Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Art i humanitats de Secundària

Eros i Psique de Canova: Anàlisi i mite

Art i humanitats3,02 KB

Eros i Psique

Canova (1787-1793)

Aspecte tècnics

  • Estil: Neoclassicisme
  • Tècnica: Talla
  • Material: Marbre
  • Forma: Escultura exempta
  • Cromatisme: Monocrom

Localització

Museo del Louvre

Tema

La nimfa Psique, enamorada del déu Eros, s'adorm per destapar un cànter i no desperta fins que Eros la besa.

Elements formals

  • Superfície llisa, fina i polida amb cura.
  • Multiplicitat, proporció, profunditat en el relleu.
  • Dues figures s'entrelacen formant una X, subratllant la proximitat.
  • Llum clara i forta que provoca un difuminat dolç i suau.

Funció i significat

Encarregada per Lord Cawdor i robada per Murat. Simbolitza l'amor com la passió carnal.

Característiques de l'estil

  • Retorn als models clàssics grecollatins i renaixentistes.
  • Segueix l'ideal de bellesa.
  • Puresa de
...
Continua llegint "Eros i Psique de Canova: Anàlisi i mite" »

El Panteó de Roma: arquitectura i simbolisme

Art i humanitats3,84 KB

El Panteó de Roma: un tresor arquitectònic

Interior: harmonia i simbolisme celestial

El diàmetre interior permet inscriure una esfera completa, conferint a l'edifici una perceptible sensació d'harmonia. La cúpula, decorada amb cassetons (símbol de la cúpula celestial), està feta de formigó barrejat amb fragments de pedres volcàniques lleugeres i recoberta exteriorment per maons. Posseeix una estructura d'anells i nervis.

Els cassetons estan distribuïts en cinc sèries de 28 per tot el diàmetre de la cúpula, disminuint progressivament en sentit ascendent. Tenen una doble funció:

  • Alleugerir el pes de la cúpula.
  • Donar sensació d'esfericitat i profunditat, gràcies al joc de llums i ombres.

Entorn i integració urbanística

Per entendre...

Continua llegint "El Panteó de Roma: arquitectura i simbolisme" »

L'Entremament del Senyor d'Aorgaz: Anàlisi de l'Obra de El Greco

Art i humanitats2,82 KB

L'Entremament del Senyor d'Aorgaz
Fitxa tècnica:
Autor: El Greco
Cronologia: S.XVI
Estil: Manierista
Localització: Toledo
Mides: 4'80 x 3'60
Tema: Religiós
Context històric:

La Itàlia Renaixentista era un mosaic polític format per petites ciutats, denominades per algunes famílies d'aristòcrates o de banquers. Al S.XVI, els enfrontaments entre Francesc I de França i l'emperador Carles V van convertir Europa en un camp de batalla. Aquest conflicte va tenir una gran repercussió a Itàlia perquè el suport del papat a França va provocar l'assalt al Vaticà de tropes imperials l'any 1527, fet que va comportar la decadència del papat i la posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes.

En el terreny econòmic, es va produir un creixement...

Continua llegint "L'Entremament del Senyor d'Aorgaz: Anàlisi de l'Obra de El Greco" »

El Crit de Munch i Sol Naixent de Monet: Anàlisi Comparativa

Art i humanitats7,5 KB

Anàlisi d'El Crit d'Edvard Munch

Catalogació i Context Artístic

Aquesta obra s’anomena El Crit i és de l’autor Edvard Munch. Està datada de l’any 1893 i actualment es troba al Museu d’Oslo, el Nasjonalgalleriet. És d’estil expressionista, la tècnica que utilitza és l’oli sobre tela i el tema tractat és al·legòric.

Edvard Munch va abandonar la carrera d’enginyeria el 1880 per dedicar-se a la pintura. Afectat per les morts de la seva mare i la seva germana gran, la seva obra va reflectir una actitud tràgica i desesperada de la vida. L’any 1885 va viatjar a París i va quedar admirat pel tractament del color i els plans de Gauguin. A partir d’ara, crearà un estil personal caracteritzat per l’ús de l’expressivitat...

Continua llegint "El Crit de Munch i Sol Naixent de Monet: Anàlisi Comparativa" »

Avantguardes i Noucentisme: Moviments Culturals Clau del Segle XX

Art i humanitats2,55 KB

Les Avantguardes Europees al Segle XX

Les avantguardes a Europa, a la primeria del segle XX, es desenvolupen al mateix temps que el Modernisme i el Noucentisme, però tenen un ressò més cridaner i impactant, perquè el seu objectiu més immediat és trencar amb la tradició cultural occidental. França i Itàlia seran els països capdavanters d’aquesta revolució cultural.

Característiques de les Avantguardes

  • Els moviments d’avantguarda sorgeixen entre 1909 i 1940.
  • Dins les avantguardes hi ha diversos moviments clau: el Futurisme, el Cubisme, el Dadaisme i el Surrealisme.
  • Es caracteritzen pel desig de buscar noves formes d’expressió, de provocar rebuig, sorpresa o desconcert en la mentalitat de la societat burgesa.
  • Els defensors del Futurisme
...
Continua llegint "Avantguardes i Noucentisme: Moviments Culturals Clau del Segle XX" »

El Renaixement: Art, Humanisme i Redescobriment de l'Antiguitat

Art i humanitats3,15 KB

El Renaixement: Un Retorn a la Cultura Clàssica

Renaixement vol dir 'tornar a néixer' en els valors de la cultura clàssica de Grècia i Roma. El contacte de la península Itàlica amb l'Orient i el nord d'Àfrica va permetre l'enriquiment econòmic i cultural i va afavorir el desenvolupament de ciutats amb una burgesia forta i poderosa. Florència i Venècia van ser les ciutats principals on es van manifestar els canvis de la nova societat renaixentista. A més, era a Itàlia on havia crescut una de les dues cultures del període clàssic antic, Roma, i on pervivien les restes de l'antiguitat grecoromana, que van ser la referència històrica del nou període. Artistes, arquitectes, escriptors, pensadors, etc. podien veure amb els seus propis...

Continua llegint "El Renaixement: Art, Humanisme i Redescobriment de l'Antiguitat" »

Obres d'Art a Través del Temps

Art i humanitats4,79 KB

Pintura

Neoclassicisme

- El Jurament dels Horacis. David. Finals segle XVIII. París. Desconegut. Funció: Expressar.

Avantguarda

- 3 de maig de 1808. Goya. Inicis segle XIX. Madrid. Desconegut. Funcions: Expressar, representar i homenatjar.

Romanticisme

- La Llibertat Guiant el Poble. Eugène Delacroix. Inicis segle XIX. París. Desconegut. Funció: Al·legoria del moviment liberal.

Realisme

- Enterrament a Ornans. Courbet. Mitjans segle XIX. París. Desconegut. Funció: Al·legòrica.

- La Vicaria. Marià Fortuny. Finals segle XIX. Madrid-París. Taula. Madame Cassin. Funcions: Decorativa i al·legòrica.

- L'Esmorzar a l'Herba. Manet. Finals segle XIX. París. Lliure creació. Cap.

Impressionisme

- Sol Ixent, Impressió. Monet. Finals segle XIX. París....

Continua llegint "Obres d'Art a Través del Temps" »

Els Jugadors de Cartes de Cézanne: Anàlisi Completa

Art i humanitats5,19 KB

Els Jugadors de Cartes

Paul Cézanne

1890-1892

Museu d'Orsay, París

Context Històric

Aquest quadre va ser pintat a la segona meitat del segle XIX, una època marcada per la industrialització i per profunds canvis socials, culturals, polítics i econòmics, a més d'importants innovacions científiques i tècniques.

Fins al 1870, França estava sota el regnat de Napoleó III, que va intentar crear un nou imperi. Això va provocar una guerra entre França i Prússia. Napoleó va fracassar i, l'any 1870, es va proclamar la Tercera República Francesa.

A nivell social, la religió perdia cada vegada més importància. El canvi de mentalitat de la societat, sumat a la introducció de les noves tecnologies, els nous materials i la invenció de la fotografia,...

Continua llegint "Els Jugadors de Cartes de Cézanne: Anàlisi Completa" »

Característiques de l'Art Gòtic i la Crisi del Segle XIV

Art i humanitats4,57 KB

L'Art Gòtic: Arquitectura, Escultura i Pintura

Característiques de les Catedrals i Esglésies Gòtiques

  • Utilització de l'arc apuntat o ogival, més alt i lleuger.
  • Nova volta ogival, formada per trams separats per arcs ogivals.
  • Major alçada de l'edifici i millor distribució del pes, permetent grans finestrals amb vitralls de colors.
  • Sistema complex d'arcbotants i contraforts per contenir la força de les voltes.
  • Portalada gòtica amb arquivoltes decorades amb estàtues, heretada del romànic.
  • Planta de creu llatina, amb un braç llarg i els altres curts (transsepte).

L'Escultura Gòtica

L'escultura gòtica es feia servir principalment per decorar les façanes de les esglésies. Les gàrgoles, elements constructius, servien per evacuar l'aigua de...

Continua llegint "Característiques de l'Art Gòtic i la Crisi del Segle XIV" »

San Pietro in Montorio: Joia Renaixentista de Bramante a Roma

Art i humanitats2,55 KB

El Templet de San Pietro in Montorio és una església construïda l’any 1502 per l'arquitecte Donato Bramante. D'estil renaixentista, està construïda amb pedra, marbre i granit, i es localitza a Roma, Itàlia.

Arquitectura i Disseny del Templet de Bramante

El temple es divideix en dos pisos:

  • El primer pis comença amb una escalinata circular que delimita el peristil de setze columnes d’ordre toscà. Damunt d'aquestes s’aixeca un entaulament clàssic format per:
    • Un arquitrau.
    • Un fris dividit en tríglifs i mètopes decorades amb les imatges dels instruments del martiri de Sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana.
    • Una cornisa.
  • El pis superior fa les funcions de tambor i contribueix a la lleugeresa del conjunt. Aquí se succeeixen una
...
Continua llegint "San Pietro in Montorio: Joia Renaixentista de Bramante a Roma" »