Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Guia Essencial de Conceptes Lingüístics: Definició i Tipus

Castellà3,06 KB

Definició de Conceptes

Definició General

La definició equival a la delimitació; ens diu què és l'objecte i què el distingeix. És l'explicació d'un concepte.

Definició Nominal

La definició nominal defineix una paraula amb una altra de més coneguda.

Definició Lògica

La definició lògica anuncia els trets diferenciadors de la paraula. Es presenta la informació del més general al més concret.

  • Àmbit pròxim: Àmbit al qual pertany la cosa definida. (Exemple: estri manual emprat per escriure)
  • Diferència específica: Què té de diferent en relació als altres. (Exemple: proveït d'una bola que deixa passar la tinta)

Sinònims

Sinònims Parcials

Només un dels sentits de les paraules són sinònims.

Sinònims Totals

Tots els sentits de les...

Continua llegint "Guia Essencial de Conceptes Lingüístics: Definició i Tipus" »

Sobirania, Institucions i Constitucions

Castellà4,68 KB

La Sobirania en la Societat Xarxa

Es percep el trànsit cap a la societat-xarxa. Adquireix més importància el control d'alguns nodes de comunicació i d'intercanvi que del territori mateix (ciutats, empreses transnacionals, mitjans, etc.). L'estat ha perdut pes. La capacitat de coerció: el principi de la sobirania: La sobirania d'un Estat és la capacitat exclusiva de prendre decisions vinculants per a la població d'un territori concret. La sobirania és la capacitat d'exercir el poder, sense cap límit exterior (té la capacitat de decidir sense cap força). Els Estats són tècnicament sobirans per prendre decisions exclusives en el seu territori i sobre les seves persones. Es tracta d'un poder originari que no depèn de tercers.

Sobirania

...
Continua llegint "Sobirania, Institucions i Constitucions" »

Socialització: procés d'interiorització i adaptació a l'entorn social

Castellà2,57 KB

És el procés on l'ésser humà, al llarg de la seva vida, aprèn, interioritza, integra a la seva personalitat, s'adapta en el seu entorn social.

La SOCIALIZACIÓ és el procés pel qual la criatura indefensa es va convertint gradualment en una persona conscient de si mateixa, amb coneixements i destresa en les manifestacions de la cultura en la qual ha nascut. La socialització no és un tipus de "programació cultural" per la qual el nen absorbeix, de manera passiva, les influències amb les quals entra en contacte. Des del moment en què neix, el nen té necessitats o exigències que afecten el comportament dels responsables del seu cuidat: el nadó és un ésser actiu des del principi.

Desviació: és el procés de transgressió identificada...

Continua llegint "Socialització: procés d'interiorització i adaptació a l'entorn social" »

Models d'Estat del Benestar i l'Origen del Casework

Castellà4,06 KB

Funcions i Models de l'Estat del Benestar

L'Estat del Benestar té dues funcions principals:

  • Afavorir l'increment de la recaptació per afrontar les despeses derivades del benestar.
  • Exercir un paper de redistribució (Berzosa, 1999).

Respecte als models d'Estat del Benestar (EB), la classificació més estandarditzada és la proposada per Esping-Andersen (1993), en la qual defineix tres models d'EB:

  • L'Anglosaxó
  • El Continental
  • L'Escandinau

Model Residual-Liberal-Anglosaxó

Es caracteritza per l'atenció als individus “desviats” o “dependents”, solament davant situacions relacionades amb la supervivència, com a forma d'intervenció temporal i subsidiària a la família. Presenta una restricció de la despesa social, supeditada al desenvolupament...

Continua llegint "Models d'Estat del Benestar i l'Origen del Casework" »

Jordi de Sant Jordi: Vida, Obra i Influència en la Poesia Medieval

Castellà3,4 KB

Jordi de Sant Jordi: Cavaller i Escriptor Valencià

Jordi de Sant Jordi, cavaller i escriptor valencià, va néixer entre 1395 i 1400 i va morir probablement el 1424 al castell de la Vall d'Uixó. Era fill de musulmans conversos. Va ostentar el càrrec de cambrer reial i va gaudir de la protecció d'Alfons el Magnànim.

Participació en Campanyes i Captiveri

Va participar en l'acció de Calvi i en el setge de Bonifacio. Sempre al costat del monarca, va entrar a Nàpols, on es trobava el 30 de maig de 1423, quan la ciutat va ser ocupada per Francesco Sforza. En la seva cel·la, va escriure el poema Presoner, on expressa la seva angoixa, la nostàlgia per la vida cortesana i la seva confiança en una ràpida alliberació per part del rei.

El Cançoner

...
Continua llegint "Jordi de Sant Jordi: Vida, Obra i Influència en la Poesia Medieval" »

Karl Marx: Materialisme Històric, Infraestructura i Lluita de Classes

Castellà5,73 KB

Context Històric i Biografia de Karl Marx

Durant el segle XIX es va produir a Europa la Segona Revolució Industrial, vinculada a la introducció de l'electricitat, el desenvolupament del ferrocarril i l’expansió d’indústries químiques i d’acer. La població rural va abandonar el camp i va emigrar a les ciutats per treballar a les fàbriques.

Així va sorgir la classe proletària, la qual, a causa de les seves males condicions, va començar a exigir millores socials i laborals, provocant les primeres lluites obreres. Van sorgir els primers sindicats i les primeres iniciatives socialistes.

El Marc Intel·lectual del Segle XIX

En la filosofia, va destacar el Positivisme, que defensava que la ciència resoldria tots els problemes de la humanitat....

Continua llegint "Karl Marx: Materialisme Històric, Infraestructura i Lluita de Classes" »

El Llenguatge: Pilar de la Consciència, Identitat i Cultura

Castellà2,55 KB

El Llenguatge: Pilar de la Consciència i la Cultura

Quan vam començar a viure en comunitat, vam descobrir les paraules i vam ser capaços de formar frases. La major part de la nostra consciència està formada per pensaments en forma de paraules. Tenim la capacitat de compartir els nostres pensaments amb els altres. Cada vegada que desapareix un idioma, es perd amb ell una visió del món. A través de l'idioma descobrim la realitat. Si desaparegués el nostre idioma, desapareixeria el nostre lloc al món i, amb això, èpoques del nostre passat, història i cultura.

La Pèrdua de Llengües i la Percepció Humana

Actualment, hi ha 6.000 formes de veure el món. En els pròxims 100 anys, podrien desaparèixer 3.000 d'aquestes llengües. Això...

Continua llegint "El Llenguatge: Pilar de la Consciència, Identitat i Cultura" »

Trastorns de la Percepció i la Memòria: Guia Completa

Castellà4,65 KB

Ceguera Cortical: Percepció i Associació Visual

La ceguera cortical és un trastorn que demostra la implicació de les zones d'associació secundària en el procés de visió. Les persones amb ceguera cortical que han patit lesions a la zona V1 tenen bloquejat l'accés a les zones d'associació visual. Part de la informació visual, encara que distorsionada, aconsegueix arribar a la còrtex d'associació sense passar per la zona V1, la qual cosa explicaria els fenòmens que s'observen en la ceguera cortical.

Claus Monoculars de Percepció de Profunditat

  • Mida relativa: Els objectes més distants semblen més petits que els més propers.
  • Gradient de textura: La textura dels objectes és menys clara a mesura que s'allunyen.
  • Interposició: Un objecte
...
Continua llegint "Trastorns de la Percepció i la Memòria: Guia Completa" »

John Locke: Idees Polítiques i Liberalisme

Castellà10,84 KB

Les Idees Polítiques de John Locke

El pensament polític de John Locke es troba en els Tractats sobre el govern civil (1690), especialment en el segon. El primer tractat té un caràcter fonamentalment polèmic, mentre que el segon presenta un al·legat en favor de la democràcia. Locke hi intenta fonamentar filosòficament i políticament l'Estat, buscant en el seu origen la seva legitimitat. A més, exposa els postulats bàsics del liberalisme. Aquesta obra s'ha interpretat com una justificació de la Revolució de 1688, però la seva intenció és més àmplia.

L'Estat de Naturalesa i la Llei Moral Natural

L'estat de naturalesa es caracteritza per la llibertat i igualtat de tots els homes, en absència d'una autoritat comuna. Els homes es...

Continua llegint "John Locke: Idees Polítiques i Liberalisme" »

Conceptes Clau de Lingüística: Gramàtica, Lèxic i Competències

Castellà3,04 KB

Gramàtica i Lèxic: Conceptes Fonamentals

Gramàtica: Conjunt de regles que determinen quines combinacions d'unitats estan permeses i quines no. Cada parlant, quan aprèn una llengua, construeix al seu cervell la seva pròpia gramàtica.

Lèxic: Inventari d'unitats que un parlant coneix.

Doble Articulació

Concepte de doble articulació: Un primer nivell d'unitats que no tenen significat: fonemes; i un segon nivell amb diferents tipus d'unitats amb significat (senyals): morfemes, paraules, sintagmes i oracions.

Competències Lingüístiques i Comunicatives

Competència lingüística: Coneixement intern que un parlant té del model abstracte de la seva llengua i de les possibilitats de produir i entendre totes les oracions gramaticals possibles.

Competència

...
Continua llegint "Conceptes Clau de Lingüística: Gramàtica, Lèxic i Competències" »