Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Castellà de Batxillerat

Abstracció

Acció de considerar separadament algun aspecte o propietat essencial d'un objecte. Fa referència al procés de construcció de conceptes.

Aparença

Kant distingeix entre el fenomen (aparença) i el noumen (cosa en si). No hi ha tal distinció. Tot és aparença, il·lusió, realitat falsejada.

Bo/Dolent

Són els conceptes fonamentals de la moral de senyors. Bo és un terme que es refereix als homes aristocràtics: noble, fort, activitat, autoafirmació, domini, vitalitat, etc. Dolent es refereix a l'home vulgar i plebeu: feble, impotent, passiu, ressentiment, etc.

Bo/Pervers

Són els conceptes fonamentals de la moral dels esclaus. Són el resultat d'una inversió dels valors aristocràtics. Bo designa aquí a l'home feble, a l'oprimit,...

1. Conceptes Fonamentals de Sociolingüística

1.1. Definició i Diferències amb la Lingüística

La sociolingüística és la disciplina que estudia la relació que s’estableix entre llengua i societat, i l’anàlisi de l’ús lingüístic que se’n deriva.

La diferència entre lingüística i sociolingüística resideix en el camp d'investigació:

• Lingüística: S'enfoca en les paraules i l'estructura de la llengua.
• Sociolingüística: S'enfoca en les persones com a usuaris de la llengua.

1.2. La Comunitat Lingüística

És un grup humà que comparteix una llengua, unes normes d'ús i unes relacions socials que fan que es diferenciï d'altres comunitats lingüístiques.

1.3. Àmbits d'Ús

L'ús d'una llengua varia segons la diversitat de situacions...

Propietats del text

L'adequació a la situació comunicativa:

• La intel·ligibilitat: L'emissor ha de fer que el text sigui totalment intel·ligible per al receptor.
• El tema i el propòsit comunicatiu: El tema i el propòsit comunicatiu condicionen el lèxic, la sintaxi i l'organització del text.
• El canal: La llengua oral i la llengua escrita tenen característiques diferents.
• El grau de formalitat: Segons el tipus de text i la relació que hi ha entre emissor i receptor, s'haurà d'utilitzar un grau de formalitat més alt o més baix.
• L'àmbit de la comunicació: Certs àmbits, pel seu abast comunicatiu, presenten exigències especials que cal tenir en compte.

La coherència de la informació

• La quantitat d'informació: Un text ha de tenir estrictament

Guillem de Berguedà: **Cançoneta lleu i plana**

Segle XII

Dels trobadors. Tracta de traïdor a un sirventès, el ridiculitza i se'n mofa.

Cerverí de Girona: **No.l prengeu, lo fals marit**

Segle XIII

Aquest poema tracta de la malcasada en forma de *viadera*, un gènere líric constituït amb *xollisme* estròfic d'origen popular.

Ramon Llull: **A vós, dona verge santa Maria**

Escrit entre el 1278 i el 1294 (segle XIV)

És un poema que exalta la bellesa i l'amor cortès, adreçat a la mare de Déu.

Anselm Turmeda: **Elogi dels diners**

Escrit pels volts del 1397

El poema és un mordaç retrat dels usos i costums del món cristià, sobretot de les classes dominants.

Jordi de Sant Jordi: **Presoner**

Segle XV

El poema s'origina del fet que el 1422 va ser...

Demarcadors d'Unitats Màximes

Marquen límits de text, paràgraf i oracions. Són el punt i final, el punt i a part i el punt i seguit.

Demarcadors d'Unitats Parentètiques

1. Incisos

• Límits d'incisos lligats al sentit de l'oració es marquen amb comes.
• Complexos o allunyats del sentit de l'oració es marquen amb parèntesis.
• Contrasten o produeixen un canvi brusc van amb guions.

2. Complements Explicatius

• Els límits es marquen amb una coma.

3. Elements Perifèrics

• En vocatius es marquen amb coma.
• Elements de modalitat de l'oració es marquen amb coma.

4. Connectors de Caràcter Parentètic

• Connectors textuals o oracionals de caràcter parentètic es marquen amb comes, punt i coma i punts.

Marcadors de Canvi d'Ordre d'Elements

1. Salt Endavant del Complement

El moviment Jugendstil (Alemanya, 1880-1910), també conegut com a Jugendstil (estil de la joventut), és un moviment modernista que va sorgir a Alemanya, a diferència del moviment Arts & Crafts anglès. Va ser influenciat per William Morris, qui també buscava reformar les arts i els oficis i recuperar un sistema de vida més adequat a la nova societat.

Un dels membres més destacats d'aquest moviment va ser l'arquitecte i dissenyador Peter Behrens. En una primera etapa, el seu treball va estar vinculat al modernisme del Jugendstil, amb una ornamentació d'influència medieval. Posteriorment, va rebre la influència dels moviments Arts & Crafts de William Morris, adoptant un enfocament més geomètric.

Qui és Peter Behrens?

Peter Behrens...

Al retorn de les vacances amb la seva família, un obrer es queda a l'atur. Després d'una recerca de feina infructuosa, en Joan se sent decebut i experimenta una certa inquietud social. La seva dona, la Marta, es veu obligada a acceptar una feina humiliant per poder alimentar els seus fills. En Joan reacciona enviant la seva esposa i els petits al poble, mentre ell vaga per la ciutat. Indignat pel conformisme de la gent, organitza un míting, alhora que prepara una Marxa de la Fam entre els aturats. Quan es dirigeix amb els seus companys a protestar davant les autoritats, i precisament quan passa pel poble on és la seva família, esclata la revolució. En Joan pren les armes juntament amb els altres i marxen tots al front, amb l'esperança...

La variació lingüística

La variació lingüística és el conjunt de totes les formes diferents d'una llengua. Es relaciona amb les característiques personals del parlant (edat, sexe...) i podem parlar de tres classes:

• Geogràfica o dialectal: Es relaciona amb la procedència geogràfica dels parlants.
• Temporal: Es relaciona amb el moment històric en què es fa servir la llengua.
• Social: Es relaciona amb el nivell sociocultural dels parlants.

També existeix la variació estilística o funcional, que es relaciona amb la situació específica en què es produeix la comunicació o l'orientació. Les varietats estilístiques són les diverses maneres d'utilitzar la llengua segons la situació, i s'anomenen registres.

La varietat estàndard o llengua...

A continuació, s'exposen els tòpics essencials per a la caracterització del gènere:

• Idea del servitium amoris: el poeta s'entrega absolutament a la seva estimada, a la qual dedica els seus poemes.
• L'amada mostra menyspreu o infidelitat al poeta.
• El paraklausityron o lament de l'amant enfront de la porta de la seva estimada.
• L'amor entès com a lluita o militia amoris.
• ReproTaxis contra els diners i l'amor venal.
• Interès per la narració mítica amb tints erudits.
• Recusatio de l'èpica i la tragèdia.

Tòpics Horacians

Els tòpics horacians són temes recurrents que apareixen en els distints gèneres literaris. Horaci va recrear alguns, prenent-los de la literatura grega, o en va crear alguns de nous. En tot cas, va ser el seu gran divulgador en...

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938)

Biografia i Formació

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 - Osona, 1938) estudià batxillerat al Ramon Llull de Palma, fou deixeble de Gabriel Alomar. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va rebre el mestratge de Carles Riba. Morí de tuberculosi. Pertany a la Generació del 1936. La seva obra coincideix amb la de Palau i Fabra, Celia Viñas, Bonet, Vidal i Alcover.

Obra i Influències

Va traduir la Història del soldat del poeta Ramuz, i començà la traducció de les Verrines de Ciceró. A Madrid va escriure un assaig sobre la poesia mallorquina. Molts crítics han assenyalat l’afiliació a la poesia pura dels poetes de l’entorn de Mallarmé i Valéry. També fou influenciat...