Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

a. Quina molècula d'informació genètica du el virus de la grip i on es troba aquesta? La molècula anomenada RNA es troba dins la càpside.

b. De què està feta la càpsida del virus i quina funció té? La càpsida del virus està feta d’un embolcall proteic i té forma helicoïdal. La seva funció és protegir el RNA.

c. Explica breument, pas a pas, el mecanisme d'entrada del virus de la grip a la cèl·lula i el procés de reproducció dins d'aquesta. Primer, el virus de la grip s’adhereix a la cèl·lula receptora mitjançant glicoproteïnes del seu embolcall membranós. Després, aquestes entren en contacte amb les molècules de l’embolcall de la cèl·lula receptora per poder introduir el material genètic. Tot seguit, un cop...

Medi intern i homeòstasi

El medi intern és el conjunt de líquids que envolten les cèl·lules del cos i que serveixen per a extreure les substàncies que les cèl·lules necessiten i per a abocar les substàncies de rebuig. Està format pel líquid intersticial, la sang i la limfa. L'homeòstasi és el procés pel qual es mantenen les condicions d’equilibri, com la composició o la temperatura, per tal d’aconseguir el bon funcionament de les cèl·lules.

Sistema limfàtic

El sistema limfàtic s’encarrega de recollir l’excés de líquid que envolta les cèl·lules per a retornar-lo a la sang. A més, s’ocupa de transportar els greixos que s’absorbeixen a l’intestí i forma part del sistema de defensa de l’organisme.

Els capil·lars

1. Nivells d'Organització Biològica

Organització: àtoms < organuls < cel·lules < teixits < òrgans < sistemes i aparells < organisme.

2. Bioelements i Biomolècules

2.1. Bioelements

Els bioelements són el conjunt de tots els elements químics que formen part dels éssers vius: carboni, nitrogen, oxigen, hidrogen, etc.

2.2. Biomolècules

Les biomolècules són una unió de dos o més bioelements.

Biomolècules Orgàniques

• Glúcids: Monosacàrid (glucosa), Disacàrid (sacarosa), Polisacàrid (glucogen).
• Proteïnes: Formades per aminoàcids (exemples: col·lagen, hemoglobina, anticossos).
• Àcids nucleics: Formats per nucleòtids (ADN i ARN).

Biomolècules Inorgàniques

• Aigua i sals minerals.

En resum, les biomolècules orgàniques són:...

Profase tardana

Durant la profase tardana, el nucli s'infla per l'entrada d'aigua fins que l'embolcall nuclear es fragmenta i el nucleoplasma es dispersa en el citoplasma. En els cromosomes es comença a formar el cinetocor. S'uneixen els filaments cinetocòrics perpendiculars als dos costats del cromosoma, que van separant els cromosomes entre si i s'imbriquen al fus mitòtic. Cadascuna de les cromàtides queda orientada cap a un dels dos pols.

Metafase

En la metafase es forma la placa equatorial: els cromosomes es col·loquen a la meitat del fus mitòtic. Els cromosomes metafàsics estan més empaquetats que els profàsics i això fa que adoptin forma de X amb el centròmer a prop de la placa i els extrems més oposats.

Anafase

L'anafase consisteix...

Catabolisme dels lípids

Els lípids, especialment els triacilglicèrids, són la principal reserva energètica dels animals.

Oxidació dels àcids grassos

Aquest procés es produeix a la matriu mitocondrial. En primer lloc, l'àcid gras s'uneix a una molècula de coenzim A (CoA). Amb l'ajuda d'un transportador anomenat carnitina, el complex àcid gras-CoA entra a la matriu. L'oxidació consta de dues etapes principals:

• Beta-oxidació (β-oxidació): És un procés cíclic on es van separant fragments de dos carbonis en forma d'acetil-CoA, generant un acil-CoA amb dos carbonis menys que l'àcid gras inicial.
• Respiració cel·lular: L'acetil-CoA produït entra al cicle de Krebs i posteriorment a la cadena respiratòria. El balanç energètic total

La divisió generadora de cèl·lules haploides

El concepte de reproducció sexual

La reproducció es pot definir com la generació de nous individus:

• Reproducció asexual. Característiques:
  • No intervenen cèl·lules especialitzades.
  • Un únic progenitor.
  • Descendents genèticament idèntics al seu progenitor (tret de mutacions).
  • Les cèl·lules del nou individu s’originen per mitosi a partir del progenitor.
• Reproducció sexual. Característiques:
  • Intervenen cèl·lules reproductores sexuals: els gàmetes (plantes i animals) i les meiòspores (fongs i plantes). Els gàmetes han d'unir-se (dos de diferent sexe) per donar lloc a una cèl·lula capaç de dividir-se; en canvi, en les meiòspores no cal.
  • Generalment dos progenitors, de vegades només un.

L'Enllaç Glucosídic

L'Enllaç O-Glucosídic

L'enllaç entre els monosacàrids és del tipus O-glucosídic. Es forma entre un grup hidroxil d'un carboni d'un monosacàrid i un altre grup hidroxil del carboni anomèric d'un altre monosacàrid. En la reacció, que és reversible, es desprèn una molècula d'aigua.

Entre els dos monosacàrids queda un àtom d'oxigen, d'aquí el nom de l'enllaç.

Capacitat Reductora

El grup aldehid o cetona d'un carboni anomèric té la capacitat d'oxidar-se, és a dir, de captar electrons d'una altra molècula. La molècula que li ha donat els electrons s'ha reduït.

Per tant, quan en l'enllaç O-glicosídic intervenen els carbonis anomèrics dels dos monosacàrids, l'oligosacàrid que es forma perd aquesta capacitat....

Les accions externes sobre el cabell

El cabell sotmès a accions externes presenta un aspecte mat, sec, aspre, dèbil, enredat i amb les puntes obertes.

La cutícula té menor poder de regeneració que l'epidermis; per tant, els danys al cabell duren més temps.

Utilitzem condicionadors per reparar les fibres danyades i tornar-los l'aspecte sa i atractiu.

Què és un condicionador?

És un cosmètic que recobreix la tija capil·lar, tancant les escates i proporcionant al cabell suavitat, flexibilitat, brillantor i facilitat en el pentinat. L'elecció del condicionador dependrà del tipus de cabell i el seu estat.

Emolients

Producte que ablaneix i suavitza el cabell. Per exemple: derivats de la lanolina i mantegues vegetals.

Principis actius

• Tensoactius

Glúcids: Estructura i Classificació

Els glúcids són molècules formades per la unió covalent d’unitats bàsiques anomenades monosacàrids. Es caracteritzen per tenir grups hidroxil ($\text{OH}$) a tots els carbonis, excepte en aquell que conté la funció aldehid o cetona.

Funcions dels Glúcids

• Reserva: Emmagatzematge en tubercles en forma de midó.
• Estructural: Component de la paret cel·lular dels vegetals.
• Formació d'altres molècules: Formen part dels nucleòtids (formats per una base nitrogenada, un glúcid i un resta fosfat).
• Especificitat: Intervenen en la especificitat de la membrana plasmàtica de la cèl·lula.

Estructura i Tipus de Glúcids

Podem distingir aquells que tenen un nombre reduït i definit de monosacàrids, que s’anomenen...

Barreres Primàries de Defensa

Les barreres primàries impedeixen l'entrada de microorganismes a l'organisme. Són:

• Pell i secrecions de les obertures: La pell actua com una barrera física.
• Suor amb pH àcid: Crea un ambient hostil per a molts patògens.
• Lisozim: Enzim present a les mucoses que desfà la capa de mureïna de certs bacteris.

Barreres Secundàries de Defensa

Les barreres secundàries actuen un cop el microorganisme ha penetrat. El mecanisme de defensa principal és la fagocitosi. L'última barrera, si aquestes fallen, és el sistema immunitari.

Sistema Immunitari: Òrgans Limfoides

Òrgans Limfoides Primaris

Són els llocs on es produeix la maduració definitiva dels limfòcits:

• Medul·la Òssia Vermella: Si els limfòcits maduren aquí,