Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Biologia

Lamarckisme

• Necessitat d'adaptar-se: Les característiques corporals dels animals i les plantes canvien per adaptar-se als canvis ambientals.
• Llei de l'ús i el desús: En tot animal, l'ús freqüent i sostingut d'un òrgan qualsevol fortifica a poc a poc aquest òrgan.
• Llei de l'herència dels caràcters adquirits: Tot allò que s'ha adquirit a causa de l'ús predominant de l'òrgan es transmet a la descendència.

Darwinisme

• Els individus d'una població no són tots iguals, mostren variacions.
• Algunes d'aquestes variacions es transmeten als descendents.
• Lluita per l'existència: Només sobreviu una part de la població.
• Presenten adaptacions per a ser més favorables.
• Selecció natural.

Proves de l'evolució

• Fòssil: Restes d'organismes vius o de la

Funcions dels nutrients

Els nutrients es classifiquen segons la seva funció principal en l'organisme:

• Funció energètica: Substàncies combustibles que alliberen l'energia necessària per mantenir el funcionament dels processos vitals. Exemples: lípids i glúcids.
• Funció plàstica: Substàncies que intervenen en el creixement, la construcció de l'organisme i la renovació o reparació dels teixits danyats. Exemples: proteïnes i calci.
• Funció reguladora: Nutrients que dirigeixen, organitzen i faciliten els processos metabòlics de l'organisme. Exemples: vitamines i minerals (Fe, I, Mg, Cl, Na, K...).

Sals minerals

Actuen principalment en la regulació de gran part de les funcions de l'organisme:

• Ferro: Carn vermella, fetge, rovell d'ou, llegums.

El Procés de la Digestió

Els aliments, mastegats i xops de saliva, formen el bol alimentari, que és esventat cap a la faringe i d’aquesta a l’esòfag, mitjançant la deglució. L’esòfag impulsa el bol alimentari fins a l’estómac mitjançant uns moviments de contracció dels músculs de les parets, anomenats moviments peristàltics. Entra a l’estómac a través del càrdies, on s’acumula i se sotmet a la digestió gàstrica.

Digestió a l'Estómac

• Acció química: produïda pels sucs gàstrics i l'àcid clorhídric, que actua sobre els aliments.
• Acció mecànica: consistent en moviments peristàltics, que mouen i barregen els aliments.

Com a resultat es forma una pasta semilíquida, espessa i molt àcida, el quim.

Digestió a l'Intestí

Història de l'Astronomia i la Cosmologia

• Aristòtil: Model geocèntric.
• Demòcrit: Teoria atòmica i òrbites el·líptiques.
• Aristarc: Teoria heliocèntrica.
• Eratòstenes: Càlcul de la circumferència de la Terra.
• Hiparc de Nicea: Moviment de la Lluna i la Terra.
• Ptolemeu: Model geocèntric.
• Copèrnic: Teoria heliocèntrica.
• Galileu: Pare de l'astronomia moderna i defensor del copernicanisme.
• Kepler: Lleis de Kepler sobre el moviment planetari.
• Harlow Shapley: Teoria excèntrica.
• Hubble Powell: Efecte Doppler.
• Fred Hoyle: Teoria de l'estat estacionari i panspèrmia.
• Lemaître: Resolució de les equacions d'Einstein.
• Físics fonamentals: Planck, Einstein, Rutherford i Bohr.

L'Origen de la Vida i la Generació Espontània

• Jan Baptista van Helmont: Defensor

El Nucli Cel·lular: Centre de Control

El nucli és l'orgànul que conté tot l'ADN de la cèl·lula, i és el portador de la informació genètica i el director de l'activitat cel·lular.

Estructura del Nucli

• Embolcall nuclear: Separa el nucli del citoplasma i està format per una doble membrana. A través dels seus porus surten molècules com l'ARN.
• Cromatina: És la matèria del nucli que conté la major part de l'ADN en les cèl·lules eucariotes. Està formada per proteïnes, ADN, fosfolípids i ions de calci. Durant la interfase, la cromatina es duplica.
• Cromosomes: Són filaments gruixuts de cromatina condensada que es fan visibles durant la divisió cel·lular. Són els corpuscles portadors de l'herència biològica. En la metafase, es troben

Taxonomia i sistemàtica

A causa de la gran varietat d'espècies del nostre planeta, ha calgut fer un sistema de classificació per tal d'ordenar-les, relacionar-les i estudiar-les. Aquesta classificació es basa en la relació dels taxons (grups d'individus) entre ells.

Nomenclatura

El nom comú de les espècies canvia segons les diferents llengües, fins i tot entre regions; per tant, cal trobar un nom universal per a cada una d'elles per facilitar la comunicació. Aquesta és la nomenclatura científica.

La nomenclatura científica és una nomenclatura binomial, implantada per Linné l'any 1753.

Teoria de l'evolució

Fins a finals del segle XIX, la teoria més acceptada era el fixisme.

Fixisme

• La quantitat d'espècies existents és una realitat

Evolució i Conceptes Fonamentals de la Neurociència

H2: Fites Històriques

• Segle XIX: Franz Joseph Gall inventa la frenologia (la forma del crani pot revelar les nostres capacitats mentals i la personalitat).
• Segle XX: Santiago Ramón y Cajal estudia el cervell i afirma que per mantenir-lo en bon estat s'ha de fer gimnàstica mental.

H2: Classificació de les Neurones

Les neurones es classifiquen segons diversos criteris:

H4: Segons les Projeccions Dendrítiques

1. Unipolars: Tenen una única prolongació dendrítica; pròpies dels organismes invertebrats.
2. Bipolars: Tenen dues prolongacions; acostumen a ser sensorials (reben i transmeten impulsos).
3. Multipolars: Tenen un axó i moltes dendrites; pròpies del sistema nerviós dels mamífers.

H4: Segons

Definició dels Components dels Àcids Nucleics

Àcid Nucleic

Un polímer format per la unió dels monòmers anomenats nucleòtids.

Nucleòtid

El monòmer dels àcids nucleics (A.N.) format per:

• Pentosa
• Base nitrogenada (BN)
• Àcid fosfòric

Nucleòsid

Unitat formada per una pentosa unida a una base nitrogenada.

La Pentosa

La pentosa pot ser la ribosa o la desoxiribosa. Aquesta última és un derivat de la ribosa i la reconeixerem perquè en el C₂ no porta grup –OH sinó –H, és a dir, està desoxigenada.

Els carbonis de la pentosa, per a diferenciar-los dels carbonis de la base, s'anomenen amb una “prima”. Així diríem C'₂, C'₅, o simplificant 2', 5', etc.

Les Bases Nitrogenades (BN)

Són molècules orgàniques de fórmula cíclica i comportament...

Cicle de Krebs

El cicle de Krebs (que té lloc a la matriu mitocondrial i produeix NADH, ATP i CO₂) és una via metabòlica en la qual els grups acetil són degradats completament. És un conjunt de reaccions mitjançant les quals s'obté energia i l'oxidació completa de la molècula d'acetil a CO₂. És la ruta oxidativa final de la glucosa i la de la majoria de combustibles metabòlics. La seva funció és oxidar el grup acetil de l'acetil-CoA a CO₂ i, alhora, es redueixen els transportadors d'electrons com el NAD⁺, que es transforma en els coenzims reduïts NADH.

Cadena respiratòria i fosforilació oxidativa

La cadena respiratòria (on es forma H₂O i ATP) consisteix en diverses proteïnes transportadores d'electrons situades a la membrana...

Nutrició i Alimentació Humana

Què és la Nutrició?

La nutrició és el conjunt de processos pels quals un organisme obté la matèria i l’energia necessàries per elaborar la matèria pròpia i realitzar les funcions vitals.

Per mitjà de l’alimentació, els éssers vius prenem aliments, que componen la dieta i que són necessaris per a la nutrició.

Composició dels Aliments i Nutrients

Els aliments estan formats per nutrients, substàncies que proporcionen matèria i energia.

Tipus de Nutrients

• Orgànics: glúcids, lípids i proteïnes.
• Inorgànics: aigua i sals minerals.

Funció, Classificació i Valor Energètic

A les cèl·lules del cos, els aliments experimenten reaccions d’oxidació que fan alliberar energia. L’energia alliberada es...