Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Dret

1. Formes jurídiques

F) Cooperativa de treball associat

Societat constituïda per treballar, la finalitat de la qual és garantir l'ocupació als socis treballadors o cooperativistes, en un règim de funcionament democràtic on cada soci té un vot.

• Només poden ser socis els que treballen a la cooperativa i aporten el capital indicat als estatuts.
• Les decisions es prenen en assemblea de forma democràtica: cada soci té un vot.
• Mínim 3 socis.
• Pot contractar treballadors no socis (sense superar el 10% dels socis).

G) Altres formes jurídiques

Comunitat de béns

Entitat que no té personalitat jurídica pròpia diferenciada dels seus socis. És un contracte privat pel qual la propietat d'un bé o d'un dret pertany de forma indivisa a diverses persones...

Conceptes bàsics dels serveis socials

Necessitats: demandes, pressions i deficiències que afecten la qualitat de vida de les persones. Estan relacionades amb la subsistència (necessitats fisiològiques), el manteniment de la vida física i la qualitat de vida (desenvolupament personal i social).

Política social: conjunt de mesures adoptades pels governs amb l'objectiu de millorar o canviar la situació de la ciutadania.

Dret: conjunt de normes legals d'obligat compliment, encaminades a garantir la cobertura de les necessitats i que regulen la prestació de serveis.

Benestar social: situació ideal d'harmonia social i absència de necessitats, en un grau proporcional a la riquesa del país i al desenvolupament socioeconòmic. Inclou l'educació,...

Tipus de contracte i requisits per ser treballador

Divisió de poders

Poder legislatiu

Poder executiu

Poder judicial

Tipus de lleis

Lleis orgàniques

Lleis ordinàries

Són el límit de l'activitat de l'Estat.

Drets fonamentals

Drets i llibertats civils

• Dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15)
• Llibertat ideològica i religiosa (art. 16)
• Llibertat i seguretat personals (art. 17)
• Dret a l'honor, la intimitat i la ppròpia imatge (art. 18)
• Llibertat de circulació (art. 19)
• Llibertat d'expressió

Drets polítics

• Dret de reunió (art. 21)
• Dret d'associació (art. 22)
• Dret de sufragi actiu i passiu (art. 23)

Drets socioeconòmics

• Dret a l'educació (art. 27)
• Dret de sindicació i dret de vaga (art. 28)

Només són drets fonamentals aquells que tenen garanties específiques. Les normes que regulen i desenvolupen els drets fonamentals són lleis orgàniques, aprovades per majoria absoluta.

Garanties dels drets

Secret professional: informació obtinguda de la pràctica assistencial. És un imperatiu legal i una obligació deontològica i legal que s'ha de complir, encara que siguin dades de caràcter anodí.

Excepcions: dades de naixement o defunció, possible dany a tercers o devant d'un judici o jutge.

Objecció de consciència: mitjançant un judici reflexiu diferenciem el correcte de l'incorrecte, és individual i no hi ha llei que la reguli.

Consentiment informat (1986): contracte entre professional i malalt que garanteix que ha rebut informació i que hi accedeix. No pot ser substituït per un consentiment verbal. Ha de ser gradual, individual i adaptat a la persona. Es pot utilitzar com a defensa en cas de denúncia.

Condicions per a la validesa:...

Tipus de dret:

Dret privat: regula les relacions entre particulars i entre aquests i l'Estat quan actua com a particular (civil, mercantil, internacional, laboral).

Dret públic: regula les relacions entre l'Estat i els organismes públics (penal, processal, polític, administratiu, fiscal, internacional, comunitari, laboral).

Dret laboral: conjunt de normes que regulen les relacions entre empresaris i treballadors en l'àmbit públic i privat.

Característiques del treball: remuneració, dependència o subordinació, voluntarietat, personal, treball per compte d'altri.

Activitats excloses: autònoms, treballadors familiars, voluntariat, representants de comerç, funcionaris públics, prestacions personals obligatòries, consellers i càrrecs del...

Societat internacional i dret internacional públic

La societat internacional és el conjunt d'actors internacionals que es relacionen i configuren l'estructura de poder dins la qual es produeix la xarxa d'interaccions d'acord a determinats regles. És un subjecte dinàmic, sotmès a canvis quantitatius i qualitatius.

Font del dret internacional

El mecanisme d'adscripció d'una norma a un sistema legal permet identificar si pertany a un ordenament jurídic concret:

• Tècnica predeterminada pel mateix sistema.
• Normes primàries, de les quals es deriven la resta de normes, directament o a través d'una piràmide normativa.

Fonts del dret internacional públic

Les fonts estan recollides a l'article 38 de l'Estatut de la Cort Internacional de Justícia....

Acantàcies

- Acanthus mollis – ppc – Acant, acanto

- Justicia adhatoda – ap – (= Adhatoda vasica). Justícia.

Agavàcies

- Yucca recurvifolia – pc – USA. Iuca, yuca.

- Yucca recurvifolia ‘Variegata’ – pc –

- Yucca aloifolia – pc – Mèxic. Iuca, yuca.

- Agave americana – pc –. Atzavara, pita.

Anacardiàcies

- Schinus molle – AP –. Pebrer bord, falso pimentero.

- Schinus lentiscifolius – AP –. (¿S. Aroeira?)

Apocinàcies

- Nerium oleander – ap –. Baladre. Adelfa.

- Nerium oleander ‘Variegata’ – ap –. Baladre variegat. Adelfa matizada.

Araliàcies

- Hedera helix – asp –. Heura, hiedra, yedra.

Araucariàcies

- Araucaria heterophylla – C –. (= A. excelsa p.p.). Araucària, pi de pisos.

Arecàcies (palmes)

-...

Societat i empresa col·lectiva

1. Elaboració dogmàtica del concepte de societat

1.1 Societat i associació. La societat en general

Les persones s'uneixen per unificar esforços per assolir objectius comuns. Aquesta és la base del concepte de societat. La legislació ha anat creant unes formes jurídiques amb les quals els empresaris es poden basar per exercir la seva activitat empresarial. Cada cop és més important el dret empresarial.

El concepte de societat és objecte de polèmica doctrinal, tot i ser el fonament del dret de societats. L'art. 116 del Codi de comerç (CCom) ens diu que el contracte de companyia (societat) és aquell pel qual diverses persones s'obliguen a posar alguna cosa en comú per obtenir-ne un lucre. Aquesta definició...

Subjectes del dret

Les persones físiques o jurídiques són titulars de drets i alhora subjectes d'obligacions. La titularitat d'un dret implica facultats. Aquestes facultats poden ser de diverses persones: una pot tenir la titularitat del dret però no la facultat d'usufructuari (dret d'ús).

La persona física

Drets subjectius: establim relacions jurídiques amb altres titulars de drets, i el contingut està protegit per l'ordenament jurídic.

Dins del dret privat protegim l'autonomia privada, és a dir, que les persones puguin pactar el que vulguin. Ara bé, l'autonomia privada és limitada. Per exemple, no es pot matar algú perquè et paguin.

Persona física i persona jurídica

No tots som titulars dels mateixos drets subjectius, ni tots tenim...