Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Altres llengües estrangeres de Secundària

Conceptes Clau de Sociolingüística: Llengües i Registres

Altres llengües estrangeres3,55 KB

Conceptes de Sociolingüística

La sociolingüística és la disciplina que estudia les relacions entre la llengua i el medi social en què es desenvolupa.

Llengües en contacte

La pluralitat lingüística és la situació predominant, ja que molt pocs estats tenen una sola llengua. Quan diverses llengües conviuen en un mateix territori, parlem de llengües en contacte. D'aquesta convivència sorgeixen diversos fenòmens:

  • Diglòssia: Situació sociolingüística en què dos idiomes són usats amb valors socials diferents.
  • Llengua minoritària: Llengua que té pocs parlants, però és utilitzada en tots els àmbits de la societat.
  • Llengua minoritzada: Llengua que, dins del seu territori, es troba en una situació de desigualtat tant en usos públics
...
Continua llegint "Conceptes Clau de Sociolingüística: Llengües i Registres" »

Anàlisi de la literatura valenciana: Fuster, Estellés i més

Altres llengües estrangeres3,04 KB

Joan Fuster

Joan Fuster, un exemple d'intel·lectual compromès amb la seua terra i amb el seu temps. Les peculiaritats socials, polítiques i culturals dels valencians centren l'interès de bona part de la seua reflexió. Inicialment va escriure poesia (escrit per al silenci). Posteriorment, crítica literària (Antologia de la poesia valenciana). El 1962 publica Nosaltres, els valencians, llibre essencial per a conèixer la història, la cultura i els problemes dels valencians. Altres títols: Diccionari per a ociosos, Combustible per a falles.

El discurs de Fuster es mou entre la teoria, la crítica i la divulgació. El seu mètode consisteix a practicar un escepticisme funcional i pràctic. El seu estil és incisiu, sincer i irònic, amb...

Continua llegint "Anàlisi de la literatura valenciana: Fuster, Estellés i més" »

Josep Maria Benet i Jornet i Manuel de Pedrolo: Dramaturgs Catalans Essencials

Altres llengües estrangeres4,17 KB

Josep Maria Benet i Jornet

Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és l’autor contemporani que s’ha dedicat amb més intensitat al teatre. Encara que va començar els estudis de peritatge, no els va acabar, i va decidir estudiar filosofia i lletres, i l’experiència d’aquests estudis va ser molt rellevant. El propòsit de Benet era trobar la manera d’aprendre a escriure i trobar la resposta a les seves inquietuds (sempre havia volgut ser escriptor, encara que la manca de confiança i les circumstàncies familiars l'havien retingut d'aconseguir aquell desig irrealitzable). Considera el teatre com una passió, com una experiència vital per poder interpretar el món.

Obra

Benet i Jornet, l'any 1963 (empès per Adrià Gual) es va presentar al

...

Continua llegint "Josep Maria Benet i Jornet i Manuel de Pedrolo: Dramaturgs Catalans Essencials" »

Ramon Llull, Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis: Obres i Pensament

Altres llengües estrangeres2,98 KB

El Llibre del Gentil e dels Tres Savis i Arbre de Filosofia

Llibre del Gentil

Presenta una discussió sobre la veracitat o falsedat del judaisme, el cristianisme i l'islamisme. En el llibre, Llull mostra un bon coneixement del judaisme i de l'islamisme i combina els diàlegs entre els tres savis amb expansions de lírica i descripcions d'una naturalesa idealitzada.

Arbre de Ciència

És una visió de l'art en forma enciclopèdica. Allí descriu els principis generals que expliquen la diversitat de la realitat i recull semblances de gran originalitat. Aquestes històries il·lustren de manera concreta les abstraccions constants de tot el llibre. És una obra, en general, sobre totes les ciències, que jerarquitzen tots els aspectes del llibre.

Obres

...
Continua llegint "Ramon Llull, Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis: Obres i Pensament" »

Història de la Literatura Catalana: Del Renaixement al Noucentisme

Altres llengües estrangeres4,16 KB

La Decadència de la cultura catalana

Causes:

  • Unió amb Castella.
  • Trasllat de la cort a la Península.
  • Decret de Nova Planta: Felip V prohibeix el català.

Renaixement (Segle XVI)

  • Pensament humanista.
  • Visió antropocèntrica.
  • Es conrea l'assaig.
  • Harmonia dels clàssics, vitalisme, alegria de viure.

Autors destacats:

  • Cristòfor Despuig: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (Debats sobre Catalunya).
  • Pere Serafí: Poesies (Estil de Petrarca, explica tradicions populars).

Barroc (Segle XVII)

  • Pessimisme, tenebrisme, mort.
  • Obsessió pel temps.
  • Ornamentació.
  • Recuperació del teocentrisme medieval.

Autors destacats:

  • Francesc Fontanella: Amor, firmesa i porfia.
  • Rector de Vallfogona (Francesc Vicent Garcia): Poesies.

Neoclassicisme (Segle XVIII)

  • Idees racionalistes,
...
Continua llegint "Història de la Literatura Catalana: Del Renaixement al Noucentisme" »

Literatura Catalana: Barroc, Il·lustració i Romanticisme

Altres llengües estrangeres3,42 KB

El Barroc Català (Segles XVII-XVIII)

Les primeres manifestacions barroques a Catalunya es produeixen a començament del segle XVII i es perllonguen durant tot el XVIII, aleshores ja amb elements rococó. Aquest fou un període de creixement cultural irregular, en bona part per la Guerra dels Segadors, pel creixement del bandolerisme i per la pèrdua d'autonomia. En aquest període també es reben clares influències del gran barroc castellà, amb autors com Garcilaso de la Vega, Góngora, Quevedo, Calderón i Gracián.

Autors destacats del Barroc

  • Francesc Vicent Garcia
  • Francesc Fontanella
  • Josep Romaguera
  • Pere Jacint Morlà
  • Josep Blanch

La Il·lustració a Catalunya (Segle XVIII)

Aquest moviment va perdurar durant el segle XVIII. Va començar amb la...

Continua llegint "Literatura Catalana: Barroc, Il·lustració i Romanticisme" »

Poesia Trobadoresca i Cròniques Medievals Catalanes

Altres llengües estrangeres3,22 KB

La Poesia Trobadoresca

El domini del llatí es trencat pels trobadors (primers autors de poesia en llengua romanç). La poesia trobadoresca sorgeix entre els segles XII i XIII a les corts feudals d'Occitània (sud de França). Els trobadors catalans adoptaren l'occità fins al segle XV, quan Ausiàs Marc va emprar el català. Els trobadors es tractaven com a iguals, també hi havia les trobairitz. Els trobadors escrivien i els joglars interpretaven. És poesia culta amb textos elaborats tant mètricament com retòricament. Sol tractar d'amor, però també pot tractar de guerra. L'home es diu hom, la dona midons i l'home de la dona gilós.

Gèneres de la Poesia Trobadoresca

Els de temes amorosos es dividien en:

  • Cançó: poema d'alabança a la dona.
...
Continua llegint "Poesia Trobadoresca i Cròniques Medievals Catalanes" »

Vocabulari Català: Definicions i Tipus de Narració

Altres llengües estrangeres3,46 KB

Vocabulari Català

Definicions

  • Obrador: Lloc on es fan les feines manuals d'un art, d'una indústria o d'un comerç.
  • Laques: Mena de vernissos que s'empren en pintura.
  • Encisador: Que captiva per la bellesa que mostra.
  • Escletxes: Obertures estretes.
  • Escorcollar: Examinar minuciosament.
  • Salzes: Arbres que creixen a les vores dels rius o indrets humits.
  • Aclaparador: Que fa estar algú sota una gran preocupació.
  • Fer la rateta: Projectar els rajos del sol que es reflecteixen en un mirall.
  • Gorg: Bassa que es forma al llit d'un riu, allà on cau una cascada.
  • Garbes: Feixos d'herba ben lligats.
  • Fenc: Herba seca, farratge.
  • Pallissa: Cabanya o cobert on es guarda la palla i el fenc per al bestiar.
  • Gropa: Part posterior de l'esquena, principalment dels cavalls.
  • Tamborinada:
...
Continua llegint "Vocabulari Català: Definicions i Tipus de Narració" »

Literatura Catalana: De la Cancelleria Reial a la Renaixença

Altres llengües estrangeres4,27 KB

La Cancelleria Reial

La va impulsar Pere el Cerimoniós. Va ser el principal centre humanista a Catalunya. Formada per un canceller (representant màxim) i una sèrie de funcionaris. Per entrar-hi calia conèixer el català, el llatí i l'aragonès. Es fixaven en l'ars dictandi. Té tres etapes:

  • 1a etapa: Pere el Cerimoniós (1336-1387)
  • 2a etapa: Joan I i Martí I

El Llibre de Cavalleries

El protagonista és l'heroi, que és invencible. L'acció transcorre en llocs allunyats i exòtics. Els fets són inversemblants, que no són gaire creïbles. El temps és llunyà o inexistent. Són anteriors, però el seu èxit dura molt de temps.

Les Novelles Cavalleresques

El protagonista és un heroi amb mesura humana, pot ferir-se com qualsevol altra persona....

Continua llegint "Literatura Catalana: De la Cancelleria Reial a la Renaixença" »

Literatura Catalana: Guerra, Exili, Postguerra i Anys 60

Altres llengües estrangeres4,13 KB

Literatura de la Guerra, l'Exili i la Postguerra

Els tres anys que va durar la guerra civil, el règim franquista va proposar castellanitzar Catalunya en tots els àmbits.

La Poesia

Va ser el gènere literari privilegiat durant l'etapa més difícil de la postguerra. Es difonien mitjançant trameses i lectures privades, o bé en publicacions periòdiques i edicions clandestines o tolerades per una censura que considerava la poesia com un gènere minoritari. Els temes més freqüents eren l'enfrontament bèl·lic, l'exili, l'elegia per un món perdut i la fidelitat a la llengua i la cultura del país. Carles Riba va ser considerat a l'època com el mestre dels poetes i intel·lectuals.

Narrativa

Va tenir greus dificultats sota el franquisme a causa...

Continua llegint "Literatura Catalana: Guerra, Exili, Postguerra i Anys 60" »