Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Concepte de la Fotosíntesi

La fotosíntesi és la conversió de l’energia lluminosa en energia química, que queda emmagatzemada en molècules orgàniques. La fotosíntesi és possible gràcies a l’existència d’unes molècules especials, anomenades pigments fotosintètics, capaces de captar l’energia lluminosa i utilitzar-la per activar electrons fins a arribar a transferir-los a altres àtoms, i iniciar així una reacció química.

Mecanismes de Recuperació d'Electrons

Per recuperar els electrons perduts pels pigments fotosintètics, bàsicament hi ha dos tipus de processos:

• Descompondre molècules d’aigua (H₂O → 2H⁺ + 2e⁻ + ½ O₂). Com que aquest mecanisme allibera oxigen a l’atmosfera, rep el nom de fotosíntesi oxigènica.

L'Aparell Locomotor

L'aparell locomotor és el que permet el moviment del cos.

Els Ossos: L'Esquelet

L'esquelet és el conjunt d'ossos del cos i suposen aproximadament el 18% del pes corporal.

Funcions de l'Esquelet

• Dóna suport al cos i li confereix la seva forma general.
• Tanca i protegeix el sistema nerviós central.
• En la medul·la òssia vermella es fabriquen cèl·lules sanguínies.
• Actua com a dipòsit de calci i altres minerals.

Estructura dels Ossos

Els ossos presenten les següents característiques estructurals:

• Una capa d'os compacte a la superfície.
• A l'interior hi ha l'os esponjós, farcit de moll de l'os.
• En el centre dels ossos llargs hi ha una cavitat repleta de medul·la òssia groga.

Teixit Ossi: Característiques i Composició

El teixit...

1. L'origen de la vida

1.1 Què és un ésser viu?

Per diferenciar un ésser viu d’un cos inanimat, tenim les següents característiques:

• Ha de ser capaç de transformar matèria en energia.
• Ha de poder autoreplicar-se.
• Ha de ser complex i estar organitzat.
• Ha de ser autosuficient.
• Ha de trobar-se en equilibri.
• Ha de contenir la informació per als processos que hi tenen lloc.

1.2 Teoria de la generació espontània

Alguns pensadors de l'època clàssica ja havien detectat que, a partir de les femtes d’animals, apareixen sense dificultat mosques i altres organismes. Per tant, van arribar a la conclusió que, a partir de matèria inanimada, podia aparèixer matèria viva. Tot això va donar lloc a la coneguda teoria de la generació espontània.

Aquesta...

Sistema Nerviós

És el que interpreta els sentits i elabora una resposta. El sistema nerviós es divideix en el sistema nerviós central, format per l’encèfal i la medul·la espinal, i el sistema nerviós perifèric, format per una xarxa de nervis que connecten el sistema central amb la resta del cos.

Els Axons

Tenen com a funció transmetre informació.

L'Acte Reflex

L'acte reflex és el que es dóna quan la resposta s'elabora en la medul·la espinal. La seva coordinació nerviosa consisteix en una neurona sensitiva que condueix un impuls nerviós fins a la substància grisa de la medul·la i allí el transmet a una neurona intercalar o d'associació, la qual el passa a una neurona motora que estimula el moviment d'una fibra muscular.

L'Arc

Estructura dels Glúcids

Els glúcids presenten una estructura cíclica (pentoses, hexoses i heptoses), sent aquesta la forma més estable. El carboni del grup carbonil passa a dir-se carboni anomèric i pot donar lloc a dues formes:

• Alfa (α): el grup hidroxil (-OH) del carboni anomèric es troba cap avall.
• Beta (β): el grup hidroxil (-OH) es troba cap amunt.

Monosacàrids importants

Exemples destacats: glucosa, fructosa i galactosa (C₆H₁₂O₆).

Disacàrids

Són glúcids formats per la unió de dos monosacàrids mitjançant un enllaç O-glicosídic, amb despreniment d'una molècula d'aigua (H₂O). Segons la unió, poden ser monocarbonílics o dicarbonílics.

• Maltosa: glucosa + glucosa.
• Cel·lobiosa: hidròlisi de la cel·lulosa.
• Lactosa: glucosa

Propietats de la vida i teories de l'origen

Les propietats de la vida es defineixen a través de diversos conceptes clau:

• Autopoiesi: capacitat de ser capaç d’autorenovar-se.
• Metabolisme: conjunt de canvis químics i de consum d’energia.
• Reproducció.
• Evolució: canvis en el material genètic.

De la generació espontània a l'evolució química

Segons la teoria de la generació espontània, alguns éssers vius podrien originar-se a partir de materials inerts. Tanmateix, Louis Pasteur va demostrar experimentalment que «tots els éssers vius procedeixen d’altres éssers vius» i que la generació espontània no es produïa.

Més endavant, Aleksandr Oparin va proposar l’evolució química gradual des dels gasos de l’atmosfera fins a les primeres...

Què són les proteïnes?

Les proteïnes són principis immediats orgànics formats per carboni, hidrogen, oxigen i, normalment, sofre i, en algunes ocasions, fòsfor.

Són pèptids, és a dir, formen cadenes d'aminoàcids que s'enllacen a partir de l'enllaç peptídic. Són molècules que contenen la informació genètica (ADN) i se sintetitzen en els ribosomes.

Funcions de les proteïnes

Desenvolupen funcions essencials en totes les cèl·lules:

• Estructural: formen una estructura de sosteniment (elastina, tubulina).
• Catalitzadora: donen més velocitat a les reaccions químiques (lipases i hidrolases).
• Nutritiva: aporten unes 5 Kcal (caseïna, gliadina).
• Reguladora: controlen totes les reaccions metabòliques (insulina).
• Contràctil: tenen la capacitat

El cor

El cor té la mida d’un puny i les seves parets estan formades per tres capes: el pericardi (és la membrana més externa), el miocardi (la capa muscular) i l'endocardi (la capa més interna).

El batec del cor

En el batec del cor hi ha dos tipus de moviments coordinats que afecten les aurícules i els ventricles:

• Sístole: és el moviment de contracció.
• Diàstole: és el moviment de relaxació.
• Sístole auricular: les aurícules plenes de sang que arriba de les venes impulsen la sang als ventricles.
• Sístole ventricular: la sang impulsada va cap a les artèries.
• Diàstole general: és la relaxació de tot el cor quan ha fet la funció d'impulsar la sang per les venes.

La circulació de la sang

S'estableixen dos circuits sanguinis, que són...

Evolució de la classificació dels éssers vius

• S. XVIII, Linné: 2 regnes (Animal i Vegetal).
• 1866, Ernst Haeckel: 3 regnes (Animal, Vegetal i Protistes).
• 1938, Copeland: 4 regnes (Animal, Vegetal, Protista i Monera).
• 1969, Robert Whittaker: 5è regne (Micota, posteriorment anomenat Fungi).
• Anys 80, Lynn Margulis: Proposa el terme Protoctista en lloc de Protista.
• 1990, Carl Woese i Gary Olsen: Proposen un nou rang taxonòmic: el Domini.
• 1998, Cavalier-Smith: Proposa el 6è regne, Cromista (actualment en discussió).

Cavalier-Smith no accepta la importància de la divisió en dominis eubacteris–arqueus de Woese i els inclou dins d'un grup d'eubacteris.

Els 3 dominis segons l'estructura cel·lular (Woese)

• Domini Eucària: Cèl·lules eucariotes (amb

Reproducció dels éssers humans

La nostra reproducció és sexual: s'uneix part de la informació genètica del pare i la mare per a crear vida. Per a reproduir-se és necessari:

• Formació de gàmetes: són cèl·lules reproductores especialitzades en el transport de la informació genètica dels progenitors. Els gàmetes femenins són els òvuls (es formen als ovaris) i els masculins són els espermatozoides (es formen als testicles).
• Fecundació: unió de l'òvul i l'espermatozoide, creant el zigot o cèl·lula ou.
• Desenvolupament embrionari: el zigot es desenvolupa a l'úter matern, on es divideix creant noves cèl·lules que formaran els teixits i òrgans del cos.
• Naixement: quan es completa el desenvolupament té lloc el part, l'eixida del