Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Entrevista a Ausiàs March: Cavalleria i Poesia al Segle XV

Origen i naixement (1397)

P: Quan i on va néixer?

R: L'any 1397. No me n'enrecordo perquè tinc mala memòria, però diria que va ser a Gandia, a València.

Inicis a la Cort i Orde de Cavalleria

P: Quin va ser el seu primer càrrec a la cort?

R: L'any 1409 vaig ser cap de la branca valenciana. El 1415 vaig assistir a les Corts de València com a donzell, i el 1419 se'm va conferir l'ordre de cavalleria.

Transició a la Poesia (1425)

P: A partir de quin any va començar a dedicar-se a escriure poemes?

R: A partir de l'any 1425, vaig deixar la vida militar i vaig començar a escriure poesia.

Estatus Social i Vida Feudal

P: Quin nivell de vida va tenir vostè a la cort?

R: Vaig viure en la societat...

La Novel·la de Cavalleria (Segles XIII-XVI)

Durant els segles XIII-XVI, a Europa es va obrir un camí profund en les estructures econòmiques i socials. En l'àmbit militar, s'anaven imposant els exèrcits professionals i els cavallers anaven convertint-se en motiu d'enyorança. Va aparèixer una nova literatura de cavallers, però de qualitat ben diferent: es tracta de la novel·la cavalleresca. Aquesta es caracteritza per la nostàlgia als antics cavallers, però amb una sèrie d'elements nous com ara la versemblança (verosimilitud).

Els espais geogràfics on es produeixen les accions són bèl·lics: Europa i la Mediterrània, on cavallers reals realitzen gestes concretes i perfectament versemblants. Els nous herois no són sobrehumans;...

Joan Fuster és com assagista, una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. La seua dedicació a l'assaig és amplíssima, va escriure assaig humanístic, sociopolític i d'història cultural. El seu estil és fresc, desenfadat, carregat de formules col·loquials. La seua mirada és irònica i càustica.

L'assaig fou perseguit durant els primers anys de postguerra. Fuster hagué de vèncer en la seua trajectòria intel·lectual moltes adversitats: censura, hostilitats, falta de mitjans de comunicació del País Valencià.

De les seues obres humanístiques destaquem, 'El descrèdit de la realitat' (reflexió sobre l'art), 'Diccionari per a ociosos' i 'L'home mesura totes les coses', que tracten de la crisi de l'home contemporani.

I...

Llengua i Ús: Els Registres Lingüístics

L'ús que cada parlant fa de la llengua està relacionat amb les variacions funcionals o registres lingüístics. Normalment, un usuari de la llengua no coneix només una varietat funcional, sinó que en coneix i n'usa diverses.

Factors Clau en l'Elecció del Registre

L'elecció de cada registre depèn de diversos factors:

• El tema
• El canal
• El grau de formalitat
• La intencionalitat comunicativa

El Tema: Contingut del Missatge

És tot allò a què es refereix el missatge. Els temes de què pot tractar una comunicació són molt diversos, però es classifiquen en dos grans grups: temes generals i temes especialitzats.

Generals: Aquells que fan referència a la vida quotidiana i a les coses més comunes.

Especialitzats:

La Poesia de la Renaixença Catalana

Jacint Verdaguer i Teodor Llorente en la poesia, Àngel Guimerà en el teatre i Narcís Oller en la narrativa són figures clau d'aquest període.

Per què la Poesia és Clau a la Renaixença?

• És el gènere més apte per a la manifestació del propi jo.
• Té una important plataforma de difusió en els Jocs Florals.
• Les idees romàntiques sobre la importància de les llengües vernacles i la poesia són la tercera raó de l’apogeu d’aquest gènere.

Temes Recurrents de la Poesia Renaixentista

• La nació: Exaltació dels valors nacionals, de les tradicions populars i idealització del nostre passat històric.
• La llengua: Els poetes de la Renaixença reivindiquen l’ús del català com el símbol patriòtic més

Jacint Verdaguer: Poeta de la Renaixença

Jacint Verdaguer és el gran poeta de la Renaixença (segle XIX) i el creador de la llengua literària moderna. També és considerat la gran figura del Romanticisme català. Va crear els dos poemes èpics més importants de la literatura catalana: L'Atlàntida (1877) i Canigó (1885). Va crear un estil propi molt característic que combinava magistralment elements populars i elements cultes.

Molts dels seus poemes lírics tenen un caràcter religiós i patriòtic, alguns dels quals s'han convertit en cançons populars pel seu estil popular i la seva sensibilitat. Va renovar els gèneres populars (cançons, rondalles i llegendes), escrivint noves versions en prosa i vers.

Àngel Guimerà: Dramaturg del

Ramon Llull (s. XIII) és un escriptor, filòsof i professor, entre d'altres, conegut per la seva extensa obra escrita redactada en català, occità, llatí i àrab.

Salvador Espriu

Vida i Context Històric

Salvador Espriu va néixer l'any 1913 i va morir el 1985. Va ser un dels escriptors més significants de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. També va ser reconegut en la literatura universal i va tenir un paper molt important en la recuperació del teatre català.

Els autors de la seva època van haver d'afrontar diferents realitats, com el silenci imposat dels anys 40 i 50 i la censura atenuada dels anys 60. Els poetes més destacats d'aquest període són Salvador Espriu i Pere Quart. Aquests dos autors deixen entreveure un canvi d'orientació: la preocupació existencial davant la vida i la mort pren una dimensió col·lectiva, cívica i social.

Trets Generals de la seva Obra

L'obra...

Conceptes literaris

Abreviacions

Definicions

Abreviatura: és la representació d'un concepte o d'una o més paraules de manera acurçada o simplificada.

Abreviatura: és una abreviació formada mantenint les lletres inicials de la paraula o paraules representades, suprimint-ne algunes de les lletres centrals o finals.

Símbol: és una abreviació establerta per convenció i no subjecta a cap regularitat concreta.

Sigla: és una abreviació formada per la lletra inicial de cada paraula, i va en majúscules.

Acronim: és una abreviació formada per grups de lletres o síl·labes de les paraules d'un sintagma les quals constitueixen una paraula nova.

Gèneres literaris

Narrativa

Cavalleries: són narracions inversemblants situades en paisatges imaginaris...

La Novel·la: Definició i Elements Clau

Una novel·la és una narració fictícia escrita en prosa, de llargària considerable i de trama complexa, en què es conten fets versemblants o creïbles.

Elements de la Novel·la

• Personatges: Poden ser protagonistes, antagonistes, col·laboradors o secundaris.
• Espais: Reals, evocats o imaginaris.
• Temps: Informació sobre el moment o la durada dels fets.

Estructura de la Trama

La trama es divideix en les següents parts:

1. Situació inicial
2. Ruptura de l'equilibri
3. Desenvolupament de l'acció
4. Desenllaç de l'acció
5. Situació final

Recursos Narratius: El Temps

Temps de la Història

• L'època: Quan ocorren els fets i en quin context històric.
• Transcurs o durada: Indica el temps real que transcorre entre el principi i el