Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Propietats del text

L'emissor ha de tenir molt clar quin és l'objectiu del seu missatge, què pretén fer arribar al receptor. El parlant pot voler:

• Narrar uns fets (text narratiu).
• Descriure alguna cosa (text descriptiu).
• Fer entendre algun tema (text explicatiu).
• Donar instruccions (text instructiu).
• Donar la seva opinió (text argumentatiu).
• Fer previsions (text predictiu).
• Dialogar amb el receptor (text conversacional).
• Jugar amb el llenguatge per plaer o per bellesa (text retòric).

Els textos han de tenir una adequació, cohesió, coherència, correcció i presentació.

Fonètica i ortografia bàsica

Vocals fortes: a, e, o. Vocals febles: i, u.

• Diftong: grup de dues vocals, una de les quals és una i o una u, que es pronuncien en un sol cop de veu.

Poesia Barroca: Desengany i Crisi

La Poesia Barroca denota una actitud de desengany i frustració. Els temes principals són el pas del temps i la mort, la dualitat, la caricatura i el pessimisme. Els recursos utilitzats inclouen l'artificiositat, el contrast, la deformació, l'abundància de cultismes i castellanismes, i diverses figures retòriques.

Influències i Autors del Barroc

Durant el segle XVII, la literatura catalana va ser influïda pel barroc castellà.

Francesc Fontanella

Mostra influències franceses i castellanes. Va escriure romanços de to pastoril i sonets.

Francesc de Vallfogona

Es caracteritza pel contrast entre bellesa i lletjor, amb una vessant culta i una vessant burlesca.

Poesia Popular

La poesia popular va gaudir d'una gran...

Les funcions del llenguatge

• Referencial: transmissió d'informació objectiva sobre el referent.
• Emotiva: expressió d'emocions i sentiments.
• Metalingüística: el llenguatge utilitzat per a tractar del mateix llenguatge (ex: diccionari).
• Conativa: l'emissor provoca l'actuació del receptor (ordre o obligació).
• Poètica: se centra en la qualitat artística i l'estètica del missatge.
• Fàtica: serveix per a establir o mantenir el contacte durant la comunicació.

Caràcter del signe lingüístic

• Arbitrarietat: la relació entre significat i significant és convencional (cada idioma ho diu d'una manera).
• Linealitat: els elements apareixen un rere l'altre en el temps (ex: ca-di-ra).
• Mutabilitat: la llengua canvia a llarg termini (no parlem igual que els

Vocabulari i definicions d'interès

• Impassible: sense alterar-se.
• Espanyar: fer saltar el pany.
• Insòlit: estrany, extraordinari.
• Seguir-li la veta: seguir-li el corrent, no contrariar-lo en allò que diu.
• Peremptòries: urgents.
• Cinisme: desvergonyiment, descaradura.
• Inintel·ligible: que no es podia entendre.
• Condescendent: poc exigent, benevolent.

Pompeu Fabra i la normativització del català

Pompeu Fabra va ser l'encarregat de la redacció d'unes regles gramaticals clares que posessin fi a l'anarquia ortogràfica del segle XIX. En l'Institut d'Estudis Catalans es van aprovar les Normes ortogràfiques de Pompeu, publicades el 1913. L'obra de normativització va continuar amb dues obres més de màxima importància: la Gramàtica catalana (1918) i...

novela psicologica: es caracteritza basicament per una analisi minuciosa de la psicologia dels personatges, per la utilització de símbols per a representar-los i per una reflexió sobre el pas del temps. Autors: merçe rodoreda i Llorenç villalonga. Merçce rodoreda: nasqué a Barcelona (1909-girona(1983). Joventut: va obtenir el premi crezells amb aloma(narra la hitoria d'una adolescent que viu unes dissortades relacions amoroses. Maduresa La guerra va produir un tall en la seua producciò literara, que va rependre l'any 1958, guanya el premi Víctor catala amb vint-i-dos contes.Vellesa Amb la <meva Cristina >i altres contes inicia una etapa en que abandona la relaitat com a materia narrativa i se centra en la fantasia per a mitificar...

Evolució de la Literatura Catalana

Modernisme

Moviment sorgit a finals del segle XIX i principis del XX. Es caracteritza pel desig de modernitat i una vocació europeista. Presenta una concepció oberta i variable de l'art i la cultura, amb una nova concepció: Art pour l'art.

Autors i Idees Clau

• Joan Maragall: Poeta, teòric i divulgador del moviment. El seu pensament exalta la vida i l'energia, i defensa que la vida s'ha d'expressar sense elaboracions retòriques.

Modernistes Valencians

Renoven vocabulari, forma i temes tractats (intimintat, sentiments, paisatge, ciutat) i utilitzen un llenguatge planer.

• Miquel Durán de València
• Josep Maria Bayarri
• Jacint Maria Mustieles
• Daniel Martínez Ferrando

Noucentisme i Josep Carner

Comença a principis del

Combinacions de Pronoms Feble

Combinació de 'li' amb el/la/els/les

Quan li (Complement Indirecte - CI) es combina amb el/la/els/les (Complement Directe - CD), se sol canviar per la forma hi, i es col·loca darrere:

• Exemple: li + el/la/els/les → se'l/se'ls/se'ls/se'ls (Nota: En la combinació amb CD, el CI 'li' es transforma en 'se' davant els pronoms de CD).

Diferència entre 'hi' i 'se'l'

El pronom li/hi es refereix a una tercera persona, diferent de la que fa de subjecte de l'oració, mentre que el pronom es/se és reflexiu, és a dir, es refereix a la mateixa persona que fa de subjecte de l'oració.

Diferència entre 'li' i 'l'hi'

Li és un pronom i, per tant, representa un sol component, mentre que l'hi són dos pronoms i, per tant, representen...

Conflicte lingüístic: minorització i normalització

En les situacions de llengües en contacte, és freqüent el conflicte lingüístic. Una llengua en va desplaçant una altra, va ocupant els seus àmbits d'ús i va restant-li parlants. Sempre és transitori, per la qual cosa la seva evolució pot abocar a la substitució o normalització lingüística. Exemples de conflicte lingüístic: català-castellà a l'Estat espanyol.

La minorització

En tot conflicte lingüístic es produeix. Es tracta d'un procés mitjançant el qual es tendeix a propiciar la substitució de la llengua. És el resultat d'una sèrie de pressions internes i externes.

La substitució

Implica la pèrdua de funcions i de parlants de la llengua pròpia en favor de la forana...

Aportacions de Vicent Andrés Estellés a la Poesia

Vicent Andrés Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor, pels seus temes, absolutament representatiu de la postguerra. El 1956 va publicar La nit i, el 1958, Donzell amarg. La situació es va capgirar a partir del 1970, quan es va produir el que s’ha anomenat el "boom Estellés".

Pòstumament s’ha publicat el Mural del País Valencià, una extensa composició dedicada a cantar tots els pobles i ciutats valencians, personatges històrics i accidents geogràfics. En la poesia d’Estellés hi ha la reconstrucció en la memòria d’un petit món, explicat meticulosament en la seua quotidianitat. Es tracta d’un discurs poètic deliberadament...