Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

La Comunicació

La comunicació és el procés mitjançant el qual es transmet informació d'un emissor a un receptor o a uns quants. L'instrument més complet de comunicació que té la humanitat és el llenguatge verbal.

• Emissor: persona o agent que produeix o emet un missatge.
• Receptor: persona o agent que rep un missatge i que ha de descodificar-ne els elements, l'estructura i les implicacions.
• Missatge: informació que emet un emissor adreçada a un receptor.
• Codi: conjunt de signes amb unes regles que estableixen com es combinen aquests signes.
• Canal: mitjà a través del qual es transmeten els signes del codi.
• Context: pot ser lingüístic (context) o situacional (comunicatiu); condicionen i influeixen en la producció i en la recepció d'un

Aportacions de Vicent Andrés Estellés a la Poesia

Vicent Andrés Estellés va començar a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut sobretot a partir dels anys 70. Escrigué des de la perifèria literària que era aleshores València, i el situem en el «Grup poètic de postguerra».

L’obra poètica d’Estellés és prolífica, original i exuberant. Escriure poesia fou per a ell una necessitat biològica. Fou un poeta apassionat que retratà admirablement la vida quotidiana. Els seus temes són l’amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp, la dona.

En la variada gamma temàtica i tonal de la seua lírica, Estellés es presenta com a intèrpret de les reivindicacions del poble. La dignitat personal i civil és un dels seus...

La Crònica de Jaume I

La Crònica de Jaume I narra els fets més importants de la vida d'aquest rei des del seu naixement a Montpeller (1207) fins a la seva mort (1276), amb alguns antecedents de la vida d'Alfons I i de Pere el Catòlic, pare del rei. Conté prosificacions de cançons de gesta, barrejades amb vivències i records del mateix monarca. La Crònica es pot dividir en quatre parts:

Engendrament i Primers Anys

Engendrament miraculós del rei, la batalla de Muret (1213), en què mor Pere el Catòlic, el seu pare, l'estada de Jaume I al castell de Montsó, presoner dels enemics francesos, les lluites internes d'Aragó durant la seva minoria d'edat i el casament amb Elionor de Castella als 13 anys.

Conquestes de Mallorca i València

Les...

Conjugació dels verbs: Escriure, Beure, Entendre i Dissoldre

Escriure

Present d'Indicatiu: Escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.

Present de Subjuntiu: Escrigui, escriguis, escrigui, escriguem, escrigueu, escriguin.

Imperfet d'Indicatiu: Escrivia, escrivies, escrivia, escrivíem, escrivíeu, escrivien.

Imperfet de Subjuntiu: Escrivís, escrivissis, escrivís, escrivíssim, escrivíssiu, escrivissin.

Futur: Escriuré, escriuràs, escriurà, escriurem, escriureu, escriuran.

Condicional: Escriuria, escriuries, escriuria, escriuríem, escriuríeu, escriurien.

Imperatiu: Escriu, escrigui, escriguem, escriviu, escriguin.

Participi: Escrit, escrita; escrits, escrites.

Beure

Present d'Indicatiu: Bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen.

Present de

Adverbials: Tipus i Funcions Gramaticals

Les oracions adverbials funcionen com un adverbi en l'oració simple. Es classifiquen en diversos tipus:

• Consecutives: expressen una conseqüència (per tant, de manera que, tant/tanta, en conseqüència, doncs...).
• Condicionals: estableixen una condició (si, posat que, a condició que, ni que, bé...).
• Concessives: indiquen una objecció o concessió (encara que, malgrat que, ni que, si bé...).
• Causals: expliquen la causa (perquè + indicatiu, ja que, vist que...).
• Finals: expressen la finalitat (perquè + subjuntiu, a fi que...).
• Comparatives: estableixen una comparació (tant/tanta...com, més...que, menys...que...).

Literatura Catalana: Anys 20 i 30

La literatura catalana dels anys 20 i 30 va ser rica i...

Adequació Textual

1. Àmbit d'Ús

1.1. Àmbit Públic

• Acadèmic: Textos propis de les institucions educatives i de la investigació.
• Periodístic: Textos propis dels mitjans de comunicació.
• Literari: Textos amb finalitats lúdiques, creats per divertir o provocar plaer estètic.
• Administratiu: Textos relacionats amb institucions públiques o privades.
• Publicitari: Textos relacionats amb la propaganda. Solen incloure's en l'àmbit periodístic.

1.2. Àmbit Privat

• Personal: Textos creats per l'emissor per a ell mateix.
• Familiar i d'amistats: Textos del cercle familiar o íntim.

2. Gèneres Discursius

Dir què és: una novel·la, un informe, un assaig, etc.

3. Finalitat del Text

És la intenció amb la qual l'autor produeix el text.

• Informar o demanar informació:

Joan Fuster: L'Assagista Clau de la Postguerra Catalana

Joan Fuster (segle XX) cal situar-lo a la literatura catalana de postguerra. És fonamentalment un articulista amb vocació d'assagista moral.

L'Obra i l'Estil de Fuster

L'obra de Fuster aconsegueix fusionar la política, la literatura, l'artístic i l'humanista. El seu estil és clar, afable, net, no desproveït de vegades d'una certa ironia. L'obra de Fuster és un exemple de contingut profund, expressió fàcil i claredat expositiva.

Presenta una extensa activitat com a historiador de la literatura, crític literari o historiador social de la llengua. Encara caldria afegir a això una breu trajectòria poètica, que als anys quaranta i principis dels cinquanta va quallar en poemes com el...

El Reportatge Periodístic

El reportatge és un gènere periodístic informatiu que pretén transmetre una informació de caràcter monogràfic sobre un tema i sensibilitzar el lector sobre aquest tema.

Poden ser orals (ràdio i televisió) o escrits (premsa).

Característiques

Solen recollir temes i assumptes que no responen a un criteri d’actualitat ni a la immediatesa informativa. Generalment, és més extens i complex que la notícia.

Estructura

• Títol: Ha de ser curt, suggeridor i atractiu, i cal que sigui fidel a la informació que transmet.
• Entrada: Ha de cridar i despertar l’atenció del lector. Sol tenir aproximadament unes dues-centes paraules, en què s’avancen les dades més rellevants del tema de què tracta.
• Cos: S’organitza en

La Renaixença: Context Històric

El segle XIX va ser força convuls a tot Europa: primer, per les lluites entre liberals i conservadors i, segon, per l'adveniment de la Revolució Industrial, que va comportar un èxode massiu de treballadors del camp cap a la ciutat. Pel que fa als moviments artístics, cal parlar del Romanticisme en un primer moment i del Realisme després.

Romanticisme i Realisme

Romanticisme: Característiques, Obres i Autors

• Rebuig dels cànons clàssics i, per tant, de l'estètica neoclàssica del segle XVIII.
• Defensa de la llibertat de l'artista i de l'originalitat de l'obra d'art.
• Reivindicació de la lletjor, l'horror o del grotesc com a valors estètics.
• Incorporació de la barreja de gèneres, tons o estils en una mateixa