L'origen de la ciència moderna i la Revolució Científica

La ciència moderna apareix als segles XVI i XVII amb la Revolució Científica. Aquest període canvia la manera d’entendre la natura: ja no es basa en la tradició, l’autoritat o l’aparença sensible, sinó en la raó i les matemàtiques. El pas del geocentrisme a l'heliocentrisme mostra aquest canvi: Copèrnic defensa que el Sol és el centre perquè aquest model és matemàticament més senzill i racional, encara que contradigui el que sembla que veiem.

La natura com a sistema matemàtic i quantitatiu

La ciència moderna parteix de la idea que la natura és racional i segueix lleis que es poden expressar matemàticament. Per això, el coneixement científic ha de ser objectiu...

La Justícia com a Harmonia a la Ciutat i l'Ànima

Plató defensa que la justícia consisteix en l’harmonia i l’ordre, tant a la ciutat com a l’individu. A La República, divideix la ciutat en tres classes socials segons les capacitats naturals de cada persona:

• Els governants-filòsofs: dirigeixen la ciutat perquè coneixen el Bé; la seva virtut és la saviesa (sophia).
• Els guardians o auxiliars: protegeixen la ciutat i mantenen l’ordre; la seva virtut és el coratge (andreia).
• Els productors o artesans: s’encarreguen de les necessitats materials; la seva virtut és la temperança (sophrosyne).

La ciutat és justa quan cada classe fa només la seva funció sense interferir en les altres.

L'Estructura de l'Ànima Humana

Plató aplica aquesta...

Martha Nussbaum: Ètica i Capacitats

L'experiment mental

És una eina filosòfica que consisteix a imaginar situacions ideals o hipotètiques per reflexionar sobre problemes (com utopies o teories de justícia). Serveix per comparar amb la realitat i millorar-la, però no es posa en pràctica. Nussbaum critica aquest enfocament massa abstracte i prefereix analitzar situacions reals i concretes.

Les capacitats humanes

Són les possibilitats reals que té una persona per ser i fer coses (viure amb dignitat, educar-se, decidir la seva vida...). No n’hi ha prou amb tenir drets teòrics: cal poder exercir-los. Les capacitats són la base de la justícia i serveixen per lluitar contra desigualtats (socials, de gènere, etc.).

La vulnerabilitat

És una...

La modernitat i el pensament actual

La ciència com a discurs paradigmàtic: Ciència i art

Es considera coneixement vàlid sobre el món aquell que es desenvolupa en el concepte de la ciència. La ciència és un conjunt d'afirmacions sobre el món que pretenen ser vàlides i produeix lleis basades en la raó.

• Paradigma: Model interpretatiu, mitjà pel qual entenem la realitat.
• Ciència paradigmàtica: El món s’entén a partir de la ciència.

Vivim en una situació en què la ciència és paradigmàtica (funciona com a paradigma). En la Grècia antiga, la paradigmàtica era la poesia. L'objectivitat és la idea central de la modernitat. El corrent artístic que sorgeix després de la Il·lustració és el Romanticisme.

Les crisis de la modernitat

Argument

És una relació entre idees en què la veritat d'una d'elles, anomenada tesi o conclusió, depèn tant que les altres siguen verdaderes (les premisses) com que l'argument siga lògicament correcte. Si volem qüestionar una argumentació, hem de revisar tant si les premisses són certes en la realitat com si l'estructura lògica és vàlida.

Validesa lògica

Un argument és lògicament vàlid quan compleix unes regles universals. La validesa és purament formal, és a dir, depèn de la relació entre idees i no de si les premisses són verdaderes en la realitat. En canvi, la veritat empírica depèn de si realment passa allò que diuen les premisses. La lògica és la disciplina que estudia estes normes del pensament correcte.

Formalització

Igual...

🧠 PLATÓ

1. Context històric i influències

2. Antropologia: cos i ànima

Dualisme

Parts de l’ànima

👉 Han d’estar en equilibri

Mite del carro alat

1. Immanuel Kant: L'ètica del deure

Immanuel Kant intenta fomentar una moral universal basada en la raó. La idea principal és que la moral no pot dependre ni de sentiments ni de les conseqüències, perquè aquests factors canvien segons la persona i la situació. Busca un criteri que sigui vàlid per a tothom i sempre.

El més important no és el que fas, sinó amb quina intenció ho fas. Una acció només és moral si es fa per deure, perquè reconeixes racionalment que és el correcte. Això el porta a defensar una ètica molt exigent, basada en normes universals que qualsevol persona racional hauria de seguir.

2. La filosofia pràctica

La filosofia pràctica tracta de respondre la pregunta: Què he de fer? Analitza què fa que una acció...

John Stuart Mill: L'Utilitarisme

Context: John Stuart Mill s’emmarca dins del liberalisme clàssic, hereu del contractualisme de Hobbes i Locke. Hobbes defensava un govern fort per garantir la seguretat, mentre que Locke afirmava que l’Estat ha de protegir els drets naturals (llibertat, propietat i integritat). Mill recull especialment la idea lockeana de la llibertat individual i la defensa dels drets, incloent el sufragi femení.

Principi utilitarista

L’utilitarisme afirma que una acció és bona si produeix la màxima felicitat per al màxim nombre de persones. La felicitat consisteix en el plaer i l’absència de dolor; per això, és una ètica hedonista, eudemonista i teleològica, ja que jutja les accions segons les seves conseqüències....

Concepcions de la veritat en la filosofia contemporània

Avui dia, la veritat és un tema complicat perquè ja no creiem tan fàcilment que existeixi una única veritat objectiva.

La perspectiva de Nietzsche i Foucault

Friedrich Nietzsche va afirmar que la veritat no és una cosa totalment pura o neutral. Segons ell, no veiem la realitat tal qual és, sinó que sempre la interpretem des del nostre punt de vista. És a dir, no hi ha «fets absoluts», sinó diferents interpretacions que depenen dels nostres interessos (la seva famosa voluntat de poder). A més, el llenguatge no reflecteix la realitat de manera exacta, sinó que la simplifica i la transforma.

D'altra banda, Michel Foucault afegeix que la veritat tampoc és universal, sinó que depèn...

Immanuel Kant (1724-1804)

Context històric: Segle XVIII, la Il·lustració, que defensa la raó i la llibertat. Kant viu a Königsberg, a Prússia, sota el regnat de Frederic II i el despotisme il·lustrat. És una època de grans canvis com la Revolució Americana de 1776 i la Revolució Francesa de 1789, que acaben amb l’Antic Règim i impulsen els drets humans. També el terratrèmol de Lisboa reforça la confiança en la raó. Destaca la Constitució de Cadis de 1812. A més, la burgesia guanya pes i, culturalment, sobresurten l’Enciclopèdia, el Neoclassicisme i el primer Romanticisme.

Context filosòfic: Dins la Il·lustració, Kant es pregunta si la metafísica pot ser una ciència segura com la física de Newton. El seu pensament...