Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Batxillerat

Anàlisi de "La Vicaría" (1870) de Fortuny: Estil, Context i Composició

Art i humanitats3,16 KB

Anàlisi de "La Vicaría" (1870) de Fortuny

Fitxa Tècnica i Ubicació

L'obra "La Vicaría" va ser realitzada per Mariano Fortuny i Marsal l'any 1870. El seu estil es classifica com a realista.

  • Tècnica: Oli sobre tela.
  • Mides aproximades: 60 x 93,5 cm.
  • Ubicació actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Barcelona.

Context Històric i Social de l'Obra

Aquest quadre històric es crea el 1870, un moment marcat a Catalunya per la Revolució Industrial. Aquest procés consolida una nova classe social: la burgesia, que esdevindrà el principal client d'art.

Políticament, l'obra se situa en el context del Sexenni Democràtic. Durant aquest període, coincidien diversos esdeveniments clau:

  1. La segona fase de la Revolució Industrial.
  2. La revolució dels
...
Continua llegint "Anàlisi de "La Vicaría" (1870) de Fortuny: Estil, Context i Composició" »

Importancia del pantocrator de Taüll

Art i humanitats2,68 KB

Pilar: Element arquitectònic sustentant vertical de secció no circular, normalment exempt. 

Presbiteri: Espai que envolta l’altar major d’una església, generalment elevat respecte a la nau central.

Tetramorf: Símbols dels quatre Evangelistes que envolten el Pantocràtor: Mateu (home/àngel), Març (lleó), Lluc (bou), Joan (àguila). 

Timpà: Espai triangular delimitat entre una llinda i les arquivoltes. Habitualment correspon amb la part alta d'una portalada o d'una finestra. Sol contenir escenes en relleu.

Transsepte: Nau perpendicular o transversal a la nau principal d'una església amb planta de creu llatina. 

Tremp: Pintura obtinguda a través de pigments barrejats amb aglutinants (ou, cola, goma...) aplicada sobre fusta o pedra....

Continua llegint "Importancia del pantocrator de Taüll" »

Art Romà: Períodes, Tècniques i Ordres Arquitectònics Clau

Art i humanitats2,93 KB

Períodes Artístics de la Civilització Romana

Des del punt de vista artístic, al llarg de la civilització romana podem diferenciar tres períodes principals:

  • Art Etrusc

    Arriba a la seva màxima esplendor durant els segles VII al V a.C. (Monarquia).

  • Art Romà Republicà

    Cronològicament des del 509 a.C., quan van ser expulsats els etruscs, però pròpiament romà des del segle III fins al I a.C.

  • Art Tardoromà

    A finals del segle II d.C. S’inicia amb l’abandonament del classicisme i una tendència a l’esquematisme i la rigidesa.

La Pintura en Fresc Romana

La pintura en fresc és una tècnica de pintura mural:

  • Pintura a la paret.
  • Està formada per un morter de calç amb dues capes:
    • La primera capa, més gruixuda i al fons, feta de sorra de riu i
...
Continua llegint "Art Romà: Períodes, Tècniques i Ordres Arquitectònics Clau" »

El Romanticisme en l'Art: Característiques i Exponents

Art i humanitats3,06 KB

El Romanticisme francès (1820-1840)

En aquest període, predomina el color per sobre de la línia, amb un estil proper al barroquisme. S'utilitza una pinzellada solta i pastosa que aporta dinamisme, allunyant-se del realisme acadèmic. Les composicions són complexes i dinàmiques, amb un interès marcat per les diagonals, les espirals, els escorços i la violència visual, a més d'una forta accentuació dels efectes lumínics i atmosfèrics.

Els personatges es caracteritzen per gestos dramàtics. Els pintors més destacats són Delacroix i Géricault, mentre que Ingres va ser el màxim exponent del moviment.

El Romanticisme alemany

Aquest corrent presenta un estil més proper al neoclassicisme. Destaquen els següents grups i autors:

  • Els Natzarens:
...
Continua llegint "El Romanticisme en l'Art: Característiques i Exponents" »

El Renaixement: Història, Etapes i el Quattrocento

Art i humanitats3,03 KB

El Renaixement: Context Històric i Etapes

El Renaixement (segles XV-XVI) es divideix en tres etapes principals: el Quattrocento, el Cinquecento i el Manierisme. Aquest moviment va sorgir a Florència i es va acabar escampant per tota Europa. A principis del segle XVII, hi va haver una sèrie de guerres entre Francesc I i Carles V pel control dels Estats Italians. La burgesia va liderar un creixement en la majoria de ciutats que consistia a augmentar la seva economia a partir del comerç, les finances i l'artesania. Aquest creixement va posar les bases del capitalisme.

Durant aquesta època es va descobrir Amèrica. L'aristocràcia es va convertir en cortesana i complaent cap a les monarquies nacionals. La noblesa italiana es va sentir atreta...

Continua llegint "El Renaixement: Història, Etapes i el Quattrocento" »

Art Romà: Característiques d'Arquitectura i Escultura

Art i humanitats2,96 KB

Arquitectura Romana: Trets Característics Generals

  • És un art eclèctic a causa de l'enorme extensió geogràfica de l'Imperi, que va fer que l'art romà s'hagués d'adaptar a gustos i necessitats molt diversos. Fusiona el model grec i l'etrusc.
  • És una arquitectura dinàmica, gràcies a l'ús d'elements constructius com l'arc de mig punt i la volta de canó.
  • Anonimat dels artistes: l'art era entès com una glorificació dels mecenes i no com una manera d'expressar la sensibilitat artística dels seus creadors.
  • Primacia dels aspectes tècnics i pràctics per damunt dels estètics, a conseqüència de l'arrelada sobrietat del caràcter romà. És una arquitectura utilitària, pràctica i funcional. Es dona prioritat als aspectes tècnics i funcionals
...
Continua llegint "Art Romà: Característiques d'Arquitectura i Escultura" »

Francisco de Goya: Anàlisi d'El tres de maig de 1808 (1814)

Art i humanitats2,84 KB

Fitxa Tècnica: El tres de maig de 1808

Títol
El tres de maig de 1808
Autor
Francisco de Goya
Cronologia
1814
Tècnica
Oli sobre tela
Mida
2,68 x 3,47 m
Estil
Romàntic
Tema
Històric al·legòric
Localització
Museo Nacional del Prado, Madrid

Anàlisi Formal de l'Obra

  • Línies compositives: La composició s’estructura en dos grups principals: a l’esquerra, una filera de persones que ha estat, és o serà executada; a la dreta, l’escamot de soldats en diagonal.
  • Perspectiva: Es presenta una figura amb els braços oberts, que sembla encarar-se als soldats, i es converteix en el focus central de l’obra. Una línia d’horitzó alta fa que l’espectador esdevingui un protagonista més, i alhora potencia el realisme del tema representat.
  • Cromatisme, llum i
...
Continua llegint "Francisco de Goya: Anàlisi d'El tres de maig de 1808 (1814)" »

Història de l'Art: Neoclassicisme, Romanticisme i Realisme

Art i humanitats8,87 KB

Context Històric i Revolucions del Segle XIX

La història de l'art del segle XIX està marcada per grans transformacions polítiques, socials i econòmiques. La Revolució Francesa (triomf de la burgesia i fi de l'Antic Règim) i la Revolució Industrial (sorgiment del proletariat) van capgirar les estructures econòmiques i productives. Aquest període va veure tres revolucions burgeses (1820, 1830) i l'obrera de 1848, acompanyades de noves doctrines socials (*socialisme*, *anarquisme*) i moviments reivindicatius i revolucionaris.

Els nuclis artístics principals d'aquest període van ser Roma i París. Anglaterra (amb el Prerrafaelisme) i Alemanya van tenir una evolució pròpia i singular del Romanticisme.

El Neoclassicisme va ser paral·lel...

Continua llegint "Història de l'Art: Neoclassicisme, Romanticisme i Realisme" »

El sacrifici d'Ifigènia: fresc pompejà del IV estil (45–79 d.C.)

Art i humanitats3,47 KB

El sacrifici d'Ifigènia — fresc pompejà (IV estil, 45–79 d.C.)

Aquesta pintura fou realitzada durant l’anomenat IV estil pompeià, que va del 45 al 79 d.C., és a dir, en les quatre dècades immediatament anteriors a la destrucció de la ciutat de Pompeia per la erupció del volcà Vesubi. És còpia d’una pintura atribuïda al pintor grec del segle V a.C., Timantes. El fresc mostra el gust hel·lenitzant propi del període en què la dinastia Juli‑Clàudia pren les regnes de Roma i substitueix el règim republicà per l’Imperi.

Context i estil

L’obra és d’estil pompejà, concretament del seu IV període (45 a 79 d.C.).

Característiques principals

Entre les característiques formals i temàtiques s’hi destaquen:

  • Gran naturalisme
...
Continua llegint "El sacrifici d'Ifigènia: fresc pompejà del IV estil (45–79 d.C.)" »

Art Romà: Maison Carrée, Domus, August de Prima Porta

Art i humanitats3,55 KB

Maison Carrée

Descripció: Edifici elevat sobre un podi d'estil etrusc, amb un accés principal i un pòrtic hexàstil. Presenta columnes corínties esveltes de 17 metres d'alçada. L'entaulament consta d'un arquitrau amb tres platabandes, un fris amb decoració (actualment perduda) i una cornisa. El frontó és triangular, sense orientació específica. Els murs laterals de la capçalera tenen columnes corínties adossades al mur de la cel·la. La decoració floral és un element destacat. El temple és pseudoperípter, de planta rectangular, amb un pòrtic hexàstil que inclou quatre columnes exemptes i dues a cada lateral. L'interior de la cel·la conté 20 columnes adossades. No hi ha obertures ni divisions internes.

Context (S/F): Construït...

Continua llegint "Art Romà: Maison Carrée, Domus, August de Prima Porta" »