Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

REPLICACIÓ DE L'ADN: PROCÉS SEMICONSERVATIU

La replicació és un procés necessari perquè la informació genètica es pugui transmetre de cèl·lula mare a cèl·lules filles. Es caracteritza per ser semiconservativa: les dues molècules d’ADN resultants tenen cadascuna una cadena vella (original) i una de nova (sintetitzada).

Fases de la Replicació de l'ADN

1. La doble hèlix s’obre i se separen les dues cadenes.
2. Cada cadena actua de motlle per situar, davant de cada nucleòtid, el complementari.
3. Els nucleòtids s’uneixen per formar una nova cadena complementària.
4. Es formen dues molècules filles idèntiques, cadascuna de les quals posseeix una cadena antiga i una de nova.

TRANSCRIPCIÓ GENÈTICA: SÍNTESI D'ARN

És el primer procés de l’expressió...

Diversitat en la reproducció sexual

• Els nous individus es formen a partir d'una cèl·lula ou, formada per la unió d'un òvul i un espermatozoide.
• L'embrió es desenvolupa a partir de la cèl·lula ou i, per això, necessita nodrir-se.
• La cria neix més o menys desenvolupada segons la quantitat d'aliment de què disposa l'embrió.

Espècies unisexuals i hermafrodites

• Unisexuals: Cada individu té un sol tipus de gònada.
• Hermafrodites: Cada individu té alhora gònades masculines i femenines.

Fecundació externa i interna

• Interna: Té lloc a l'interior de les vies genitals.
• Externa: S'alliberen al medi els òvuls sense fecundar, que són fecundats pels espermatozoides del mascle.

Animals ovípars, vivípars i ovovivípars

La reproducció s'anomena:

• Ovípara:

L'aparell reproductor femení

Quan un òvul madura, surt de l'ovari i passa a la trompa de Fal·lopi, el conducte que comunica l'ovari amb l'úter.

L'òvul madur arriba a l'úter, on, després de la fecundació, es desenvolupa l'embrió. Si no s'ha produït fecundació, la destrucció de la mucosa uterina constitueix la sang menstrual.

Estructura i anatomia

La part inferior de l'úter, anomenada coll de l'úter o cèrvix, és estreta i comunica l'úter amb la vagina, un conducte muscular que comunica amb l'exterior i on es diposita el semen durant l'ejaculació.

L'obertura externa de l'aparell reproductor i l'urinària estan protegides pels llavis majors i menors de la vulva. Prop dels llavis menors es troba el clítoris, un petit òrgan erèctil...

Salmonel·la: Identificació i Proves Bioquímiques

Un cop hem aïllat l'enterobacteri, passem a realitzar les proves bioquímiques. Entre les espècies més rellevants trobem la Salmonella choleraesuis, la Salmonella typhi i la Salmonella enteritidis.

Aquestes espècies causen diverses malalties a l'ésser humà, entre les quals es troben del 30 al 35 % de les septicèmies, més del 70 % de les infeccions del tracte urinari i moltes infeccions intestinals.

Patologia: La Salmonel·losi

La salmonel·losi és una infecció alimentària que afecta animals domèstics, aus, rèptils, rosegadors, bestiar i humans. La Salmonella typhi, en concret, té l'ésser humà com a únic reservori.

Transmissió i mecanisme d'infecció

• Via de contagi: Ingestió d'

L'Evolució

L'Evolucionisme

Al segle XVIII, cap científic defensava obertament l’evolució. Malgrat tot, alguns d’ells van introduir en els seus escrits la idea d’una variació dels organismes o d’un parentiu més o menys proper.

Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon (1707-1788), va escriure la Història Natural, formada per 36 volums, on descrivia la Terra amb totes les seves característiques (botànica, zoologia, mineralogia) i introduïa algunes idees evolucionistes. La importància de Buffon va ser afavorir la carrera científica del primer pensador evolucionista, Lamarck.

El Lamarckisme: Herència dels Caràcters Adquirits

Jean-Baptiste Pierre Antoine de Monet, cavaller de **Lamarck** (1744-1829), va fer diversos estudis sobre els...

Les artèries

Capes de les artèries

• Íntima: Endoteli pla semblant al de l'endocardi que evita la coagulació de la sang mentre circula per l'artèria.
• Mitjana: Més gruixuda, formada per cèl·lules musculars llises entremesclades amb proporcions variades de teixits elàstics i fibrosos.
• Adventícia:

Determinació del sexe

La determinació del sexe pot dependre de diversos factors:

• Un gen: Determinació gènica.
• Cromosomes concrets: Determinació cromosòmica.
• Dotacions cromosòmiques: Haploides (n) o diploides (2n).
• Equilibri entre cromosomes: Balanç gènic.
• Factors ambientals: Influència de l'entorn.

Herència lligada al sexe

Quan el sexe es determina per cromosomes, aquests s’anomenen cromosomes sexuals i poden ser iguals (XX) o diferents (XY). Quan són diferents, presenten una regió homòloga i una regió diferencial.

Regió homòloga

En els dos cromosomes trobem els mateixos gens. Són gens que tractarem com si estiguéssim en qualsevol altre cromosoma, ja que determinen caràcters no condicionats pel sexe.

Regió diferencial del cromosoma

La Reproducció dels Éssers Vius

La reproducció dels éssers vius és el procés mitjançant el qual els éssers vius produeixen nous individus de la seva mateixa espècie. Els nous grups de cèl·lules es poden originar a partir de cèl·lules individuals, grups de cèl·lules o porcions diferenciades dels organismes.

En els éssers vius unicel·lulars, la cèl·lula és l'organisme complet i es divideix en dos. En els pluricel·lulars, les cèl·lules que els constitueixen s'originen unes a partir de les altres per divisions successives. En la majoria dels casos, les cèl·lules duen a terme aquest procés.

Tipus de Reproducció

Reproducció Sexual

La reproducció sexual és la forma de reproducció en la qual intervenen dos progenitors i es...

Salut i malaltia

Salut: estat de benestar físic, psíquic i social.
Malaltia: absència de salut.

Tipus de malalties

• Físiques: afecten l'organisme i el seu funcionament (infeccioses: agent exterior; no infeccioses: origen en l'organisme).
• Psíquiques: afecten el cervell i alteren la conducta.
• Socials: provenen de l'exterior (ex. alcoholisme); certes situacions faciliten les malalties.

Malalties infeccioses

• Virus: grip, hepatitis, sida. No són sensibles als antibiòtics.
• Bacteris: sensibles a antibiòtics i sulfamides (pneumònia, tuberculosi).
• Fongs: peu d'atleta, herpes. Es tracten amb antifúngics.
• Protozous: malària (causada pel protozou Plasmodi, transmès pel vector mosquit Anopheles).

Transmissió de malalties infeccioses

Les infeccions es produeixen...

El citoplasma i el citosol

El citoplasma és l'espai cel·lular comprès entre la membrana plasmàtica i l'embolcall nuclear. Està constituït pel citosol, el citoesquelet i els orgànuls cel·lulars. El citosol o hialoplasma és el medi intern del citoplasma. En ell suren el citoesquelet i els ribosomes.

Està format per un 85% d'aigua amb un gran contingut de substàncies disperses en ell de forma col·loïdal (pròtids, lípids, glúcids, àcids nucleics i nucleòtids, així com sals dissoltes). Entre les seves funcions destaquen la realització, gràcies als ribosomes, de la síntesi de proteïnes amb els aminoàcids dissolts en el citosol. Aquestes proteïnes queden al citosol (enzims, proteïnes de reserva energètica o proteïnes que...