Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Evolució del Pensament Polític sobre l'Estat

Les Propostes de l'Antiguitat Clàssica: La Finalitat Ètica de l'Estat

Plató fou el primer filòsof que va analitzar l'Estat. Projecta un estat ideal governat pels savis, ja que només ells poden construir una polis justa.

Per al seu deixeble Aristòtil, el millor govern és aquell que representa els interessos de les classes mitjanes. Per a ambdós, l'estat és natural, com ho és també la desigualtat humana. Per això proposen solucions polítiques aristocràtiques.

La Postura Cristiana Medieval: L'Estat Tutelat per l'Església

L'Església cristiana medieval, a més de ser un poder espiritual, és un poder temporal polític. Aquest doble deure del cristià crearà un conflicte que els filòsofs...

Època Helenística: dura des de la mort d'Alexandre Magne fins a la incorporació d'Egipte a l'Imperi Romà. El ciutadà de la polis es converteix en ciutadà del món, cosmopolita. L'esser humà es descobreix com a individu, com a ésser únic i aïllat enmig del món, una partícula més del cosmos. Doctrines: cinisme, epicureisme, estoicisme.

Descartes: diu en 'El discurs del mètode': Penso, doncs existeixo. L'esser humà és un subjecte que pensa. És el màxim representant del dualisme antropològic. L'esser humà és un esperit que pensa, però també estem formats per dues realitats: cos i esperit. Igual que Plató, diu que l'esperit pot existir independentment del cos.

Kant: idea d'autonomia moral perquè l'esser humà progressi lliurement....

Memòria i imaginació

Llei d'associació d'idees: les idees apareixen en la memòria segons el mateix ordre d'aparició de les impressions. La imaginació pot relacionar les idees lliurement, pot trastocar i alterar l'ordre de les idees.

Segons la llei d'associació d'idees, la imaginació segueix també unes pautes. Les qualitats de les quals sorgeix aquesta associació i per les quals la ment és portada d'una a una altra són tres:

• Semblança
• Contigüitat en el temps o espai
• Causa i efecte o causalitat

No hi ha una relació més forta i evocadora d'altres idees que la relació de causa i efecte. El coneixement es basa en l'observació, però contínuament realitzem suposicions sobre el futur; hi ha una inferència causal.

Classes de proposicions:

Criteris per a reconèixer la veritat

L'evidència

Un coneixement és evident quan produeix una certesa que ens impedeix dubtar de la seva veritat. Aquest sentiment de certesa i seguretat que acompanya l'evidència i que ens impedeix dubtar de les proposicions que ho són és un estat mental i, per tant, és quelcom subjectiu. En conseqüència, no és un criteri satisfactori.

La intersubjectivitat

El coneixement és objectiu i, per tant, compartible per tots i no exclusivament d'una persona en particular. Respecte del criteri d'evidència, té l'avantatge que es basa també en el reconeixement de molts i, per aquesta raó, hi ha més garanties d'encert. La veritat no és una cosa privada, sinó que requereix el consens de la comunitat, però tot...

Fonaments de l'ètica i l'acció moral

1. Diferents aspectes de l'acció moral

• Relativisme moral: En el relativisme moral, el que és just o injust, bo o dolent, només es troba dins de cada societat diferent; sempre és relatiu. Cada societat té els seus costums, religions, etc.
• Escepticisme: En l'escepticisme és impossible saber el que és just o injust, bo o dolent, perquè no podem trobar cap criteri per afirmar-ho.
• Subjectivisme: En el subjectivisme, les qüestions morals són subjectives a diferència de les científiques; no es pot acordar alguna cosa amb raons. Acceptem els valors com una mena de fe que no podem convèncer racionalment a altres persones.
• Emotivisme: Expressem sentiments o emocions subjectives per influir en les persones

1. Homer i els poetes: l'eloqüència com a forma de saviesa

El que fa als poemes no ser filosofia és l'eloqüència (la gràcia en dir les coses). El com diu les coses i no el què diu. Perquè el contingut el podria dir qualsevol, i per tant, el que ens fa reconèixer el poeta és el com i no el què. L'eloqüència és el que fa que valgui la pena escoltar el poema i fins i tot recordar-lo.

Exemple: la poesia d'algun home la sabem perquè es va fixar oralment i llavors Homer la va escriure.

El que ens interessa és el que hi ha a la profunditat de la poesia. Qualsevol història mereix ser escoltada; qualsevol cosa pot cridar-nos l'atenció quan la diu un poeta. La nostra cultura va néixer en mans dels poetes.

En el poeta hi ha una saviesa:...

Èsser Humà i Estat Natural

L'origen de l'estat i/o de la societat civil és un tema central abordat per tres filòsofs del segle XVIII. Per a aquests pensadors, la societat civil s'origina a partir de l'estat natural mitjançant un pacte o contracte social.

T. Hobbes: L'Home és un Llop per als Altres Homes

Hobbes defineix l'ésser humà com Homo homini lupus (llop per als altres homes). Planteja que som egoistes per naturalesa, i l'estat natural es caracteritza per una guerra de tots contra tots, on desconfiem plenament els uns dels altres.

La Necessitat de l'Estat Totalitari

Per evitar aquesta situació constant de guerra, és necessari establir un pacte tàcit. Això només es pot aconseguir mitjançant un estat totalitari, el Leviatan. En...

Plató

En la seva manera de veure la realitat, Plató distingeix entre el món sensible i el món de les idees. El món de les idees és el real perquè les idees són l'autèntica realitat: han existit sempre, no canvien i són immaterials. Mentre que, en el món sensible, les coses són múltiples, canviants i materials. Per tant, en la realitat sensible, les persones són còpies, imitacions de la idea de persona i d'ésser humà. L'idea atorga a les coses la seva essència, el seu ser i la possibilitat que les coneguem.

Ciència

El coneixement científic pretén objectivitat i està en íntima relació amb el desenvolupament de la tècnica. Descartes diu: «Cal conèixer el món per a dominar-lo». Segons el mètode que s'utilitza, podem diferenciar...

L'Essència Segons Aristòtil

Segons Aristòtil, l'essència és el coneixement que fa que les coses siguin com són. Nosaltres tenim un cos amb característiques, però en essència som iguals. Les categories o accidents són qualitats que pertanyen a la substància i que per si soles no poden existir, ja que han d'estar unides a altres substàncies.

Substàncies Aristotèliques: Primera i Segona

• Substància Primera: És l'individu singular; actua com a subjecte i mai com a predicat.
• Substància Segona: Són les espècies a les quals pertanyen els individus.

La Teoria de la Causalitat d'Aristòtil

La Causa és la producció d'alguna cosa d'acord amb una norma, o qualsevol succés segons una determinada llei. Aristòtil pensava que els fenòmens...

Conceptes Fonamentals d'Ètica i Moral

Anàlisi de conceptes relacionats amb la conducta social i la moralitat:

• Egocentrisme: Incapacitat de relacionar diverses persones i punts de vista. Obediència per por al càstig.
• Individualisme.
• Gregarisme: Adherència a les normes esperades pels altres.
• Comunitarisme: Cal acatar les normes d'una societat pel bé general; els interessos generals prevalen sobre els individuals.
• Relativisme: Moltes opinions; només són vàlides les que són fruit d'un acord que afavoreix a la majoria.
• Universalisme.

Normes i Valors

Les normes recorren als valors, que es caracteritzen per:

• Polaritat: Tenen un aspecte positiu i un de negatiu.
• Caràcter ideal: Representen allò que és valuós i digne de ser assolit.

Moral és el costum;...