Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Batxillerat

Art Grec: Arquitectura, Escultura i Context Històric

Art i humanitats3,64 KB

Glossari d'Arquitectura Grega

  • Tambor: Cada peça del fust de la columna que sosté l'arquitrau.
  • Fris: Part del mig de l'entaulament, entre l'arquitrau i la cornisa (ordre jònic).
  • Àbac: Part del capitell, damunt l'equí, fet de marbre, fusta o terracuita.
  • Capitell: Part superior de la columna, pilar o pilastra.
  • Acroteri: Ornament del frontó.
  • Orquestra: Àrea circular on els actors actuen.
  • Tríglif: Element que decora el fris de l'entaulament dòric.
  • Gàrgola: Figura amb forma animal o humana (figura monstruosa) a la teulada que fa fora els mals esperits.
  • Metopa: Espai quadrat i llis que hi ha al fris de l'entaulament dòric.

El Partenó

S. V a.C. Ordre dòric, estil grec clàssic, Acròpolis d'Atenes. Temple que guarda l'estàtua. Fust format per tambors,...

Continua llegint "Art Grec: Arquitectura, Escultura i Context Històric" »

Art i Arquitectura a l'Antiga Grècia

Art i humanitats5,85 KB

Grècia

Característiques:

  • Bellesa: harmonia, equilibri i proporció.
  • Antropocentrisme: ésser humà com a centre.
  • Racionalitat: ús del càlcul matemàtic.
  • Naturalisme: formes humanes idealitzades.

Etapes:

Arcaica (s. VII - V a.C.):
  • Establiment dels pobles grecs.
  • Guerres Mèdiques a la península Balcànica.
  • Inici dels Jocs Olímpics.
  • Sorgeixen els poemes d'Homer.
  • Neix la filosofia.
  • Arquitectura dòrica i jònica.
  • Escultura: figures humanes com el Koúros i la Koré.
Clàssica (s. V - IV a.C.):
  • Guerres importants.
  • Esplendor econòmic i polític.
  • Enfrontament entre Atenes i Esparta.
  • Desenvolupament de la democràcia.
Hel·lenística (s. IV - II a.C.):
  • Abandonament de l'idealisme en favor del realisme.
  • Dinamisme i teatralitat a l'art.

Arquitectura

Urbanisme:

  • Neix a
...
Continua llegint "Art i Arquitectura a l'Antiga Grècia" »

Elements Clau i Tipologia de l'Arquitectura Romana

Art i humanitats3,28 KB

Sistemes de Cobertes en l'Arquitectura Romana

Roma va introduir l'arc, sent l'arc de mig punt el més utilitzat.

L'Arc de Descàrrega

És un arc embotit al mur cec, generalment de mig punt rebaixat i fet amb maons. La seva funció principal era reforçar l'estructura del mur de formigó. Posteriorment, quedava ocult per la decoració. Aquesta tècnica proporcionava una estructura més sòlida.

Conseqüència de l'Ús de l'Arc: La Coberta de Volta

La utilització de l'arc va permetre el desenvolupament de diversos tipus de voltes:

  • Volta de canó: Utilitzada per cobrir espais rectangulars.
  • Volta d'aresta: Utilitzada per cobrir espais quadrats.
  • Cúpula: Utilitzada per cobrir espais circulars.

Els romans tampoc van rebutjar l'ús de l'arquitrau.

Decoració

...
Continua llegint "Elements Clau i Tipologia de l'Arquitectura Romana" »

Goya: Context Històric i Característiques de la seva Obra

Art i humanitats3,85 KB

És un dels referents indiscutibles dels segles XIX i XX. Goya viu un període de transició entre el Neoclassicisme i el Romanticisme. Però la seva obra fuig de qualsevol intent de catalogació, és una figura complexa, que sintetitza moviments artístics diferents; en els seus inicis és a prop del Rococó i del Neoclassicisme.

De fet, és contemporani de David; es pot dir que David representa el punt de vista positiu, optimista, de la Revolució Francesa, i Goya el negatiu, el pessimista. Serà, a més, de gran influència sobre estils posteriors (Romanticisme, Realisme, Impressionisme, Expressionisme, Surrealisme). De fet, es considera precursor de la pintura contemporània.

Per a poder entendre la seva obra i la seva evolució hem de conèixer...

Continua llegint "Goya: Context Històric i Característiques de la seva Obra" »

Pintura Neoclàssica i Romàntica: Influències i Context Històric

Art i humanitats2,2 KB

El Jurament dels Horacis

(1784), neoclassicisme, Revolució Francesa i l’Imperi de Napoleó. Conquesta d’Europa. El model clàssic era el que volien seguir la burgesia i els revolucionaris, grans admiradors de la virtut i la severitat dels grecs i romans clàssics. Art que rebutjava els estils precedents, Barroc i Rococó. M i I: David rep influències de Rafael, Poussin i Caravaggio i és un referent per a altres artistes neoclàssics.

El 3 de maig

(1814), neoclàssic/romàntic. Invasió d’Espanya per tropes de Napoleó. Ferran VII posa la corona en mans de Napoleó i aquest corona el seu germà, Bonaparte. Aixecament i afusellats. S: Denúncia de les arbitrarietats de la guerra. MiI: Els antecedents s’han de buscar en la pintura barroca...

Continua llegint "Pintura Neoclàssica i Romàntica: Influències i Context Històric" »

Anàlisi d'Escultures: El Profeta i Dona i Ocell

Art i humanitats4,73 KB

El Profeta

Autor:

Pablo Gargallo

Localització:

Centro de Arte Reina Sofia (Madrid), Museo Gargallo (Zaragoza)

Cronologia:

1933 (guix), 1936 (bronze)

Tema:

Religiós i simbòlic

Material:

Bronze

Tipologia:

Exempta

Context històric:

Dècada dels anys 30, Estat espanyol Segona República, societat polaritzada entre dretes i esquerres, a les portes de la Guerra Civil. Acabada la guerra la situació empitjora tant econòmicament (Crac del 29) com políticament, amb l'enfrontament entre feixistes i comunistes. Pablo Gargallo, aragonès emigrat a Barcelona, on va viure i estudiar a l'Escola d'Art i on es va relacionar amb els artistes modernistes catalans, va viatjar a París, on va entrar en contacte amb les avantguardes del moment.

Anàlisi formal:

Descripció:

...
Continua llegint "Anàlisi d'Escultures: El Profeta i Dona i Ocell" »

Llum i Emoció: La Profunditat Pictòrica de Rembrandt

Art i humanitats3,05 KB

La Pintura de Rembrandt

Retrats Intims i Reveladors

En els retrats individuals, Rembrandt destaca per la seva capacitat de capturar l'essència dels seus models. Les obres dedicades a la seva família, com Saskya (la seva esposa), Hendrikje (la seva segona companya) i el seu fill Tito, són exemples notables. En aquests retrats, l'ús del clarobscur, reminiscent de la llum misteriosa de les obres amb personatges de l'Antiguitat, crea una atmosfera íntima i evocadora. La llum i el color no només embelleixen els rostres, sinó que també intenten matisar i revelar la personalitat dels personatges.

Cal destacar els retrats d'ancians, on Rembrandt incideix en dos aspectes fonamentals de la condició humana: la pobresa i la saviesa, l'experiència...

Continua llegint "Llum i Emoció: La Profunditat Pictòrica de Rembrandt" »

El Discòbol de Miro

Art i humanitats2,07 KB

Autor: Miro
Cronologia: 460 aC
Tipologia: Escultura exempta
Materials: Original de bronze, còpia romana de marbre
Mides: 1,55
Estil: Grec clàssic
Localització: Museo Nazionale Romano

Descripció formal:

El discòbol trenca els principis bàsics de frontalitat i rigidesa de l'escultura arcaica i reflecteix la inquietud de l'artista per mostrar el moviment, que aconsegueix mitjançant la complexa postura del personatge. Vist de perfil, el cos descriu una s que compon la figura de dalt a baix i que es combina amb l'arc que descriuen els braços estesos. Malgrat la violència dinàmica que expressa l'acció, es fa evident l'habilitat de Miro per equilibrar la composició fent que el braç que manté el disc faci de contrapes amb la cama en la qual es...

Continua llegint "El Discòbol de Miro" »

Aqüeducte de Tarragona: Història, Arquitectura i Curiositats

Art i humanitats3,41 KB

Aqüeducte de Tarragona

Descripció

L’alçada màxima de l’obra és de 26 m. Està construït amb carreus en sec, sense argamassa o material aglutinant, que tenen forma d’encoixinat, excepte les dovelles dels arcs, que són llises. Tenen molta importància les impostes (punt d’on arrenca l’arc), que juntament amb les cornises separen els dos pisos i la canal de l’aigua i remarquen l’horitzontalitat i la solidesa de la construcció. La canal, per on circulava l’aigua, té una amplada de 80 cm. Una vegada superat el desnivell de la vall, el canal seguia per l’antic camí de l’Àngel, i entrava a la ciutat per l’actual Avinguda de Catalunya fins a l’anomenat castellum aquae, on l’aigua era depurada i distribuïda per tota...

Continua llegint "Aqüeducte de Tarragona: Història, Arquitectura i Curiositats" »

Iconografia de Sant Climent de Taüll

Art i humanitats3,95 KB

Catalogació

Van ser arrencades entre els anys 1919-23 i traslladades al MNAC, l'any 1934 al Palau Nacional. Vall de Boí (Alta Ribagorça). Segons una inscripció que hi ha en el fust d'una de les columnes l'església es va consagrar el 10 de desembre de 1123 pel bisbe de Barbastre, Ramon. Per tant la cronologia d'aquestes pintures deu estar entre aquesta data i l'any 1150 aproximadament. Autors desconeguts però sembla que van participar dos pintors, un, anomenat el Mestre de Taüll que va pintar l'absis central i un altre pintor, anomenat el Mestre del Judici Final que va pintar altres parts de l'església. Probablement el pintor principal era d'origen italià o com a mínim estava familiaritzat amb la pintura bizantina d'Itàlia. Suport...

Continua llegint "Iconografia de Sant Climent de Taüll" »