Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Origen de les capes de la Terra

Teoria de la creació homogènia:

1. La Terra rep nombrosos impactes de planetesimals; cada cop s'allibera energia per fondre el cos.
2. L'energia alliberada va fondre la Terra fins a transformar-la en una massa de magma.
3. La fusió va provocar que els materials terrestres més densos migressin a l'interior; els gasos despresos de les roques foses van formar l'atmosfera.
4. Quan les col·lisions disminueixen, la Terra es refreda i es forma l'escorça, que impedeix la dissipació brusca de l'energia interna.

Indústria farmacèutica i medicaments genèrics

Una empresa farmacèutica és propietària de la patent d'un medicament. El medicament és creat en aquella empresa i ningú el pot obtenir durant 20 anys.

Medicament genèric:

EMBARAS:

Testicles

Glàndules sexuals situades a la regió anterior del perineu.

• Funcions: fabricar espermatozoides i produir la hormona sexual masculina (testosterona).
• Situats a l'interior d'unes cobertes (bosses testiculars) recobertes per l'escrot, que és una pell fina i més fosca que la resta del cos, coberta per pèl i amb gran quantitat de glàndules sudorípares i sebàcies.
• En el seu interior es troben els túbuls seminífers (formació d'esperma); aquests tubuls es reuneixen i desemboquen en un tub anomenat epidídim (acumulació i maduració d'esperma fins a l'ejaculació).
• Les cèl·lules de Leydig fabriquen testosterona.
• L'epidídim condueix cap al conducte deferent, que ascendeix per la part posterior de la cavitat abdominal, dóna la volta

Aparell Reproductor Masculí

Funcions: Fecundació. Producció d'espermatozoides, secrecions glandulars i la hormona masculina (testosterona).

Organs

• Testicles: Dues glàndules externes que fabriquen esperma i testosterona. Estan envoltats per l'escrot per mantenir una temperatura baixa.
• Vies genitals: Inclouen l'epidídim i el conducte deferent, que recullen els espermatozoides i els envien a l'exterior a través de l'uretra.
• Glandules annexes: La pròstata i la vesícula seminal produeixen secrecions on els espermatozoides maduren i viatgen.
• Penis: Òrgan extern que diposita els espermatozoides dintre la vagina. Està format per teixit erèctil que es dilata amb l'afluència de sang. El gland és la part externa del penis, recoberta pel prepuci.

Conceptes Fonamentals de Nutrició i Processos Biològics

Què és la nutrició?

La nutrició és el procés pel qual els éssers vius obtenen o elaboren els nutrients i obtenen l’energia que necessiten.

Què són els nutrients?

Els nutrients són les substàncies necessàries per créixer i renovar els materials del cos. Aquests inclouen:

• Glúcids (o hidrats de carboni)
• Proteïnes
• Lípids (o greixos)
• Vitamines
• Sals minerals
• Aigua

Què és la nutrició autòtrofa i quins organismes la realitzen?

La nutrició autòtrofa és aquella en què els éssers vius es fabriquen els nutrients que necessiten. És la nutrició de les plantes i les algues, organismes autòtrofs que realitzen la fotosíntesi.

Explicació de la fotosíntesi

La fotosíntesi és el procés...

Sistema Nerviós Perifèric

El sistema nerviós perifèric està format per la xarxa de nervis i ganglis que s’estenen per l’organisme. Un gangli és una agrupació de somes (cos cel·lular) de neurones, situades fora dels centres nerviosos.

Els nervis tenen la funció de relacionar els centres nerviosos (l’encèfal i la medul·la espinal) o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos. A través d’ells es transmeten els impulsos nerviosos.

Divisions del sistema nerviós

• Sistema nerviós autònom (involuntari): Regula automàticament les funcions vitals de l’organisme de manera independent a la nostra voluntat (digestió, circulació, sudoració, etc.), mantenint l’equilibri del nostre medi intern.
• Sistema somàtic (voluntari)

Funció de relació

És la funció dels éssers vius que consisteix a estar connectat amb l'entorn: percebre i respondre als estímuls tant interns com externs. El sistema nerviós té dues funcions principals:

• Donar resposta als estímuls (interns i externs).
• Mantenir constant l'homeòstasi.

Les neurones i el citoplasma

Una neurona està formada pel cos cel·lular (nucli i membrana) i per prolongacions:

• Dendrites: curtes i nombroses, capten l'impuls nerviós.
• Àxon: llarg i únic, condueix l'impuls nerviós.

Els nervis són conjunts d'àxons neuronals.

Elements del sistema nerviós

• Sistema nerviós central (SNC): controla i coordina l'organisme.
  • Encèfal: (respostes voluntàries) cervell, cerebel i bulb raquidi.
  • Medul·la espinal: (respostes involuntàries)

Prevenció i tractament

Prevenció i tractament: Prendre protector gàstric, Àpats copiosos, Tenir una bona alimentació.

Úlceres

Úlceres: Són lesions que trobem a l'aparell digestiu: estómac, intestinal i esòfag. Poden acabar en perforació estomacal o càncer gàstric. En tenim 3 tipus:

• Úlcera gàstrica (estómac).
• Úlcera duodenal (duodè).
• Úlcera esofàgica (esòfag).

Símptomes

Símptomes: Donen dolor a l'hora de menjar. Si és gàstrica: just d'haver menjat; si és duodenal: 2 o 3 hores després d'haver menjat; i si és esofàgica: sovint associat a reflux o sensació d'àcid.

Causes

Causes: Alimentació inadequada, càncer, quimioteràpia, Helicobacter pylori.

Diagnòstic

Diagnòstic: Endoscòpia, anàlisis sanguínies (buscar anticossos)...

Enterobacteris

Els bacils Gram negatius de la família dels Enterobacteriaceae es troben a la natura i molts formen part de la flora normal del tracte intestinal de l'home i dels animals.

Característiques

• BGN (Bacils Gram negatius).
• Anaerobis facultatius.
• Oxidasa negativa i catalasa positiva.
• Fermenten la glucosa.
• Redueixen nitrats a nitrits.
• Mòbils o immòbils.

Aspecte macroscòpic

En agar sang produeixen colònies mucoses o seques, de color gris opac i amb hemòlisi variable.

Aïllament i medis de cultiu

Les mostres de ferides, orina i hemocultius s'han de sembrar en un medi general (com agar sang o agar xocolata) i un medi selectiu que permeti el creixement i selecció dels enterobacteris.

• Agar sang: Les colònies solen ser grans, grises, opaques i

La sang: composició i funcions

La sang transporta a totes les cèl·lules de l'organisme oxigen i nutrients. A més, rep els productes del metabolisme cel·lular (diòxid de carboni i detritus).

Components de la sang

• Plasma: 55%
• Cèl·lules: 45%
• Glòbuls vermells: Transporten oxigen.
• Glòbuls blancs: Mecanisme de defensa immunitària (granulòcits i agranulòcits).
• Plaquetes: Primer mecanisme de defensa en cas d'hemorràgies.

Hemoglobina i adaptacions

L'hemoglobina transporta oxigen mitjançant 4 grups Hemo (cada un conté Fe + O2 unit a la globina).

Canvis sanguinis

• Aguts: Augment de la freqüència cardíaca (FC), disminució del volum plasmàtic i hemoconcentració.
• Crònics: Augment de la volemia, augment de l'hemoglobina; els limfòcits poden disminuir