Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Fecundació i formació de la llavor i el fruit
Quan el gra de pol·len arriba a l'estigma, desenvolupa un tub pol·línic que va des de l'òvul fins a l'ovari, que és on es produeix la fecundació. L'òvul es converteix en la llavor que conté l'embrió de la futura planta i les seves reserves alimentàries. L'ovari comença a créixer per formar el fruit, la funció del qual és protegir la llavor i facilitar-ne la dispersió.
Les parets de l'ovari produeixen el fruit
Dispersió i germinació de la llavor
La dispersió de la llavor evita que les plantes creixin juntes i competeixin per l'espai, els nutrients i la llum.
Pol·linització - Fecundació - Formació del fruit i de la llavor - Dispersió i germinació.
8. Les plantes de les Illes Balears
Plantes

Origen de la vida i hipòtesis inicials

Louis Pasteur no va confirmar la teoria de la generació espontània (argument amb implicacions religioses). El 1924, Oparin va proposar l'evolució química gradual dels gasos fins a la formació de les primeres cèl·lules a l'oceà. L'experiment important de Miller (1953) va sotmetre mescles gasoses a descàrregues elèctriques en un recipient tancat; passades unes setmanes van descobrir aminoàcids i altres molècules orgàniques, és a dir, la síntesi de molècules orgàniques precursors dels éssers vius.

Primeres molècules i cronologia

Les primeres molècules apareixen fa aproximadament 3.900–3.500 milions d'anys. A partir d'aquí van sorgir els primers organismes.

Procariotes i primeres formes

La nutrició en els éssers vius

Nutrició: és el conjunt de processos mitjançant els quals els éssers vius prenen substàncies de l'exterior i les transformen en matèria pròpia i energia.

• Autòtrofs: es produeixen el seu propi aliment a partir de substàncies inorgàniques senzilles. Poden ser:
  • Fotosintètics: obtenen energia de la llum del sol.
  • Quimiosintètics: utilitzen energia alliberada de certes reaccions químiques.
• Heteròtrofs: utilitzen com a font de matèria les biomolècules orgàniques fabricades per altres éssers vius.

El procés digestiu en els animals

El procés digestiu permet captar els aliments i transformar-los en substàncies útils per a l'organisme i expulsar els residus produïts. El dels animals consta de 4 fases:

1. Ingestió:

Sistema nerviós: estructura i funcions

Composició del sistema nerviós

Sistema nerviós comprèn el teixit nerviós — format per cèl·lules (neurones) — i el teixit de sosteniment (glia), que protegeix i proporciona aliment a les neurones.

Estructura de la neurona

Estructura de la neurona: dendrites, beina de mielina, botons sinàptics, cos neuronal i axó.

Sistema nerviós central (SNC)

SNC: encèfal i medul·la espinal. Regula la funció de tots els òrgans i aparells del cos; rep informació dels òrgans dels sentits i la processa.

Els axons formen la substància blanca. Els cossos neuronals constitueixen la substància grisa.

Encèfal

Encèfal: cervell, cerebel i tronc encefàlic. Conté centres nerviosos que analitzen la informació recollida...

La Funció de Relació

La funció de relació permet als éssers vius captar determinats canvis (estímuls) que es produeixen dins o fora del seu cos i respondre-hi de la millor manera possible.

Els receptors són estructures sensorials especialitzades a captar els estímuls, tant externs com interns.

El sistema nerviós és el conjunt d'òrgans i estructures formats per cèl·lules nervioses. Rep informació, la interpreta, elabora respostes i les transmet als efectors, de manera que coordina el cos dels animals.

El sistema endocrí està constituït per òrgans especialitzats anomenats glàndules endocrines, que produeixen hormones, unes substàncies que actuen com a missatgers.

Els tropismes són les respostes permanents davant d'un estímul,...

La sang

La sang: l'aparell circulatori està format per una bomba, el cor, un líquid, la sang, i els vasos sanguinis.

Composició de la sang

Plasma sanguini: líquid groguenc format per aigua (91%) i substàncies dissoltes (proteïnes, lípids, glúcids, sals minerals, etc.).

Cel·lules sanguínies

Les cèl·lules sanguínies es formen a la mèdul·la òssia vermella i són de tres tipus:

• Eritròcits, hematies o glòbuls vermells: les més abundants; no tenen nucli. Al seu citoplasma hi ha l'hemoglobina, una proteïna responsable del transport de l'oxigen i del color de la sang.
• Plaquetes o trombòcits: funció: evitar hemorràgies; no tenen nucli.
• Leucòcits o glòbuls blancs: cèl·lules amb nucli esfèric; la seva funció és la defensa de l'organisme.

L'Origen i l'Evolució dels Éssers Vius

Els éssers vius són l'evolució d'uns antecessors comuns. La vida va sorgir a partir de molècules orgàniques que es van formar per radiacions solars, raigs gamma de les pedres i la càrrega elèctrica del cel.

Estructura Cel·lular Bàsica

Tot ésser viu està constituït per cèl·lules. N'hi ha dos tipus principals:

• Procariota: Més primitiva.
• Eucariota: Més complexa.

Components Cel·lulars (Orgànuls)

Nucli

Centre de control cel·lular.

Membrana

La 'pell' que delimita la cèl·lula.

Mitocondris

Generen energia a partir de nutrients.

Lisosomes

Destrueixen residus i desfan aliments.

Ribosomes

Fàbrica de proteïnes.

Reticle Endoplasmàtic

Cadena per on circulen els productes.

Aparell de Golgi

Selecciona i acumula

Fonaments del cultiu cel·lular

Reptes en cultius cel·lulars

• Creació i millora de models de cultiu cel·lular 3D.
• Automatització i cribratge d'alt rendiment (HTS).
• Desenvolupament de cultius de cèl·lules mare i edició genètica.
• Transició cap a medis lliures de components animals (ACF) i químicament definits.

Limitacions

• Expertesa necessària.
• Control ambiental.
• Quantitat i cost.
• Inestabilitat genètica i fenotípica.
• Identificació del tipus cel·lular.

Potència cel·lular

• Totipotents: Cèl·lula i teixits extraembrionaris.
• Pluripotents: No formen placenta.
• Multipotents: Mateix teixit o òrgan.
• Oligopotents: Unes quantes cèl·lules.
• Unipotents: Cèl·lules mare hematopoètiques (diverses cèl·lules sanguínies multipotents).

Condicions i fases del

Què són les proteïnes?

Les proteïnes són macronutrients formats per cadenes d'aminoàcids. Estan compostes per carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i, en algunes ocasions, fòsfor i sofre.

• Unitat mínima: Els aminoàcids.
• Variabilitat: Existeixen 20 aminoàcids que es combinen seguint un ordre genètic predeterminat.
• Classificació per mida: Es consideren polipèptids fins a 100 aminoàcids; a partir d'aquí, s'anomenen proteïnes.

Els aminoàcids

Són la unitat bàsica de les proteïnes i presenten una complexitat variable. Tots contenen:

• Un grup carboxil (-COOH).
• Un grup amino (-NH2).
• Un grup radical (que determina la diferència entre aminoàcids).

El carboni alfa és el punt d'unió del grup radical. Els aminoàcids presenten isomeria (L o D)...

Regulació de la calcèmia

La regulació de la calcèmia, és a dir, dels nivells de calci en sang, es duu a terme mitjançant la interacció de diverses hormones i òrgans:

• Hormona paratiroïdal (PTH): Incrementa els nivells de calci en sang alliberant-lo dels ossos, disminuint-ne l’excreció pels ronyons i augmentant-ne l’absorció a l’intestí.
• Calcitonina: Produïda per la glàndula tiroide, té l’efecte contrari: disminueix els nivells de calci en sang.
• Vitamina D: Activada per l’exposició solar i la dieta, afavoreix l’absorció intestinal del calci i la seva reabsorció als ronyons.

Aquestes hormones treballen conjuntament per mantenir els nivells de calci dins dels valors normals i garantir el bon funcionament de l’organisme....