Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

La Teoria de les Idees de Plató

Les Idees són entitats perfectes, immutables, eternes, immaterials i úniques (comparteixen les mateixes característiques que el Ser de Parmènides).

L'Idea de Bé

És la Idea suprema i l'origen de totes les altres. No pot definir-se fàcilment perquè és un coneixement profund i difícil d'expressar. Fa referència, sobretot, al bé de la polis.

Dualisme ontològic

• Món Intel·ligible (Idees): Àmbit etern i immutable on es troben les Idees. És immaterial, fora de l'espai i del temps, i no pateix canvis.
• Món Sensible (coses): Àmbit canviant i imperfecte. És el món físic que percebem amb els sentits. Les coses que hi coneixem no són eternes i totes acaben desapareixent.

Epistemologia: Episteme vs. Doxa

• Episteme:

La Veritat Segons Nietzsche: Metàfora i Convenció Social

Nietzsche defineix la veritat com un conjunt de metàfores i relacions humanes que, amb el temps, han estat oblidades com a tals i s'han convertit en veritats "fixes" i "canòniques".

• Aquestes metàfores, utilitzades durant segles, es perceben com a veritats perquè la societat les ha establert com a normatives.
• Nietzsche reflexiona sobre l’origen de l’impuls cap a la veritat, que ell veu com una convenció social, una mena de *mentida col·lectiva* que, a través de l’oblit, es converteix en una norma.
• Així, la veritat es vincula a la confiança social i moral que és establerta per les convencions.

Conceptes Clau en la Filosofia de la Veritat

Antropomorfismes

Es refereix a la tendència

Descartes: Dubte Metòdic i la Naturalesa de l'Existència

Definicions clau:

• Naturalesa corporal: Tot allò que forma part del cos físic i que es pot tocar o percebre amb els sentits.
• Necessàriament vertader: Allò que no es posa en dubte, una veritat absoluta que no pot ser falsa de cap manera.

El Dubte Metòdic de Descartes

Quan Descartes diu la frase, vol dir que ha decidit posar en dubte tot allò que no sigui absolutament segur. Això forma part del dubte metòdic, que ell utilitza per trobar una veritat indubtable sobre la qual pugui construir tot el coneixement.

Comença dubtant dels sentits, perquè a vegades ens enganyen (com en els somnis o les il·lusions). També dubta del cos, del món exterior i fins i tot de les matemàtiques, perquè...

Comparació des de la moral

Tant Nietzsche com Mill reflexionen sobre la moral, però des de posicions radicalment diferents.

Nietzsche: La crítica a la moral d'esclaus

Nietzsche critica profundament la moral tradicional occidental, especialment la moral cristiana, que ell anomena la “moral d’esclaus”. Segons ell, aquesta moral és una reacció dels febles contra els forts i representa una negació de la vida, ja que reprimeix els instints, el desig i la voluntat de poder. En contraposició, Nietzsche defensa una ***transvaloració de tots els valors***, és a dir, la necessitat que l’individu creï els seus propis valors de manera autònoma i afirmi la seva existència.

Mill: L'utilitarisme i el benestar social

Mill, en canvi, és el principal...

Anàlisi del Pensament Liberal de John Stuart Mill

(Text de referència: Per bé que la societat no es basi en un contracte formal, viure-hi implica obligacions mútues.)

1. Llibertat Individual i Responsabilitats Mútues

El text defensa que viure en societat implica obligacions mútues, fins i tot si no hi ha cap contracte formal. Els ciutadans han de respectar els drets dels altres i assumir responsabilitats comunes. Si un individu perjudica directament els interessos d’un altre, la societat pot intervenir, ja sigui legalment o mitjançant la pressió de l’opinió pública. Ara bé, si l’acció no afecta cap altra persona, l’individu ha de tenir llibertat total per actuar com vulgui. Aquest equilibri entre llibertat i responsabilitat...

L'utilitarisme i la confusió amb la conveniència

L'utilitarisme és sovint malentès; la gent acostuma a confondre'l amb la conveniència personal immediata. Aquesta és una objecció falsa. Mill la rebutja i l'explica amb l'exemple de la confiança social: mentir pot semblar útil a curt termini, però danya el bé comú.

L'utilitarisme no recomana mentir sempre que et convingui, perquè això destrueix la confiança entre les persones, fet que perjudica el benestar social i la felicitat general. Tot i això, Mill admet que pot haver-hi excepcions.

La veritat i la felicitat general

• Desviació de la veritat: Dir una cosa que és falsa.
• Felicitat: Plaer i abstinència de dolor.
• Principi utilitarista: Diu que cal fer aquella acció que maximitzi

La revolta dels esclaus en la moral

En aquest text, Nietzsche exposa la seva idea de la «revolta dels esclaus» en la moral, que consisteix en una inversió dels valors aristocràtics tradicionals. Segons ell, aquesta inversió s’inicia en la cultura jueva, on els febles, pobres i patidors —els desposseïts de poder— comencen a presentar-se com els únics bons i beneïts per Déu, mentre que els antics nobles, poderosos i feliços passen a ser considerats malvats, cruels i condemnats. Aquesta nova moral no neix de l’afirmació vital, sinó de l’odi i el ressentiment d’aquells que no tenen poder. Nietzsche assenyala que aquesta nova escala de valors ha triomfat històricament, de manera que avui ja no som conscients d’aquesta inversió....

Conceptes Clau en Ètica

• Felicitat: Plaer i absència de dolor.
• Fi: Allò que ha de guiar l'acció.
• Mitjans: Aquelles coses que serveixen per obtenir-ne una altra.
• Desviació de la veritat: Dir una cosa falsa.
• Circumstancials: Avantatges que no es basen en allò fonamental o essencial.
• Alternativament: Que es dóna, però podria no donar-se.
• Consistent: Sense que hi hagi cap contradicció.

L'Utilitarisme de John Stuart Mill

La Doctrina Utilitarista

Mill intenta provar el principi utilitarista, entès com que la felicitat general és l'únic fi de la conducta.

1. El fet que la felicitat és desitjada prova (segons Mill) que és desitjable i, per tant, que és un fi.
2. Mill indica que encara li caldria mostrar que la felicitat és l'únic fi de la conducta, ja

La veritat com a correspondència: Una afirmació és veritable quan afirma que es correspon amb la veritat. Aristòtil, en la seva obra Metafísica, afirma: “Dir d’allò que és que no és, i d’allò que no és que és, és fals, mentre que dir d’allò que és que és i d’allò que no és que no és, és veritable.

El criteri d'evidència: Sosté que una afirmació és veritable quan és evident i indubtable. Descartes, aplicant el dubte metòdic, posava en dubte tot, fins i tot el que l’envoltava. Encara que dubtés de la veracitat de la realitat que l’envoltava (dubtant que aquesta era un somni), si ell era capaç de pensar dubtant, demostrava la veracitat de la seva existència: “Penso, i per tant existeixo.”

La veritat

Tòpics Literaris Universals

• Amor Post Mortem: L'amor que sobreviu a la mort.
• Aurea Mediocritas: Valoració de la vida moderada, allunyada dels excessos.
• Beatus Ille: Visió idealitzada de la vida campestre, contraposant-la amb els vicis de la vida urbana.
• Carpe Diem: Gaudir del moment present i aprofitar al màxim cada instant.
• Contemptus Mundi: Mirada crítica cap a les vanitats del món material.
• Descriptio Puellae: Descripció idealitzada de la dona.
• Donna Angelicata: Ideal de dona que simbolitza la puresa i la bellesa.
• Homo Viator: El concepte de l'home com a viatger que reflecteix la cerca constant de coneixement i experiències.
• Locus Amoenus: Espai idealitzat, un lloc de bellesa i harmonia.
• Memento Mori: La mortalitat com a recordatori de la