Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Batxillerat

Escoles Filosòfiques Hel·lenístiques

Les escoles hel·lenístiques van marcar un període de gran diversitat en el pensament filosòfic, cadascuna amb les seves pròpies doctrines sobre la lògica, la física i l'ètica.

• 1. Estoïcisme: La Recerca de la Imperturbabilitat

  L'estoïcisme, una de les principals escoles hel·lenístiques, va desenvolupar una filosofia integral que abastava la lògica, la física i l'ètica.

  • A. Lògica dels Estòics

    Creien que el coneixement es basa en l'experiència, és a dir, en els sentits. No obstant això, hi ha alguns conceptes que els sentits no poden conèixer, i aquí intervé el coneixement intel·lectual. La base del seu pensament estaria entre l'empirisme i el nominalisme.

  • B. Física dels Estòics

    Identificaven

Relació entre Plató i Sòcrates

Segons Plató, Sòcrates era el més just dels homes. La seva tràgica mort va influir poderosament en la seva vida i els seus pensaments. La filosofia de Sòcrates estava dividida en quatre aspectes diferents, els quals van exercir gran influència en les decisions platòniques.

Concepció Absolutista de la Veritat

D'una banda hi ha la defensa d'una concepció absolutista de la veritat i dels valors morals. Tant Sòcrates com Plató van estar tota la vida en contra dels sofistes i de les seves teories. Aquesta teoria que dóna suport és contrària al relativisme, i defensa que la veritat, a diferència de l'opinió, no és relativa.

Educació i Dialèctica Socràtica

Pel que fa a l'educació i la dialèctica socràtica,...

La Naturalesa (Physis): Ontologia Naturalista Grega

Una de les idees centrals del pensament grec és la de naturalesa, que en grec s'expressa a través de la paraula physis.

Noció de Naturalesa

De manera general, per als grecs (i també per a nosaltres) la paraula naturalesa o physis té dues grans accepcions:

1. Sovint es parla de la naturalesa com del conjunt dels éssers que poblen l'univers, llevat de les coses produïdes per l'ésser humà (més endavant veurem la importància d'aquesta excepció):
   • Així, actualment es parla de prendre mesures per a la protecció de la naturalesa: en aquesta accepció general, la naturalesa coincideix amb la totalitat de l'univers, amb la totalitat de l'Ésser.
2. El terme naturalesa adquireix un segon significat

Principals branques de la filosofia

En la filosofia com a "recerca substantiva" hi podem distingir diverses branques:

1. L'ontologia (segons alguns autors, la "filosofia en sentit estricte"):

   • Literalment, significa 'doctrina de l'ésser' o 'discurs sobre l'ésser', entenent per 'ésser' la 'realitat' en un sentit ampli (la que té presència física i la que no en té, la real i la imaginària), o en suma, 'la totalitat del que hi ha'.
   • 'El que hi ha' són 'ens' o 'entitats' particulars que es relacionen entre si de diverses formes (la distinció entre l'ésser i els ens rep el nom de diferència ontològica).
   • Tradicionalment (ja, almenys, des de PLATÓ) l'explicació d''allò que hi ha' s'ha fet apel·lant a un altre nivell de realitat (el món platònic

Mite vs. Logos

• Mite: Imaginatiu i fantàstic, basat en déus i herois; és una explicació tradicional. Es caracteritza per ser caòtic, arbitrari i sense una llei fixa.
• Logos: Racional, basat en l'extracció de l'observació i la reflexió. És una explicació crítica.

Característiques del pensament filosòfic

• Racional: Basat en argumentacions lògiques i observacions de l'experiència; no es limita a assenyalar les coses d'una sola manera.
• Sistemàtic: Exigeix que totes les afirmacions estiguin relacionades i jerarquitzades, basant les qüestions particulars en aspectes més generals.
• Crític: No admet res sense un examen racional previ i postula que qualsevol coneixement ha de ser revisat i, si cal, rebutjat.

La funció pràctica de la filosofia

La...

Unitat 4: La Veritat

Aristòtil: "Allò que és, que no és, o allò que no és, que és, és fals" / "Allò que és, que és, i allò que no és, que no és, és cert".

En contra d'Aristòtil

• Les proposicions són abstractes i els fets no; per tant, no poden coincidir.
• La impossibilitat d'explicar què és un fet.
• Les paradoxes.

Judici vertader si:

• Evidència: Un judici és vertader per les seves característiques en si mateix (Descartes).
• Correspondència: Hi pot haver correspondència amb la realitat o no.
• Relativisme: Les afirmacions són vertaderes o falses segons la persona.
• Pragmatisme: "La veritat és allò que és útil i depèn del resultat de la meva acció".
• Coherència: La veritat és la no contradicció d'un sistema. Es divideix en veritats

Què són els valors morals?

Els valors morals, com ara la lleialtat, són el fonament sobre el qual es basen les normes per considerar-se correctes. Els valors no són descripcions de la realitat ni són fets; per aquesta raó, es troben en el plànol del que hauria de ser, és a dir, són el punt on caldria arribar.

Característiques dels valors

• Polaritat: Els valors es caracteritzen per tenir sempre un valor oposat (bondat i maldat, justícia i injustícia, etc.).
• Caràcter ideal: Són les qüestions que l'ésser humà defensa i que el fan créixer com a persona.

Encara que els valors tenen com a objectiu guiar l'actuació correcta de les persones, aquests varien segons la cultura, arribant a ser, en alguns casos, antagònics. Aquesta falta d'...

Grans Figures de la Filosofia Antiga

Heràclit: El Foc i el Flux Constant

El foc és el principi i fons inherent de la realitat. La seva màxima és: «Tot flueix» (Panta Rhei). No hi ha dues aigües que passin pel mateix riu.

• Creu en la unitat de contraris i l'harmonia actua com a unió.
• Els contraris s'harmonitzen i es conjuguen amb el Logos, la raó universal que tot ho unifica.
• Creu en l'etern retorn i que els contraris es necessiten, donant lloc al Kosmos.

Parmènides: L'Ésser Immutables

Parmènides és el contrari d'Heràclit, ja que creu que el canvi és una il·lusió. L'ésser és etern i immutable.

La Via de la Veritat

El que és es pot pensar, i el no-ésser no. L'ésser és:

• Etern: No neix ni mor.
• Únic i no canvia.
• Sempre vivim en el present

La Voluntat de Poder: Concepte i Significat

L’exteriorització de la voluntat de poder és la força, la manifestació d’aquest poder intern. Té una estreta relació amb l’inconscient i l’allò freudians.

Característiques Essencials de la Voluntat de Poder

Les seves característiques principals són:

• És bàsicament creadora.
• És una força còsmica, situada més enllà de nosaltres, que s’oposa al sentiment individual. És una síntesi de forces físiques que es manifesten en moltes direccions, com són la sexualitat o la creació artística.
• És real i material, no pas metafísica i abstracta, ja que s’oposa a la transcendència i sobretot a la idea de Déu que tant han empetitit l’home. És terrenal.
• És irracional, per tant, no

Els tres tipus de judici

• Judici cognitiu: Això és cert/fals; es fonamenta en l'enteniment.
• Judici ètic: Això està bé/malament; es fonamenta en la racionalitat.
• Judici estètic: Això m'agrada/no m'agrada.

Conceptes d'estètica i plaer

• Gust: Capacitat de gaudir del plaer.
• Art: És tota forma de lliure creativitat humana que vagi acompanyada d'algun valor estètic.
• Plaer sensorial: És purament fisiològic i sempre va associat a una superació de les mancances i una necessitat.
• Plaer estètic: És independent de la necessitat; es caracteritza per un cert element espiritual i un component intel·lectual que ens proporciona una satisfacció per si mateixa.

La condició humana i l'ètica

• Persona: Quelcom que té valor moral; ens referim a cada ésser