....