Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

1. Les avantguardes

L'avantguardisme és el conjunt de moviments culturals de ruptura i de recerca apareguts a Europa en el primer terç del segle XX. L'artista avantguardista és un innovador que precedeix els altres i obre camins nous cap al futur, amb la voluntat de trencar violentament amb el passat. El moviment d'avantguarda constitueix la ruptura més intensa i radical de totes les que s'han produït. El seu propòsit és el de destruir el llenguatge heretat per instaurar-ne un d'inèdit, desvinculat de qualsevol tradició. Aquests moviments estan influïts per la crisi de valors causada per la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i la voluntat d'oposar-se als valors i models de comportament burgesos. Els artistes buscaren trencar amb la...

Santiago Rusiñol: Teatre modernista

Obra: És la figura més important del teatre modernista en general i del simbolista en particular.

Trets literaris: Reflecteix perfectament les característiques de l’esteticisme i exemplifica de manera clara les relacions i les tensions entre l’intel·lectual i la societat burgesa. D’una banda s’acosta a les posicions regeneracionistes i adoptà una actitud crítica de denúncia de la realitat. D’una altra, abandonà el radicalisme antiburgès i comença a admetre una col·laboració entre l’artista i la societat.

Joan Maragall: Poesia modernista

Obra: Obre les portes de la literatura catalana als corrents intel·lectuals europeus del moment. La seva obra és un pont que demostra la progressió...

Categories Gramaticals: Variables i Invariables

• Variables: Determinant (DET), Nom, Adjectiu (ADJ), Verb, Pronom.
• Invariables: Adverbi (ADV), Preposició (PREP), Conjunció.

Tipus d'Oracions Segons el Predicat

Oració Predicativa (PV)

Verb predicatiu + (complement).

• Transitiva: Necessita Complement Directe (CD).
• Intransitiva: No accepta Complement Directe (CD).

Oració Copulativa (PN)

Verb copulatiu (ser, estar, semblar) + Atribut.

El Subjecte: Explícit i Implícit

• Explícit: Està escrit a l'oració.
• Implícit (El·líptic): No està escrit, se sap pel context.

Complements Verbals Essencials

• Complement Directe (CD): Designa cosa o persona (sense preposició a, excepte casos concrets). No concorda en gènere i nombre amb el verb. Pronominalització: ho,

Ausiàs March: Poeta Clau del Segle d'Or Català

• El període que va entre 1380 i 1500 es considera el *Segle d'Or de la literatura catalana*.
• Pràcticament tota la poesia del segle XIV i principis del XV segueix els temes i les formes de la *poesia trobadoresca* i s'escriu en occità.
• Arran de la derrota de la *batalla de Muret*, la poesia trobadoresca entra en crisi. Els trobadors es refugien a *Catalunya*, fet que explica la persistència d'aquesta poesia a les nostres terres.

La Desprovençalització de la Poesia Catalana

• A la segona meitat del segle XIV s'inicia un progressiu i lent procés de *desprovençalització*:
  • Les poesies s'escriuen en occità, però els autors ja no dominen prou bé l'idioma i s'hi comencen a barrejar alguns catalanismes.

Dècada dels anys 40 i 50.

La Novel·la Catalana de Postguerra

La Novel·la Psicològica

Les novel·les psicològiques es caracteritzen per l'anàlisi minuciosament de la psicologia dels personatges, per la utilització de símbols per a representar-los i per la reflexió sobre el pas del temps.

Autors Destacats de la Novel·la Psicològica

1. Mercè Rodoreda (Barcelona, 1909): Quan acabà la Guerra Civil s'hagué d'exiliar a París, després a Bordeus i Ginebra. La seva obra es divideix en tres etapes:
   • Joventut: (Aloma)
   • Maduresa: (La plaça del Diamant, la protagonista, Natàlia-Colometa, ens conta la seva vida, la qual discorre paral·lelament als esdeveniments històrics de l'època: la República, la Guerra Civil i la postguerra.)
   • Vellesa: (La meva Cristina i altres contes,

Francesc Eiximenis (Girona, c. 1330 – Perpinyà, 1409)

Nascut a Girona, viatjà i estudià a les universitats més prestigioses d'Europa i abastà un gran renom a la Cort i en àmbits religiosos.

Obra clau: Lo Crestià (Chrestia)

Doctrina Cristiana en relació amb els problemes que ha d'afrontar l'home medieval. Utilitza un estil clar i planer, ja que les argumentacions llargues i matisades s'acompanyen de narracions breus, exemples i faules.

Aspectes generals de Lo Crestià

• Finalitat: Instrucció religiosa.
• Costumisme i Guia Moral: Guia moral del bon viure cristià. Defensa la burgesia i desconfia de la pagesia.
• Nacionalisme: Defineix la seva nacionalitat amb la gent del Principat, del Regne de València i les Illes, atorgant-los unes característiques

El Noucentisme

El Noucentisme és el fenomen ideològic i cultural que respon als interessos de la burgesia i vol reformar la societat. Els joves estaven en contra del decadentisme i del romanticisme; per això, van reivindicar el neoclassicisme, el mediterranisme, la realitat, l'harmonia, la serenitat i el racionalisme.

Poesia del Noucentisme

Es caracteritza per l'objectivitat, l'absència d'expressió de sentiments, l'interès per la poesia clàssica i l'ús d'un llenguatge precís i clar.

El programa noucentista

És un programa tècnic i el seu ideòleg (qui dicta les normes) és Eugeni d'Ors.

Ideologia del Noucentisme

Va ser un moviment renovador que s'oposava al modernisme. Utilitza les premisses que l'intel·lecte i la raó són superiors a...

Les combinacions de pronoms febles

Els pronoms febles s'han d'escriure sempre o davant del verb (ens el conta) o darrere (conta'ns-el), però mai separats.

• 3a persona (reflexiu): se
• 2a persona: te, us
• 1a persona: me, ens
• 3a persona (CI): li, els
• 3a persona (CD): el, la, els, les, ho
• Adverbials: en, hi

1. L'apòstrof en les combinacions

L'apòstrof en les combinacions de pronoms se situa tan a la dreta com siga possible: me n'aniré, te n'ha donat, li l'hem deixat.

2. Davant del verb

Davant del verb els pronoms es poden escriure:

• Separats: si no hi ha vocals en contacte. Les formes reforçades (em, et, es) es canvien per les plenes corresponents (me, te, se).
• Apostrofats entre si: si hi ha vocals en contacte (me'n dóna, te'n diu).
• Apostrofats amb el verb:

L'èpica i la lírica medieval

L'èpica: El gènere èpic està representat sobretot per les cançons de gesta, que eren llargs poemes narratius que cantaven els fets gloriosos del passat d'un poble.

Lírica: El gènere líric tracta sobre els sentiments personals del poeta a partir d'una melodia cantada.

Guillem de Berguedà: El cavaller guerrer

Guillem de Berguedà: Cavaller i guerrer de caràcter agressiu, dedicà part de la seva vida a combatre els seus veïns. Els seus poemes il·lustren una agitada biografia, plena de bregues i combats.

Ramon Llull i el naixement del català literari

Ramon Llull: Va crear una obra d'uns 250 títols de temàtica molt variada (filosofia, teologia, etc.) i destaca per l'impuls lingüístic que va donar a una llengua...