Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

• Futurismo: Surgit a Itàlia a principis del segle XX, el futurismo celebrava la modernitat, la velocitat i la tecnologia, i rebutjava el passat. Les seves obres sovint representaven la dinàmica de la vida urbana, la velocitat de la màquina i la glorificació de la guerra.

• Cubismo: Iniciat per artistes com Pablo Picasso i Georges Braque a principis del segle XX, el cubismo rebutjava la representació tradicional de la realitat i buscava representar objectes des de múltiples punts de vista simultanis, utilitzant formes geomètriques i fragmentació visual.

• Surrealismo: Sorgit a la dècada de 1920 a França, el surrealismo explorava el món dels somnis, l'inconscient i l'irracional. Les seves obres es caracteritzaven per imatges fantàstiques,

Anàlisi Sintàctica: Guia Completa

CD → SN/O.sub/Pron Xprep davant passiva Definit=article(la)/demost(aquell) → el, la/s “lo”. Indefinit=numeral(un)/X determinant → EN. Neutre= pron.definit(això)/O.sub → HO

CI → SN/Pron.rel/O.sub. Canvia la frase pron li i nombre si fa falta 1rp → em/ens 2n p→ et/us 3r. p→ li/els

Atribut → s.n/s.adj/s.prep/s.adv/o.sub (ser, estar, semblar). No artic = HO, artic/dem= artic si poses èmfasi= EN

C.Agent → O.passives introduït prep “per” NO TÉ PRONOMINALITZACIÓ

C.Pred → S.Adj/S.Prep/S.N respon COM?, -no canviar per adv i concordança verbs fer-se dir-se… → EN tota la resta de v → HI.

CRV → O.Sub/SPrep obligatori has de preg i respondre=prep a, en, amb, per → HI. de →EN.

CC...

La Il·lustració: Racionalisme i Empirisme

La Il·lustració és la sortida de l'home de la seva autoculpable minoria d'edat, que significa la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la guia d'algú altre. Cadascú és culpable d'aquesta minoria quan la causa no rau en la manca d'enteniment, sinó en la manca de decisió i valor per a servir-se'n sense el guiatge d'altri.

Principis Fonamentals

• Nova reescriptura dels clàssics.
• Actitud crítica enfront de la religió (qüestionar-nos la religió).
• Esperit sistemàtic - L'Enciclopèdia (recopilació de tot el saber universal).
• Infraestructures culturals (per difondre aquest coneixement).

Els Il·lustrats Catalans

Els il·lustrats eren un grup d'intel·lectuals i escriptors que lluitaven...

La globalització és el procés en el qual el comerç es torna més internacional, de manera que les economies de tots els països estan connectades.

Causes: Aquesta comença cap als anys 70 del segle passat, ja que és llavors quan tot el món comença a estar interconnectat econòmica i culturalment. El desenvolupament tecnològic i l’eliminació dels aranzels han estat factors clau. Dins del desenvolupament tecnològic, les causes van ser l’augment de productivitat i la millora dels mitjans de transport i comunicació.

Per què la globalització afavoreix els contactes entre cultures?
Gràcies a la millora dels mitjans de comunicació i a una major migració, ens arriba cultura de tot el món: pel·lícules, sèries, llibres, música,...

València: L'Accent i la Gramàtica

L'Accent: Important

Separa paraules en síl·labes:

• Diftongs: ai, ei, oi, ui, au, eu, ou
• Hiats: i/a, i/e, i/o, u/a, u/e, u/o

Aspectes clau:

• Saber quina és la síl·laba tònica.
• Diferenciar paraules agudes, planes i esdrúixoles.

Quan s'accentuen les agudes?

Quan acaben en:

• Vocal
• Vocal + s
• en, in

Quan s'accentuen les planes?

Quan NO acaben en:

• Vocal
• Vocal + s
• en, in

Quan s'accentuen les esdrúixoles?

Sempre.

Saber si l'accent és obert o tancat:

• à: sempre obert
• í, ú: sempre tancat
• e, o: pot ser obert o tancat

Accent Diacrític

Exemples:

• BÉ → adverbi de possessió. BE → ovella
• DÉU → divinitat. DEU → deure algo o número
• ÉS → ser. ES → pronom reflexiu
• MÀ → extremitat. MA → possessiu
• MÉS → quantitat. MES → de

Accèssit: accedeix

Addenda: S’ha d’afegir

Àlies/Alias: Pseudònim

Alter Ego: Altra personalitat

Esnob: Sense noblesa

Ex-libris: Dels llibres

Lapsus: Errada

Maremagnum: Situació caòtica

Ínterim: Entre tant

Memorandum: Coses per recordar

Plus: Més

Postdata: Postdata

Quid: Què

Quòrum: Els quals

Rictus: Gest de la cara forçat

Súmmum: Màxim

Vis còmica: Força mica

Ultimàtum: Últims avis

Casus belli: Motiu de guerra.

Conditio sine qua non: Condició sense la qual.

Modus operandi: Mode de fer.

Modus vivendi: Mode de viure.

Opera prima: Obra primera.

Primus inter pares: Primer entre iguals.

Quid pro quo: Una cosa per l’altra.

Rara avis: Extraordinària.

Statu quo: Situació en què ens trobem.

Vox populi: Veu del poble.

A posteriori: Després

A priori: Abans

...

Conceptes Lingüístics Fonamentals i Història del Català

Conceptes Lingüístics Clau

• Àmbit d'Ús

  Els conjunts d'ocasions o de situacions en què una llengua (o varietat lingüística) és usada es coneix amb el nom d'àmbit d’ús.

• Bilingüisme Instrumental

  Quan un individu aprèn una llengua per raons laborals, es parla de bilingüisme instrumental.

• Codificació Lingüística

  La fixació gràfica, gramatical i lèxica d'una llengua a fi d'aconseguir una comunicació escrita eficaç entre els seus parlants es coneix com a codificació lingüística.

• Llengua Franca i Interllengua

  Amb quin altre nom es coneix el terme de llengua franca? Interllengua.

• Mediatització i Interposició Lingüística

  Amb quin altre nom es coneix el concepte de mediatització?

Oracions Simples

° Subjecte: concuerda amb el verb.

° CD: rigeix l'acció (sustituïble per: el, la, els, les, en, ho (LO)).

° CI: a, a per (sustituïble per: li (LE), els (LOS)).

° Atribut: ser, estar, semblar, aparèixer.

° C predicatiu: diu alguna cosa del subjecte com a atribut però amb qualsevol verb.

° CRV: rigeix una preposició.

° CC

• Quantitat
• Lloc
• Temps
• Mode
• Negació
• Companyia
• Instrument

° C agent: comença per "per" i és qui realitza l'acció.

Oracions Coordinades

• - OC Copulativa: suma (i, ni).
• - OC Disjuntiva: 2 opcions (o, o bé).
• - OC Adversativa: oposició (però, en canvi, amb tot, sinó, sinó que, tanmateix, no obstant això, això no obstant, altrament, més aviat, així i tot, ara, ara bé).
• - OC Distributiva: alternança sense exclusió

Multilingüisme: capacitat d’una persona per utilitzar diversos idiomes i convivència de diferents comunitats lingüístiques en una zona geogràfica.

Monolingüisme: ús d’una sola llengua per una persona.

Llengües autòctones: s’utilitzen en el mateix territori on es van originar.

Sociolingüística: estudia les relacions entre la llengua i la societat. També es centra en el funcionament de diferents llengües en contacte.

Bilingüisme: capacitat per utilitzar indistintament, amb la mateixa competència i en situacions iguals, dues llengües diferents.

• Actiu: la persona entén i parla l’altra llengua.
• Passiu: la persona només entén l’altra llengua, no la parla.
• Simètric o asimètric: segons si el grau de coneixement entre les dues

Dígrafs en Català

Dígrafs Acceptats i No Acceptats

En la llengua catalana, alguns dígrafs són acceptats i d'altres no. A continuació, es detallen:

• No acceptats: ig, ny, qu, gu, ll, mp
• Acceptats: dd, rr, ss, l·l, tg, tx, tz, tm, tn, tll

Perífrasis Verbals

Equivalències i Ús Correcte

Les perífrasis verbals són construccions que expressen una idea mitjançant una combinació de verbs. Aquí teniu algunes equivalències i el seu ús correcte:

1. Tindre què + Infinitiu (P)
   • Equivalent: Caldre + Infinitiu (I)
   • Es + Tindre què + Infinitiu (I)
   • Caldre què + Infinitiu (P)
2. Deure + Infinitiu (P)
   • Equivalent: Haver de + Infinitiu (P)
   • Deure de + Infinitiu (P)
   • Es + Deure de + Infinitiu (I)
   • S'haver de + Infinitiu (I)
3. Haver-hi què + Infinitiu (I)
   • Equivalent: Ser necessari