Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Tècniques Narratives i Literatura Catalana de Postguerra

Altres llengües estrangeres4,32 KB

Tècniques Narratives: Estructura i Expressió

El text narratiu (història/discurs) és la forma com es presenten els fets. Té dos grans grups de tècniques narratives:

  • La forma d'ordenar: disposició de les seqüències del relat, el tractament del temps, el narrador i el punt de vista.
  • Recursos expressius: diàleg directe (escenes dialogades), diàleg indirecte, descripcions i llenguatge utilitzat.

El Temps i l'Ordre dels Fets

  • El temps de la història: eix del passat (verbs en passat) i eix del present (verbs en present i futur).
  • L'ordre dels fets: sincronia normal i asincronia (amb alteracions com retrospeccions i anticipacions).

Formes de Presentació Narrativa

Cinc tipus de formes per a la presentació dels fets:

  1. L'escena
  2. L'anàlisi
  3. La pausa
  4. El resum
  5. L'
...
Continua llegint "Tècniques Narratives i Literatura Catalana de Postguerra" »

Precisió lèxica i construccions gramaticals en català

Altres llengües estrangeres3,41 KB

Precisió lèxica

  • Precisió lèxica: ús de termes que s'ajusten amb més exactitud al significat que volem transmetre.
  • Crosses lingüístiques: paraules amb poc significat o sense, que se solen repetir en la llengua oral, però que també poden envair la llengua escrita.
  • Mots jòquer: paraules amb sentit massa genèric o vague.
  • Pleonasmes lèxics: repetició del significat de les paraules d'un enunciat.


Pronoms personals

Paraules que fan referència a les persones gramaticals del discurs. Qui parla (1a persona), qui escolta (2a persona), altres (3a persona).

  • Pronoms personals forts: ocupen a l'oració un mateix lloc que un sintagma nominal.
  • Pronoms personals febles: es presenten sempre units al verb, amb el qual formen una unitat prosòdica.
  • Pronoms
...
Continua llegint "Precisió lèxica i construccions gramaticals en català" »

Teatre Català Postguerra: Context, Joan Oliver i Joan Brossa

Altres llengües estrangeres9,13 KB

Glossari de Termes

  • La fi: com va morir
  • Bany de sol: prendre el sol
  • S'adeia: s'assemblava
  • S'esvaïa: s'escampava
  • Manà aparellar: agafar
  • Esfereïda: espantada
  • Parer: opinió
  • Apressà: anar ràpidament
  • Amenitat: molta gent
  • Recular: tirar enrere
  • Vacil·lar: dubtar
  • En vetlla: sense dormir
  • Deliberaren: discutien
  • Al ras: a la intempèrie
  • Esdevingut: succeït
  • Miseno: població cap al nord de la badia
  • Calendes: primer dia de cada mes en l'antic calendari romà
  • Albirar: veure de lluny una cosa sense distingir-la bé
  • Libúrnica: nau romana petita i lleugera
  • Varar: posar al mar una nau
  • Quatrirrem: nau amb quatre bancades de remers
  • Atansar: acostar, aproximar
  • Gual: indret d'un riu o mar on l'aigua és prou baixa perquè s'hi pugui passar caminant
  • Estàbia: població a 5 km de
...
Continua llegint "Teatre Català Postguerra: Context, Joan Oliver i Joan Brossa" »

Guia Completa: Memòries Personals, Valencià Apitxat i Novel·la Catalana

Altres llengües estrangeres4,25 KB

Memòries Personals: Retrats de Vida i Experiència

Les memòries personals són retrats que reflecteixen la veritat de la vida d'una persona. Són una manera de reconstruir l'experiència viscuda, els anys passats i la maduresa d'un individu. Es troben incloses en novel·les, narracions, textos autònoms i poesies o cançons (cantautors).

Característiques de les Memòries Personals

  • El narrador sol adreçar-se a un personatge situat en la història o directament al lector.
  • Predomina la narració i la descripció, així com l'exposició d'opinions personals.
  • Busquen dir la veritat amb un to sincer, íntim i, fins i tot, dramàtic i provocatiu.

Tipus de Memòries Personals

  • Les que pretenen contar la veritat sense que el narrador i el protagonista (
...
Continua llegint "Guia Completa: Memòries Personals, Valencià Apitxat i Novel·la Catalana" »

Escriptors mallorquins destacats

Altres llengües estrangeres2,09 KB

Carme Riera

Narracions (Te deix, amor, la mar com a penyora i Jo pos per testimoni les gavines), de marcat caràcter líric i intimista, molt centrades en la psicologia dels personatges i en la dificultat en la seva relació amb els altres. Reculls (Epitelis tendríssims) es decantava per la ironia, l'humor i el sarcasme. El 1980 guanya el Premi Prudenci Bertrana. 'El darrer blau' és una obra inspirada en l'intent de fugida de Mallorca d'un grup de jueus conversos. S'ha dedicat a la literatura infantil i a la publicació d'estudis i antologies, majoritàriament en castellà. S'expressa en tots els registres de la llengua. Escriu de manera àgil, directa, i en la seva obra hi ha una posició constant a favor de la dona. Riera ha estat traduïda....

Continua llegint "Escriptors mallorquins destacats" »

Guia Completa de Conceptes Lingüístics, Literaris i Periodístics

Altres llengües estrangeres4,52 KB

Conceptes Lingüístics: Dièresi, Hiat i Diftong

La dièresi s'utilitza per indicar que una 'i' o una 'u' formen hiat amb una altra vocal, és a dir, que formen part de síl·labes separades i que, per tant, no hi ha diftong. A continuació, es presenten alguns exemples:

  • La paraula veïna porta dièresi perquè les vocals 'e-i' es pronuncien en hiat, mentre que feina no en porta perquè les mateixes vocals 'e-i' es pronuncien en diftong.
  • El nom Raül porta dièresi perquè les vocals 'a-u' es pronuncien en hiat, mentre que Pau no en porta perquè les mateixes vocals 'a-u' es pronuncien en diftong.

L'Amor en la Literatura Catalana

Una visió idealista de l'amor: Els trobadors

La primera gran manifestació literària en una llengua romànica és la...

Continua llegint "Guia Completa de Conceptes Lingüístics, Literaris i Periodístics" »

Història de la Comunicació Científica: De l'Antiguitat a la Impremta

Altres llengües estrangeres2,81 KB

Comunicació Científica: Vies i Reptes

Quines són les principals vies de difusió de la ciència? Quins són els motius? Quins problemes té plantejats la comunicació científica?

Orígens de la Comunicació Escrita

L'escriptura s'inicia a Egipte i Mesopotàmia cap al 3000 aC i el seu ús arriba fins als nostres dies.

Els coneixements sobre la natura, inclosos els astres, el càlcul i les figures geomètriques, es confiaven a l'escriptura.

Els suports dels documents depenien dels recursos existents en el medi més proper: fang, pedra, papir, cera, pergamí, etc.

La difusió del saber era molt limitada, tot i que van aparèixer les primeres biblioteques, com la cèlebre Biblioteca d'Alexandria.

La Comunicació Científica a l'Edat Mitjana

Al llarg...

Continua llegint "Història de la Comunicació Científica: De l'Antiguitat a la Impremta" »

Sociolingüística i Contacte de Llengües: Conceptes Clau

Altres llengües estrangeres4,04 KB

El Contacte de Llengües i la Sociolingüística

La Sociolingüística: Llengua i Societat

La sociolingüística estudia les relacions que s'estableixen entre llengua i societat, així com les repercussions i els usos lingüístics que se'n deriven (les actituds, els prejudicis lingüístics vigents, etc.).

La Comunitat Lingüística: Definició i Ús

La comunitat lingüística és un grup humà que utilitza una llengua comuna per establir la xarxa de relacions que caracteritzen una societat. Inclou:

  • Àmbits d'ús: com l'àmbit educatiu, judicial, etc.
  • Normes d'ús: regles que regulen quan i on s'ha de parlar cada llengua.

El Monolingüisme: Excepcions Mundials

El monolingüisme és poc habitual al món, amb exemples com Albània, Portugal i Islàndia....

Continua llegint "Sociolingüística i Contacte de Llengües: Conceptes Clau" »

Vocabulari Català-Castellà Essencial: 108 Paraules Clau

Altres llengües estrangeres5,34 KB

Vocabulari Català-Castellà Essencial

108 Termes Clau per a l'Aprenentatge Ràpid

A continuació es presenta una llista exhaustiva de 108 paraules i expressions comunes en català amb la seva traducció al castellà, organitzades per facilitar la consulta i l'estudi del lèxic bàsic.

Fauna i Elements de la Natura

Pinyol: piñón Sargantana: lagartija Fardatxo o Sarvatxo: lagarto Gripau: sapo Ratapenada o Ratpenat: murciélago Ratolí: ratón Banya: cuerno Pàmpol: pámpano Serp: serpiente Vespa: avispa Teranyina: telaraña Tocacampanes o Pregadéu: mantis religiosa Cavallet, Espiadimonis o Libèl·lula: libélula Esquirol: ardilla Rabosa: zorro Conill: conejo Voltor: buitre Cadernera: jilguero Palometa o Papallona: mariposa Abella: abeja Orendella:...
Continua llegint "Vocabulari Català-Castellà Essencial: 108 Paraules Clau" »

Llengua i Literatura Catalana al Segle XIX

Altres llengües estrangeres4,6 KB

Conceptes Clau de la Literatura Catalana

Llemosí

Terme utilitzat a partir del segle XVI per designar la llengua catalana, inspirat en el seu parentesc amb l'occità.

Alexandrí

Vers d'art major de dicció greu i elevada que dona gran retoricitat a la composició poètica. Té 12 síl·labes i sol repartir-se en 2 hemistiquis de 6 síl·labes cada un; cada hemistiqui funciona com un vers diferent.

Volkgeist

Significa ànima del poble o essència de l'ànima popular. Cada civilització o poble es jutja dins del seu context (Volk: poble / Geist: ànima).

Renaixença

Moviment cultural i literari del català del segle XIX que pretén recuperar la llengua i la cultura pròpies. Va ser influenciat per les idees romàntiques, especialment per la mirada nostàlgica...

Continua llegint "Llengua i Literatura Catalana al Segle XIX" »