Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Art i humanitats

Anàlisi de "La Llibertat Guiant el Poble" de Delacroix

Representació de l'Espai Tridimensional

La sensació de profunditat es crea utilitzant la relació temàtica entre el fons i el primer pla: a la llunyania hi ha un piquet que dispara i, a primer terme, cossos caiguts.

Composició i Simbolisme Cromàtic

La composició del quadre és piramidal, asimètrica i ascendent. A la França revolucionària, les barricades es construïen en forma d’escales. D’acord amb aquest criteri, Delacroix va disposar els personatges situant-los sobre esglaons i destacant-ne, en la posició més elevada, la figura de la Llibertat (disposició molt semblant a la utilitzada per T. Géricault en El rai de la Medusa).

La composició es veu unificada gràcies a la...

Apol·lo i Dafne: Anàlisi de l'obra de Bernini

Autor: Gian Lorenzo Bernini

Bernini va ser un dels principals exponents del barroc italià en l'arquitectura i l'escultura, tot i que també va fer pintura. Per això va ser arquitecte, escultor i pintor. És considerat una figura comparable a Miquel Àngel durant el Renaixement. L'obra pertany al segle XVII i a l'estil barroc italià.

Tècnica escultòrica

Utilitza la tècnica extractiva, a base de treure material (talla sobre marbre).

Forma

Aquesta escultura és exempta (de volum rodó) i es mostra dempeus. No presenta pigmentació afegida, només el color natural del marbre.

Tipus d'escultura

És un grup escultòric, tipologia que pren molta importància en el Barroc. Mostra un gran moviment (dinamisme)

Escultura Eqüestre de Marc Aureli: Anàlisi i Context Històric

Context Històric de Marc Aureli

Marc Aureli fou nomenat emperador l’any 161, després de la mort d’Antoní Pius. El seu regnat va estar marcat per nombrosos conflictes militars, entre els quals destaquen les lluites contra els pobles germànics a la riba del Danubi i contra els parts i els sàrmates a Mesopotàmia.

Marc Aureli fou un home culte, seguidor de la filosofia estoica, i durant el seu mandat va evitar la persecució dels cristians. Fou el cinquè emperador de la dinastia Antonina, etapa durant la qual Roma assolí la seva màxima expansió territorial i la seva màxima prosperitat econòmica i cultural.

En aquest sentit, es va dur a terme una gran producció de retrats...

El Partenó: Arquitectura i Estructura

El Partenó (s. V a.C., època clàssica grega) s'erigeix sobre una base de tres graons (estereòbat) que culmina amb un últim graó o estilòbat, sobre el qual s'aixequen, sense base, les columnes dòriques: vuit a la façana frontal i disset a les laterals. El fust està format per tambors superposats i el capitell consta de dues parts: àbac i equí.

L'entaulament presenta un nivell inferior amb arquitrau, un fris on s'alternen tríglifs i mètopes, i a dalt, una cornissa decorada amb acroteris. Damunt la cornissa hi ha un frontó. És un temple dòric, octàstil i perípter. A l'interior, la planta rectangular de la cel·la es divideix en dues sales: la naos i l'opistòdom. Les mètopes del fris reprodueixen...

Laocoont i els seus Fills: Anàlisi Escultòrica

Context Històric i Descoberta

El grup escultòric de Laocoont i els seus fills fou trobat l’any 1507 entre les restes de la Domus Aurea a Roma. Tot i que la còpia romana en marbre es data al segle I dC, l'obra original es situa al Segle III - II aC.

La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques.

L'Escola de Rodes

El grup del Laocoont es va produir a l’illa de Rodes, que...

Localització geogràfica

Meitat sud de la península balcànica, les illes que l'envolten i les costes d'Àsia Menor. Territori muntanyós, amb valls estretes que dificulten les comunicacions per terra; costes retallades que proporcionen abundants ports naturals.

Ciutats-Estat independents amb govern, moneda i exèrcit propis. Colònies: Magna Grècia i el litoral mediterrani de França i de Catalunya. Amb Alexandre el Gran s'arriba fins a l'Indus i a Egipte.

Orígens

• Civilització minoica o cretenca (2700–1600 aC)
• Civilització micènica (1600–1200 aC)
• Edat fosca (etapa de retrocés cultural): cap al 1200 aC els doris derroten els micènics.

Context històric

Naixement de la cultura i de l'art grecs, els segles IX i VIII aC; la societat supera...

Pintura: fitxa tècnica

Pintura: Fitxa tècnica: títol, autor, cronologia, estil, ubicació actual, dimensions.

Anàlisi formal

Tècnica

Tècnica: fresc, encàustica, oli, tremp, aquarel·la, acrílic, pastís, collage, gravat, mosaic...

Suport

• Mur
• Taula
• Tela
• Paper
• Ceràmica

Eines

Eines: pinzell, espàtula, esponja, llapis...

Línia (de contorn)

Tipologia: definida, primària, contínua, discontínua...
Traç: ràpid, nerviós, acurat, dibuix acadèmic...

Colors

Descriure colors dominants i la seva localització al quadre (primaris/secundaris/terciaris/complementaris, càlids/freds). Indicar tonalitats i lluminositat (gama dominant, colors lluminosos o apagats, veladures, tintes planes). Tipus de pinzellada i textura: llarga, curta, gruixuda, solta, puntillista,...

Laocoont i els seus fills

• Cronologia: S. I a.C.
• Estil: Hel·lenístic
• Material: Marbre
• Tècnica: Talla
• Forma: Exempta
• Cromatisme: Monòcrom
• Localització: Museus Vaticans (Roma)

Context històric i cultural

Al segle I a.C., els romans van conquerir tots els regnes hel·lenístics i Octavi va governar en solitari, iniciant un nou règim: l'Imperi.

El context històric es remunta al regnat d'Alexandre Magne, caracteritzat per un fort autoritarisme i l'expansió per Grècia, Egipte i Àsia. En aquests territoris es va crear una Koiné, una comunitat cultural on es va fusionar la cultura grega.

Descripció i anàlisi formal

• Composició: Un home adult i dos joves nus, units per una serp.
• Estructura: Geomètrica triangular amb el vèrtex superior en el Laocoont.

Art Modern: Renaixement, Barroc i Rococó

El Renaixement i el Manierisme

Períodes Clau

• Quattrocento (s. XV)
• Cinquecento (s. XVI)
• Manierisme (fins al segle XVII)

Artistes i Obres Destacades

• Brunelleschi: Santa Maria del Fiore
• Ghiberti: Baptisteri de la Catedral de Florència
• Alberti: El Sacrifici d'Isaac
• Miquel Àngel: David
• Durero: Gravats i Retrats de Ciutadans
• El Greco: L'Enterrament del Senyor d'Orgaz
• Leonardo da Vinci: La Gioconda

Barroc i Rococó

Cronologia i Focals

• Barroc (s. XVII - principis s. XVIII)
• Rococó (s. XVIII, sobretot a França i Alemanya)

Obres i Artistes Clau

• Rubens: Les Tres Gràcies
• Rembrandt: Granxciov
• Caravaggio: La Medusa
• Chardin: La Regadora
• Velázquez: Les Menines

Art Contemporani: Del Neoclassicisme a les Avantguardes

Neoclassicisme (s.

Llinda

Element horitzontal construït d'una sola peça. En l'arquitectura clàssica s'anomena entaulament al conjunt d'elements situats sobre les columnes. Comprèn l'arquitrau, la cornisa, el fris i el frontó.

L'entaulament més genuí és el dòric. Així, els tríglifs representarien els extrems de les bigues transversals, i les mètopes, les planxes de fusta i de ceràmica que es col·locaven en els espais buits entre els tríglifs.

L'arquitectura allindanada es coronava amb teulades de dues o més vessants.

Element fonamental: encavellades o cavalls (armadura triangular que, retirada cada certa distància, cobreix tot el sostre).

A la Mediterrània, l'encavellada dona lloc al frontó i també originarà els teginats.

Arc

És un element sustentat...