Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Esport i educació física

Principis Fonamentals de l'Entrenament

Els principis de l'entrenament es poden definir com les pautes que cal seguir perquè els aparells i sistemes del nostre cos s'adaptin adequadament a l'esforç físic i ens ajudin a obtenir millors resultats i millor condició física. Els més importants són:

Principi de l'Adaptació

L'organisme humà és capaç de resistir l'exercici físic i d'habituar-se a la seva pràctica. Els exercicis físics provoquen una sèrie de canvis fisiològics en els aparells i sistemes de la persona. Després de fer alguna activitat física com córrer, nedar o anar en bicicleta, experimentem un desgast, que és el cansament físic. Però després, el cos humà es recupera i assoleix un nivell superior conegut com adaptació....

Regles Bàsiques del Voleibol: Accions No Permeses

• Efectuar dos tocs consecutius, excepte després d'un bloqueig.
• Agafar o retenir la pilota amb les mans.
• Tocar la xarxa amb el cos.
• Variar la rotació durant un set.
• Sobrepassar totalment la línia central.

Tècniques Fonamentals del Voleibol

Passada d'Avantbraç

S'utilitza per rebre els serveis i les rematades. És un cop que posseeix una doble funció:

• Funció defensiva: Evitar que la pilota toqui a terra.
• Funció ofensiva: Fer que la pilota arribi en bones condicions al rematador.

Per realitzar-la, desplaça't a cercar la pilota abans que arribi a l’alçada de la xarxa i no esperis fins que arribi al teu camp.

Passada de Dits

S'usa per col·locar la pilota al rematador. També ens pot servir per rebre...

1. Aprenentatge Motor

1.1 Concepte d’Aprenentatge Motor

L’aprenentatge motor és el procés d’adquisició o perfeccionament d’habilitats motrius mitjançant la pràctica. Es tracta d’un canvi de conducta durador, emmagatzemat a la memòria a llarg termini, resultat de l’experiència, l’entrenament i la repetició.

Models d’aprenentatge segons Josep Roca:

Model de creixement-maduració → Aprenentatge vinculat a l’evolució natural de la persona. Ex: caminar a una determinada edat.

Model de reflexe-estimulació → L’aprenentatge depèn de l’estimulació externa. Ex: com més estimulació, més aprenentatge (aprendre surf).

1.2 Factors que influeixen en l’aprenentatge

Motivació: Grau òptim d’ansietat necessari per un bon...

Guia Nutricional per a Insuficiència Renal Crònica (IRC)

Filtrat Glomerular (FG) < 60 ml/min

Objectius Terapèutics en IRC

• Controlar les alteracions metabòliques secundàries.
• Enlentir la progressió de la insuficiència renal crònica.
• Prevenir el risc cardiovascular (CV).
• Evitar o controlar les complicacions: ossi-minerals, anèmia, dislipèmies, hipertensió arterial (HA).
• Evitar la desnutrició proteic-energètica.
• Evitar el sedentarisme.

Procediments Nutricionals en IRC

1. Limitar l'aport de proteïnes:
   • FG > 25: 0,8 g/kg/dia (1-2 g/dia si es necessita suplementació).
   • FG < 25: 0,6 g/kg/dia (3-4 g/dia si es necessita suplementació).
   • Proteinúria: 1,1 g/kg/dia (Hemodiàlisi).
   • Diàlisi Peritoneal: 1,0-1,2 g/kg/dia.
   • Nens: 1,0-1,3 g/kg/dia.
2. Limitar

Què és la Força Muscular?

La força és la capacitat de superar o contrarestar la resistència mitjançant una acció muscular. Els factors que influeixen en la força són:

• Secció transversal de la musculatura
• Estructura i característiques musculars
• Eficiència mecànica i nombre d'unitats motrius
• Intensitat i freqüència de l'estimulació nerviosa
• Sincronització i coordinació intramuscular
• Edat i sexe
• Alimentació
• Dopatge
• Nivell d'entrenament
• Motivació

Cal diferenciar entre força absoluta (força màxima exercida contra una càrrega màxima) i força relativa (relació entre la força absoluta i el pes de l'individu).

Tipus de Força

• Força màxima: Grau màxim de tensió muscular que permet superar o igualar una resistència amb una única contracció

Desenvolupament motor del nadó: de 5 a 9 mesos

5è mes

• L'esquena ja no és corba i l'infant participa activament en el procés d'incorporar-lo.
• Bocaterrosa: pot incorporar-se i recolzar-se amb l'avantbraç.
• De panxa enlaire: estira i arronsa les cames.
• Es manté dempeus si se l'agafa per la cintura.
• Bocaterrosa: aixeca braços i cames (posició de l'avió).
• Prensió voluntària amb el palmell de la mà.

6è mes

• Bocaterrosa: s'aixeca més i passa a recolzar-se amb la mà.
• De panxa enlaire: incorpora una mica el cap i descobreix els seus peus.
• Dempeus agafat: arronsa i estira les cames (estadi del saltador).

7è mes

• Es manté assegut sol utilitzant les mans per apuntalar-se (posició del paracaigudista).
• Canvi de posició: és capaç de girar-se cap als costats.

Principi de reversibilitat

Els efectes de l’entrenament són reversibles, es perden. La inactivitat provoca desadaptació.

Principi de periodització

El caràcter fàsic de l’adaptació amb fases d’augment, estabilització i disminució del rendiment requereix l’estructuració de l’entrenament en cicles d’entrenament:

• Cicles grans: Períodes o fases de desenvolupament (períodes preparatoris), estabilitzadors (períodes competitius) i reductors (períodes de transició).
• Cicles mitjans: Mesocicles.
• Cicles petits: Microcicles.

Principi de la regeneració periòdica

Després d’anys d’augment del rendiment, cal un període de regeneració dels mecanismes d’adaptació que es podrien saturar.

Principi de la individualització

L’entrenament...

2 Freqüència de repetició de l’estímul

En funció del moment en què s’aplica el següent estímul d’entrenament, els efectes del mateix seran positius, negatius o inexistents. Per a aprofitar el moment de la supercompensació, el següent estímul ha de donar-se en el moment adequat, ni abans ni després.

• Repetir l’estímul després d’un descans adequat:

Si repetim l'estímul després d'un descans adequat, deixem que el múscul obtingui una sobrecompensació, però sense tornar a la situació d'equilibri inicial. En aquest cas, L'ENTRENAMENT SERÀ EFECTIU.

Supercompensació positiva d’efecte acumulat

Es realitza un bloc de treball amb recuperacions incompletes per, posteriorment, possibilitar una recuperació més àmplia.

Llei de

Velocitat: Definició i Factors Clau

La velocitat, segons Albert Batalla, és la capacitat de realitzar una acció en el menor temps possible. Renato Manno la defineix com la capacitat de l'atleta per realitzar accions motores en un temps mínim. La velocitat està estretament relacionada amb factors motors, genètics, capacitats físiques i capacitats coordinatives.

Bases Fisiològiques de la Velocitat

Factor Nerviós

Els receptors (òrgans dels sentits) envien informació al cervell a través de les vies aferents, i el cervell respon a la musculatura per mitjà de les vies eferents. La millora de la velocitat d'execució d'una acció motriu, des del punt de vista nerviós, dependrà dels següents aspectes:

• Reclutament i freqüenciació de les

Músculs de l'Espatlla

Subescapular

• Origen: Fosa subescapular de l'escàpula.
• Inserció: Tubercle menor de l'húmer.
• Innervació: Nervi Subescapular.

Supraespinós

• Origen: Fosa supraespinosa de l'escàpula.
• Inserció: Tubercle major de l'húmer.
• Innervació: Nervi Supraescapular.

Infraespinós

• Origen: Fosa infraespinosa de l'escàpula.
• Inserció: Tubercle major de l'húmer (cara posterior).
• Innervació: Nervi Supraescapular.

Rodó Menor

• Origen: Cara inferoexterna de la fosa de l'escàpula.
• Inserció: Tubercle major de l'húmer (cara posterior).
• Innervació: Nervi Axil·lar.

Deltoides Anterior

• Origen: Terç distal de la clavícula.
• Inserció: Tuberositat deltoidea de l'húmer.
• Innervació: Nervi Axil·lar.

Deltoides Mitjà

• Origen: Acròmi.
• Inserció: Tuberositat deltoidea