Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Castellà

Noucentisme i Cubisme: Moviments Artístics del Segle XX

Castellà6,19 KB

Noucentisme

El terme novecentisme va ser acunyat en català per Eugenio d'Ors com a noucentisme, per analogia a la denominació que els historiadors de l'art italià van fer amb el Quattrocento i Cinquecento i, a més, juga amb la homofonia que existeix en català entre "nou" adjectiu nou i "nou" número ordinal 9, que justament és el centèsim de 1900.

El Noucentisme

El Noucentisme (Novecentismo) és un moviment cultural que es va iniciar a Catalunya cap al 1906 com a reacció contra la superficialitat del modernisme. També se'l coneix com a Generació del 14 o Vanguardies per ser una estètica que destaca, principalment, en el terreny literari, agrupant un conjunt d'autors en la seva majoria assagistes situats entre la Generació del 98 i...

Continua llegint "Noucentisme i Cubisme: Moviments Artístics del Segle XX" »

Neoclassicisme i Il·lustració: L'Impacte dels Decrets de Nova Planta

Castellà3,62 KB

El Neoclassicisme i la Il·lustració al Segle XVIII

Aquests dos corrents s’inicien al segle XVIII i marquen aquesta centúria.

El Neoclassicisme

El Neoclassicisme consisteix a prendre els models clàssics grecs i llatins com a punt de referència i imitació. Els neoclàssics només consideren gèneres nobles i útils, principalment el teatre i la poesia.

  • La comèdia i la tragèdia són els gèneres teatrals per excel·lència.
  • Les faules s'utilitzen per expressar una poesia educativa i útil.

La Il·lustració

La Il·lustració es basa en noves idees proposades pels intel·lectuals europeus del segle XVIII, fonamentades en la raó i l'experiència.

  • Llibertat: Tots neixen iguals i són lliures per naturalesa.
  • Exaltació de la raó: El pensament humà
...
Continua llegint "Neoclassicisme i Il·lustració: L'Impacte dels Decrets de Nova Planta" »

Història de la Informàtica: Àbac, Quipu, Ada Lovelace i Més

Castellà2,95 KB

Els Primers Instruments de Càlcul

No. La primera màquina de càlcul considerada és l'àbac, i posteriorment el quipu. Es creu que l'àbac va ser inventat pels xinesos o a Babilònia l'any 3000 abans de la nostra era, i va ser el primer instrument dissenyat per facilitar les operacions aritmètiques.

En canvi, el quipu, inventat pels inques fa 700 anys, tenia la funció de guardar memòria en forma de nusos. Es feia servir per a la comptabilitat i per emmagatzemar un número concret.

Pioners de la Programació

Ada Augusta Lovelace va col·laborar amb Charles Babbage en la creació d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.

Joseph Marie Jacquard va ser un inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de...

Continua llegint "Història de la Informàtica: Àbac, Quipu, Ada Lovelace i Més" »

Les Primeres Psicòlogues: Història, Ciència i Feminisme

Castellà2,56 KB

Les Primeres Psicòlogues Investigadores (A)

Història, Ciència i Feminisme

  • No es tracta només de recuperar figures femenines per a la història, sinó també de qüestionar la pràctica i la teoria científica:
    • Com la ciència pot contribuir a reivindicar els drets de les dones?
    • Denunciar i construir una ciència no sexista. Denunciar teories masclistes, racistes, classistes, etc.
    • Ús del coneixement per a fins polítics.
  • Herstory:
    • No fer història d'elles com si fossin homes.
    • Contextualitzar el paper de les dones dins la història.

Exclusions i Lluites en Ciència

  • Exclusions Teòriques:
    • Teories mèdiques, biològiques i psicològiques que consideraven la dona com a mentalment inferior.
    • Arguments biològics i socials en contra de la seva incorporació
...
Continua llegint "Les Primeres Psicòlogues: Història, Ciència i Feminisme" »

Semàntica: Significat i Relacions Lèxiques

Castellà5,17 KB

Semàntica: Estudi del Significat

La semàntica és la part de la lingüística que s'ocupa de l'estudi del significat de les unitats de la llengua, és a dir, d'allò que representen.

  • Significat: Explica com és i com està organitzat el món a través de les paraules.
  • Significant: Forma física de la paraula.
  • Sema: Unitat mínima de significació, és a dir, un tret semàntic.

Relació entre Significat i Significant

  • Denotació: El sentit propi d'un mot.
  • Connotació: Sentit figurat o representatiu; significat subjectiu que pren un mot perquè se l'associa amb altres idees.
  • Sentit propi: Sentit originari i etimològic d'un mot.
  • Sentit literal: S'aplica a expressions i fa referència al sentit que posseeix una locució atenent als significats individuals
...
Continua llegint "Semàntica: Significat i Relacions Lèxiques" »

La importància de la política social en la societat

Castellà2,46 KB

Política Social

Se contextualiza a la política social como el conjunto de directrices, orientaciones, criterios y lineamientos conducentes a la preservación y elevación del bienestar social, procurando que los beneficios del desarrollo alcancen a todas las capas de la sociedad con la mayor equidad.

Una definición, define la política social como la forma que por medio de estrategias y políticas concretas tiene el Estado para construir una sociedad cohesionada y equitativa. En una perspectiva de mayor equidad e integridad social, la política social tiene como fin principal facilitar la convergencia entre los intereses individuales y los intereses comunes de la sociedad.

Funciones básicas de la política social:

  1. Inversión en capital humano
...
Continua llegint "La importància de la política social en la societat" »

Restauració absolutista i Trienni Liberal a Espanya (1814-1823)

Castellà3,33 KB

La Restauració Absolutista (1814-1820)

Ferran VII va tornar a Espanya el març de 1814. A la seva arribada a València, va rebre dos suports, militar i polític, que van reafirmar les seves intencions de derogar la Constitució i restaurar l'absolutisme. Un grup de diputats conservadors va presentar el Manifest dels Perses, escrit en el qual exigien l'abolició de la Constitució de Cadis. La Constitució va ser derogada i es van recuperar les institucions de govern pròpies de l'Antic Règim. Els liberals van ser condemnats a presó o a desterrament. Es van restablir els senyorius feudals, es va restaurar el Tribunal de la Inquisició i es va acceptar el retorn dels jesuïtes. Respecte a les propietats desamortitzades, el rei es va negar a...

Continua llegint "Restauració absolutista i Trienni Liberal a Espanya (1814-1823)" »

Figures Retòriques i Gèneres Literaris

Castellà3,21 KB

Figures Retòriques

Al·literació: Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.

Anàfora: Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.

Antítesi: Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

Asíndeton: Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).

Comparació: Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.

Encadenament: Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.

Epítet: Adjectiu que...

Continua llegint "Figures Retòriques i Gèneres Literaris" »

Filosofia del segle XX: Sartre i Gadamer

Castellà3,33 KB

Jean-Paul Sartre

(1905-1980)

Filòsof, dramaturg i novel·lista francès, Jean-Paul Sartre va néixer a París el 1905. Després de quedar orfe de pare als dos anys, va ser criat pels seus avis. Va estudiar a l'École Normale Supérieure, on es va graduar en Filosofia el 1929. Influenciat per Heidegger, Sartre va exercir com a professor de filosofia entre 1929 i 1931. Després d'un període com a professor a França, va ser mobilitzat com a meteoròleg durant la Segona Guerra Mundial i va ser fet presoner pels nazis el 1940. El 1964, va rebutjar el Premi Nobel de Literatura.

La seva obra destaca en el context de la Segona Guerra Mundial. A més de la seva faceta filosòfica, Sartre va desenvolupar una important obra literària amb un profund contingut...

Continua llegint "Filosofia del segle XX: Sartre i Gadamer" »

Els Mitjans de Comunicació: Característiques, Discurs i Efectes Socials

Castellà3,41 KB

Característiques dels negocis en comunicació

Exigeixen una inversió molt gran i una amortització ràpida. Els costos no estan en relació directa amb les vendes. Els mitjans generen més o menys el mateix independentment de l'audiència. Els mitjans venen productes a l'audiència i a l'anunciant (que té prioritat i pot estar influït per l'audiència). Treballen amb béns intangibles i és difícil d'avaluar, depèn de la subjectivitat del que paga en funció de l'audiència.


Discurs mediàtic

Conjunt de regles que són compartides per emisors i receptors que fan possible la comprensió del text. És fonamental el temps però també inclou totes aquelles operacions d'interpretació per l'audiència. També són elements de caràcter no textual.
...
Continua llegint "Els Mitjans de Comunicació: Característiques, Discurs i Efectes Socials" »