Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Secundària

Materials de la Casa del Poeta Tràgic

Els materials utilitzats eren la pedra calcària, maons, fusta i recoberts decoratius de marbre i estuc.

Decoració Pictòrica i Mosaics a la Casa del Poeta Tràgic

Entre les decoracions pictòriques de la Casa del Poeta Tràgic cal destacar diverses pintures al fresc de temàtica mitològica.

Entre aquestes, cal remarcar-ne una situada en el pòrtic del peristil que representa el «Sacrifici d'Ifigènia» (actualment conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols).

Estils de la Pintura Romana

La pintura romana es classifica segons un estudi fet l'any 1882 per l'arqueòleg alemany August Mau, a partir de les pintures de Pompeia:

• Primer estil o d'incrustació: imita plaques de marbre de diversos colors.
• Segon

Característiques Generals de l'Arquitectura Neoclàssica

Les característiques generals de l'arquitectura neoclàssica són:

• Cerca de la bellesa ideal basada en les línies pures, en la simetria i en les proporcions subjectes a la mesura i les matemàtiques. Reacciona contra els efectes decoratius del Barroc i el Rococó. En aquest sentit, mostra un gust per la senzillesa, amb predomini d'allò arquitectònic sobre allò decoratiu.
• Utilitza elements bàsics de l'arquitectura clàssica: columnes, ordres com el dòric i el jònic, frontons, arcs de mig punt, voltes, cúpules, etc.
• La decoració és senzilla i austera. Està inspirada en l'art clàssic a base d'oves, garlandes, decoració floral, escuts, trofeus, etc. i també en l'art egipci.
• A més

La Madeleine de París: Un Temple Neoclàssic

Nom:

La Madeleine

Arquitecte:

Pierre Vignon

Cronologia:

1806-1842

Localització:

Plaça de la Madeleine, París (França)

Estil:

Neoclassicisme, Període Napoleònic, Estil Imperial

Tipologia:

Religiosa, Temple

Materials:

Pedra amb aparell isòdom

Sistema Constructiu:

Arquitravat i voltat

Context Històric i Cultural de La Madeleine

Quan la construcció de La Madeleine s'inicia, ens trobem en l'època de l'Imperi Napoleònic. Napoleó recull els ideals de la Il·lustració i dels revolucionaris francesos, assumint l'estètica classicista, associada a l'ordre i la racionalitat, enfront de l'emocionalitat barroca o el refinament aristocràtic rococó, considerat frívol i immoral.

Es manté la convicció il·lustrada...

L'Arquitectura Romànica

El Romànic es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Es denomina així perquè molts dels seus elements tenen semblances amb l'art romà. Malgrat que es van construir obres civils (castells, muralles...), la major part de les obres romàniques són religioses, a causa de la gran importància de la religió en la societat medieval feudal.

L'arquitectura va ser la forma artística més desenvolupada del Romànic. L'escultura i la pintura s'utilitzaven per decorar i completar els edificis.

Elements de les Esglésies Romàniques

Alguns elements de les esglésies romàniques eren:

• La planta, que era de creu llatina, amb dos braços que s'unien al creuer. Solia tenir una o tres naus. A la capçalera hi havia un

El Jardí de les Delícies: Una Obra Mestra del Bosch

Anàlisi del Tríptic i el seu Simbolisme Religiós

El Tríptic del Jardí de les Delícies és una obra realitzada per Hieronymus Van Aeken, més conegut com a El Bosch. La fermesa de les seves conviccions es tradueix en el significat religiós de les seves obres, que s'inscriu en l'ortodòxia cristiana i que s'expressa per mitjà d'una simbologia críptica de difícil comprensió. L'obra, datada entre 1500 i 1505, està pintada a l'oli sobre taula. Té una dimensió de 220 x 195 cm la taula central i 96 cm les laterals. El seu estil és el gòtic flamenc, i el tema és religiós. El tríptic es troba al Museo del Prado de Madrid.

L'època en què va ser pintat el quadre va estar marcada per...

El Jurament dels Horacis

Fitxa Tècnica

Títol: El jurament dels Horacis

Autor: Jacques-Louis David

Cronologia: 1784

Tècnica: Oli sobre tela

Mesures: 4,25 x 3,30 m

Estil: Neoclàssic

Tema: Literari

Localització: Museu del Louvre (París)

Descripció Formal

• David planteja un gran equilibri en tota la composició, integrant les figures dins de l'espai i assignant a cada figura o grup una de les tres arcades del fons.
• Aquesta separació permet ordenar tots els personatges i aporta claredat expositiva.
• Subordina el color al dibuix.
• Perfecte modelatge anatòmic, que recorda l'escultura clàssica.
• Cromatisme: predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles.
• El vermell, utilitzat en tres parts en què es divideix el quadre, equilibra cromàticament l'escena.

Biografia de Leonardo da Vinci

Leonardo da Vinci fou un artista florentí i un home d’esperit universal, a la vegada científic, enginyer...

Fou alumne del pintor i escultor Andrea Verrocchio. Les seves primeres obres són de temàtica religiosa i retrats. Treballà a Milà i a Florència, entre altres llocs d’Itàlia. La seva obra va tenir gran influència.

El 1516 va anar a França, a la cort de Francesc I.

Només han sobreviscut una quinzena de les seves obres. Aquest fet és una conseqüència del temps que dedicava a les seves constants experimentacions tècniques i estudis científics.

Context Històric del Renaixement

Leonardo da Vinci (1452-1519) va ser l’encarnació de l’artista total dels segles XV i XVI, aquell que dominava l’arquitectura,...

2.- Eros i Psique

Autor: Antoni Canova

Cronologia: 1787-1793

Tipologia: Escultura exempta

Material: Marbre

Estil: Neoclàssic

Dimensions: 1’55 x 1’68

Tema: Mitològic

Localització: Museu del Louvre, París

Biografia de l'autor

Canova és l'escultor amb més èxit del neoclassicisme. Comença treballant com a picapedrer i s'inicia en l'escultura quan es trasllada a Venècia el 1768. Les primeres escultures tenen un aire naturalista i serà el 1781, quan va a Roma, que començarà a agafar influència de l'escultura clàssica antiga. Va treballar per a la noblesa (Napoleó, Caterina de Rússia, Papa Climent XIV...). El 1802 és cridat a la cort de Napoleó i li encarreguen l'escultura de Paulina Bonaparte representada com a Venus. Les obres de Canova...

Unificació Alemanya: Procés i Conseqüències

La Unificació Alemanya va iniciar-se al segle XIX. El territori de parla alemanya era un conjunt de més de 30 estats independents, entre els quals destacaven Prússia i Àustria per la seva força política, econòmica i militar. Els habitants d'aquests estats es reconeixien com a alemanys, compartint llengua, cultura i història comunes. Intel·lectuals romàntics i nacionalistes alemanys van difondre aquests elements comuns entre tots els alemanys, manifestant el desig de crear un estat alemany unificat.

El primer pas cap a la unificació fou la creació, el 1833, del Zollverein o unió duanera, que va incloure una gran part dels estats alemanys. Promoguda per Prússia, aquesta unió va significar...