Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Batxillerat

C, C, F, C, C, F, C, F, C, F.

Terminologia Clau en Embriologia

• Gàstrula
• Ectoderm
• Endoderm
• Arquènteron
• Mesoderm
• Blastocel
• Blastòpor

Bioelements Essencials i Codi

Identificació dels elements:

• Carboni (G)
• Ferro (d)
• Hidrogen (J)
• Nitrogen (b)
• Fòsfor (c)
• Iode (h)
• Potassi (i)
• Calci (e)
• Sofre (f)
• Clor (a)

L'Osmosi i els Medis Cel·lulars

Medis

• Isotònic
• Hipertònic (+ sal fora)
• Hipotònic

Definició d'Osmosi

L'osmosi és el pas del dissolvent entre dues solucions de concentració diferent a través d'una membrana semipermeable que impedeix el pas de molècules de solut. L'aigua (H₂O) es mou de la zona de menor concentració de solut (-) cap a la de major concentració (+).

Cicles Biològics

• Diplont: B, A, C (Ésser humà)
• Haplont: E, F, D (Fongs)
• Diplohaplont: I, K, G, H,

Columna vertebral: parts i corbes

Columna: parts: forat vertebral, medul·la espinal, greix, artèries, venes i lligament longitudinal. Quatre corbes: cervical, toràcica (aguanta el pes del cos), lumbar i sacral. Extensió: cap endarrere; flexió: cap endavant.

Estructura de la vèrtebra i discos

Estructura de la vèrtebra: cos vertebral, element costal fusionat, arc, pedicle, apòfisi transversa (cos rodó, fusionada amb la de dalt), espinosa, apòfisi articular, làmina, escotadura, forat i disc intervertebral.

Mèdul·la: pedicles vertebrals, ganglis espinals; final aproximat a L1.

Lligaments alars (mantenen l'odontoide). Vèrtebra dorsal: 10 articulacions mòbils i 2 semimòbils. Vèrtebra lumbar: 6 articulacions mòbils i 2 semimòbils. Vèrtebres

S. Fox: Síntesi de la matèria orgànica complexa

A les regions volcàniques pròximes al mar de la Terra primitiva, les barreges d'aminoàcids es van escalfar i dessecar, donant lloc a proteïnes. El 1958, S. Fox va introduir una barreja de 18 tipus d'aminoàcids en un forn a 170 °C. Va obtenir polímers d'aminoàcids similars a les proteïnes (proteinoides tèrmics) que formen gotes. Aquestes gotes (microesferes) podien captar energia i dividir-se.

Síntesi d'àcids nucleics

El 1959, Joan Oró, seguint un protocol semblant al de Miller però canviant la composició dels gasos per altres d'abundants als cometes, va aconseguir sintetitzar les molècules que formen els àcids nucleics. Segons Oró, els primers compostos orgànics es podien haver...

Els Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa. Inclouen tant organismes unicel·lulars, com els llevats i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer que coneixem com a bolet.

Característiques principals

• Els fongs poden causar malalties als éssers humans, especialment en pacients immunodeprimits o amb trastorns greus.
• Les infeccions s'atribueixen a: trasplantaments, SIDA o càncer/quimioteràpia.
• Tenen el seu propi regne (Fungi Myceteae).
• Són eucariotes i presenten una paret cel·lular formada per quitina i glucà, i una membrana cel·lular que conté ergosterol.
• Poden ser tant unicel·lulars com pluricel·lulars.
• Quan creixen en agar, formen hifes que creixen

La Fecundació: Definició i Origen del Zigot

La fecundació és el procés pel qual els éssers vius s’originen quan un espermatozoide s’uneix amb un oòcit i forma una nova cèl·lula, anomenada zigot. En el zigot s’han reunit 23 cromosomes de la dotació haploide de l’espermatozoide i 23 cromosomes de la dotació haploide de l’òvul.

El Camí dels Gàmetes a les Vies Genitals Femenines

Els dos tipus de gàmetes segueixen un camí diferent i oposat per tal de coincidir en un punt i poder unir-se:

• En el moment de l’ovulació, l’oòcit és expulsat del fol·licle de De Graaf i cau dins de la trompa de Fal·lopi.
• L’oòcit dura 24 hores i és quan pot ser fecundat.
• El semen de l’ejaculació produïda durant el coit conté de 200 a

1. La tecnologia de l'ADN recombinant s'anomena enginyeria genètica o clonació molecular. Ens ha permès dissenyar per primera vegada molècules d'ADN que no existien a la natura, és a dir artificials.

2. Eines

   • Enzims de restricció: són capaços de tallar l'ADN en seqüències específiques, com unes tisores moleculars.

   • ADN-ligasa: permet unir fragments d'ADN que han estat tallats per altres enzims.

   • Plasmidis: molècules circulars dins dels bacteris amb capacitat d'autoreplicació que es fan servir com a vehicles; s'utilitzen per replicar fragments d'ADN inserits.

   • Transformació: mètode per introduir plasmidis dins dels bacteris.

3. Herbert Boyer i Stanley Cohen van introduir gens d'un bacteri, mitjançant un plasmidi, a un altre bacteri.

   Anys després

El sistema complement

• El complement ajuda, complementa i, per tant, augmenta els mecanismes de la resposta immunitària.
• Està compost per 20 proteïnes del tipus globulina que es troben sempre a la sang.
• Les proteïnes reaccionen davant d'una gran varietat de complexos antigen-anticòs, fent que es produeixi la lisi dels microorganismes amb complexos antigen-anticòs adherits.
• El funcionament del sistema complement s'inicia quan el complex antigen-anticòs fixa una globulina i comença una seqüència d'activacions de les proteïnes del complement que condueixen a la formació d'un enzim actiu que actua sobre la membrana del microorganisme, produint-li porus i destruint-lo per l'entrada d'aigua (lisi).
• El sistema complement actua també en l'alliberament

4 Clonació dels productes de la PCR

Els fragments d’ADN amplificat són estables a baixes temperatures (-20 °C) durant 4 a 8 setmanes. Si es conserven a l'interior de plasmidis, són estables durant anys. Per tant, és convenient fer una clonació dels fragments obtinguts. Bàsicament, hi ha 4 estratègies per a la clonació d’aquests productes:

4.1 Clonació per extrems roms

Existeixen diversos kits comercials que permeten la clonació de fragments d’ADN que han estat amplificats amb una polimerasa que genera extrems roms, com la Pfu.

4.2 Clonació amb enzims de restricció

En aquest cas, els encebadors utilitzats en l’amplificació tenen en els seus extrems seqüències d’alguns enzims de restricció, de manera que aquestes dianes...

Història i evolució del microscopi

S. XVI-XVII: Primers microscopis pels oftalmòlegs. Gràcies a les lents convexes es podia augmentar la imatge. S. XVII: Antoni van Leeuwenhoek observa l'organització interna de la cèl·lula. S. XVII: Robert Hooke fou el primer a descobrir la cèl·lula i anomenar-la així, observant una làmina de suro.

El segle XIX i la consolidació científica

S. XIX: Matthias Schleiden estudia els teixits vegetals i Theodor Schwann estudia els teixits animals. 1858: Rudolf Virchow postula que tota cèl·lula prové d'una altra d'anterior; no existeix la generació espontània. 1861: Brücke afirma que la cèl·lula és l'element essencial.

Teoria cel·lular actual

• 1. Unitat estructural: És la part més petita de tot ésser