Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Agressions ambientals físiques

• Radiacions ionitzants: forma d’energia que pot provocar canvis en les nostres cèl·lules, alterant l’estat de salut.
• Sorolls: so no desitjat que pot provocar pèrdua auditiva i trastorns en el comportament.
• Variacions de temperatura: altes temperatures i freds extrems poden causar mortalitat.

Agressions ambientals químiques

• Contaminació de l’aire: les activitats humanes modifiquen la composició de l’aire, afectant la nostra salut (monòxid de carboni, òxids de nitrogen).
• Contaminació de l’aigua i dels aliments.

Les malalties infeccioses

Són aquelles causades per microorganismes patògens com bacteris, virus, protozous i fongs.

Els mecanismes de defensa

• Mecanismes inespecífics: ens defensen davant qualsevol

Metabolisme cel·lular i gràfica de CO2

1) Quan s'elimina l'O₂, la concentració de CO₂ s'estabilitza. Sense oxigen, la glucosa no pot oxidar-se fins a CO₂. La cadena respiratòria i el cicle de Krebs no funcionen i això produeix una fermentació làctica de la glucosa.

2) Quan s'extreu l'O₂, la concentració de glucosa disminueix més ràpidament en el tub d'assaig. Això passa perquè, per fermentació, el rendiment energètic de la metabolització de la glucosa és més baix que pel cicle de Krebs. Per això, la cèl·lula ha de metabolitzar més quantitat de glucosa per obtenir la mateixa quantitat d'ATP per unitat de temps.

3) Funcions moleculars:

• NADH: Es localitza a la matriu del mitocondri i actua com a transportador de poder reductor.

1. La Reproducció

Els organismes originen descendents semblants a ells mateixos per mitjà de la reproducció, i això garanteix la supervivència de les diverses espècies.

Reproducció Asexual

• Un únic progenitor.
• Origina còpies exactes d'ell mateix.
• El descendent té la mateixa informació genètica que el progenitor.
• No necessita gàmetes.
• Els descendents sorgeixen de la divisió de l'organisme progenitor o de la divisió d'una sola de les seves cèl·lules.

Reproducció Sexual

• Dos progenitors que aporten un o més gàmetes.
• Origina descendents que presenten caràcters heretats de tots dos progenitors.
• Presenten dos tipus de gàmetes:
  • Gàmeta femení: Òvul o oosfera.
  • Gàmeta masculí: Espermatozoide o anterozoide.

Els gàmetes són cèl·lules haploides...

Lesions medul·lars

Causes principals de les lesions medul·lars

Al món hi ha 130.000 casos de lesions medul·lars. Les causes principals es distribueixen de la següent manera:

• 50%: Accidents de trànsit
• 24%: Caigudes
• 17%: Altres causes
• 6%: Esports
• 3%: Esports extrems

Tipus de lesió medul·lar

La monoplegia és la paràlisi d'un sol membre. Generalment, afecta els braços.

L'hemiplegia: Afecta la meitat del tronc i les extremitats del mateix costat. Pot haver-hi tremolors, debilitació sensorial i cognitiva (coneixement) i problemes en la parla.

Paraplègia: Nivell toràcic i lumbar

Pot comportar altres efectes secundaris com:

• Espasmes.
• Dolor.
• Pèrdua de control de la funció intestinal.
• Pèrdua de control de la bufeta de l'orina.

Tetraplègia: Nivell cervical

Aquesta...

El Sistema Endocrí: Glàndules i Funcions Hormonals

Hipotàlem: Centre Director Endocrí

L'Hipotàlem és l'òrgan que es pot considerar el centre nerviós director i controlador de totes les secrecions endocrines. Segrega neurohormones que són portades a la hipòfisi o glàndula pituïtària.

Hipòfisi o Glàndula Pituïtària: El Pont Nerviós-Endocrí

La Hipòfisi o glàndula pituïtària és una glàndula situada a la base del crani, connectada amb l'hipotàlem. Regula, per mitjà de la secreció d'hormones, el funcionament de les altres glàndules. És un pont clau entre el sistema nerviós i l'endocrí.

Tiroide: Regulació del Metabolisme i Creixement

La Tiroide (o glàndula tiroide) està situada a la part frontal del coll. La seva funció...

1. L'Aparell Circulatori

L'aparell circulatori és una xarxa de petits vasos sanguinis que crea la via d'accés de l'oxigen i dels nutrients a les cèl·lules corporals, i de la retirada de deixalles metabòliques.

S'encarrega de transportar nutrients, oxigen i altres substàncies essencials, així com de la retirada de productes residuals de les cèl·lules corporals.

2. Estructura de l'Aparell Circulatori

El Cor: La Bomba Impulsora

El cor és l'òrgan que actua com a bomba impulsora de la sang. Aquest sistema pot moure uns 5 litres de sang per minut en repòs, i durant l'activitat física pot incrementar fins a 25 litres per minut. Cal tenir en compte els conceptes generals següents:

• El cor realitza dos moviments principals: la sístole (contracció)

Tipus de divisió cel·lular: Generadora del mateix nombre de cromosomes

Interfase

• G1: Síntesi d'RNAm.
• S: Duplicació de l'ADN.
• G2: Acaba la síntesi d'ADN i es distingeixen els dos cromosomes.

Mitosi

Forma cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula mare. Augmenta la variabilitat per la distribució aleatòria dels cromosomes. Consta de 4 fases:

• Profase: S'inicia quan es comencen a visualitzar els cromosomes. Les fibres d'ADN s'enrotllen i formen les dues cromàtides. Desapareix el nuclèol.
• Metafase: Els cromosomes es col·loquen a la meitat del fus mitòtic.
• Anafase: Separació de les dues cromàtides germanes, que són arrossegades cadascuna a un pol diferent.
• Telofase: Les cromàtides s'han agrupat als pols, es reconstrueix

Quina és la composició de l'orina?

L'orina és el líquid i les substàncies dissoltes que estan en excés en el nostre organisme o que són tòxiques, i que eliminem a través de la uretra.

Les substàncies dissoltes en l'orina són les següents:

• Ions inorgànics: Com ara sodi (Na+), potassi (K+), clor (Cl-), etc.
• Components orgànics: La bilirubina, hormones, components anormals, etc.

Quan és necessària una valoració de l'orina? Què cal vigilar?

És necessària quan la persona malalta no és autònoma en la seva excreció urinària.

Variacions en el color i l'olor de l'orina

• L'orina normal és transparent i d'un color entre groc pàl·lid i ambre fosc.
• Si aquest color es modifica, les causes poden ser les següents:
  • Orina d'color ambre fosc,

Teixit nerviós

Teixit nerviós: format per:

• Neurones – impuls nerviós: dendrites, axó, sinapsi, neurotransmissors. Components: neurona presinàptica – espai sinàptic – neurona postsinàptica.
• Cèl·lules de la glia – astrocits, cèl·lules de Schwann, i mielina.

Sistema nerviós central (SNC)

SNC (meninges, líquid cefaloraquidi):

Encèfal

• Cervell: actes voluntaris, memòria, pensament, llenguatge i aprenentatge; circumvolucions; escorça cerebral (substància grisa) i substància blanca.
• Bulb raquidi (medul·la oblongada): funcions involuntàries i automàtiques (respiració, ritme cardíac, etc.).
• Cerebel: coordinació de moviments, postura i equilibri.

Medul·la espinal

• Conducció d'informació entre encèfal i perifèria.
• Nervis motors

1. Els Sistemes de la Coordinació

Els sistemes principals de coordinació en l'organisme són:

• Sistema Nerviós: S'encarrega de comunicar-nos amb l'exterior.
• Sistema Hormonal (Endocrí): Relaciona'ns amb un mateix (regulació interna).
• Aparell Locomotor: Permet el moviment.
• Òrgans dels Sentits: Capten estímuls externs.

Sistemes de Resposta

• Sistema Nerviós: Transmet impulsos nerviosos; acció ràpida. Comprèn nervis i neurones.
• Sistema Endocrí: Utilitza substàncies químiques anomenades hormones; acció lenta. Les glàndules endocrines secreten hormones al torrent sanguini.

Seqüència de la Resposta

El procés de resposta segueix la cadena:

Estímul → Receptor → Centre Nerviós → Resposta

1. Efector múscul: Resposta motora.
2. Efector glàndula: